Sortint de Chaitén, la nostra destinació era arribar fins a Chile Chico on a partir d´allà creuaríem cap a Argentina, el que no sabíem era ni quants dies trigaríem a arribar-hi, ni com. Com podeu veure hem sobreviscut, però en aquesta zona de Xile, no valen les presses, no pots calcular ni quan arribaràs ni quan sortiràs dels llocs, ni els trams que podràs anar cobrint. Tot dependrà de si hi ha transport o no, o de on podràs arribar fent dit, però tampoc no importa massa, encara no s´ha inventat l´adjectiu per a definir tanta bellesa junta. (Tot s´ha de dir, a partir de Chaitén ens va començar a fer dies assolellats, però els locals en comentaven que habiem tingut molta sort, ja que normalment en aquesta zona plou 370 dies l´any…)
Podríem dir que no hi ha llocs molt concrets per visitar, ni indrets arxiconeguts que poguem ubicar automàticament en el mapa, però els trajectes t´els passes embadalit, mirant a través de les finestres dels cotxes, busos o camions, veient passar per davant teu una pel-lícula en 3 dimensions, i en directe!!! D´un conjunt d´incomptables muntanyes nevades, prats verds, llacs i rius color turquesa….
De petits poblets de carrers buids, ubicats en indrets paradisíacs, on sembla que obrin les botigues quan arribes tu…
I de tranquils cels blau intens, només pertorbats, de tant en tant pel vol dels còndors…
Finalment varem arribar a Coyhaique, que amb 44.900 habitants, és la ciutat més gran que es troba en aquesta zona, aquí vàrem celebrar el nadal, i després d´una petita odissea per a trobar alguns dels ingredients, no tots, vàrem aconseguir cuinar una escudella!!!, que com a mínim es podia menjar… (a la Carretera Austral, diguem que trobar un os de pernil o una botifarra negre, no és el que en diríem fàcil).
Aquí varem passar uns dies tranquilets, caminant per la Reserva Nacional Coyaique, pujant el Cerro Macay, i intentant investigar si hi havía alguna opció més econòmica per anar a visitar la Laguna St. Rafael, del que havíem trobat amb l´empresa Navimag a Puerto Montt. La opció hi és, però igualment cara per a la nostra butxaca.
Una altre vegada serà!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada