USHUAIA

Ushuaia, és una carismàtica ciutat, coneguda amb el sobrenom de la fi del món, i situada a Terra de foc.

Terra de foc, la varen batejar els primers navegants, per les fogueres que es veien a terra ferma, quan resseguien les seves costes. Els Yámanas, els habitants tradicionals d´aquestes terres, es comunicaven entre les diferents comunitats, amb fogueres, i les encenien per advertir-se els uns als altres, de diferents perills, entre ells, que arribaven aquells intrusos amb els seus vaixells. Existeixen fotos d´aquests habitants de la Illa, del 1.930, tot plegat fa quatre dies, vestits només amb pells d´animals i vivint en coves o zones protegides del vent i el fred.

Encara avui dia, viu una Senyora, a Puerto Williams (Xile), de la qual no en recordem el nom, que és l´última persona viva de descendència directa Yàmana. Ens va fer molta gràcia, perquè la seva persona, és Patrimoni de la Humanitat.

Ushuaia, si hem de ser francs, no és ni molt menys, el lloc que més ens ha agradat del Sud d´Argentina. És cert que està situada, en un entorn preciós, però com tants n´hi ha a la Patagònia. El que està clar, es que l´eslògan “la fi del món” ven d´allò més.

Tampoc volem ser injustos, però és que la Patagònia, ens ha brindat moments inoblidables. La navegació pel Canal Beagle és molt recomanable, les vistes són precioses,

 i s´hi pot veure fauna variada, com colònies de Cormorans roquers, i lleons marins.

Això si, fa un fred que pela.

Tot hi ser a l´estiu Austral, i que els aparadors de les botigues són plens de roba d´estiu i roba de bany, per a nosaltres el clima és fred, i no només quan surts al mar.

Recórrer els senders del turístic Parc Nacional de Terra de foc, tampoc ha sigut de les sortides més boniques que hem fet. Es que al sector Lapataia, hi havia senyores amb bossa de mà i sabates de carrer!!!, no és precisament el que esperes trobar en un Parc Nacional.

El que sí que va ser un dels “momentassus” del viatge, va ser pujar al Cerro Guanaco, dintre del mateix parc nacional. Les vistes a 360º del Parc, les seves muntanyes nevades, llacs color blau turquesa, glaciars i el Canal Beagle, són impressionants (adjuntem arxiu a l´apartat vídeos).

I per cert, de fi del món res de res, només has de mirar els mapes, per veure que a l´altre banda del Canal Beagle, a poca distància d´Ushuaia, hi ha una illa Xilena habitada, de la qual el poble més gran és Puerto Williams, i que està més al Sud de Ushuaia. Els Argentins s´excusen dient que sempre s´ha dit que Ushuaia és la “ciutat” més meridional del món, no pas el lloc!!! Si és que ningú se sap vendre millor que els Argentins!!!

Definitivament, la fi del món, és l´Antàrtida. A Ushuaia, te´n adones que la tens a tocar, quasi cada dia es veuen salpar els vaixells direcció a la terra de gel, sents que seria tant fàcil i fins hi tot t´il-lusiones amb la idea de trobar un “lastminute” i anar al continent blanc…Quan comences a mirar preus, encara que siguin d´última hora, les il-lusions es desdibuixen automàticament. (4.000 US$ per persona, el viatge de 15 dies).

Marxem amb el convenciment, de que és un lloc que s´hi ha d´anar com a mínim una vegada a la vida, encara que els preus siguin prohibitius. L´Antàrtida, ens queda molt pendent i deixem Ushuaia, amb la idea de que quan tornem a casa, com a mínim ja tenim un motiu pel qual començar a treballar.

De moment sortim direcció Puerto Natales (Xile), per anar al Parc Nacional Torres del Paine.