dies de viatge

398 dies de viatge

dimecres, 25 de maig del 2011

PROPERA PARADA SEGLE XXII, HONG KONG.

Exòtica però sofisticada, Asiàtica amb engranatge Anglès i un paisatge urbà impressionant; Aquesta és Hong Kong.
Ciutat de contradiccions: On el consumisme en estat pur (heu vist mai cua per entrar a una botiga Louis Vuitton, nosaltres si!!!!), botigues de disseny de totes les primeres marques, joieries, cadenes internacionals de menjar ràpid (hi ha un Starbucks i un McDonald´s a cada cantonada), yuppies Occidentals amb traje d´Armani, gratacels emmirallats (competició aferrissada entre les grans companyies financeres), l´eficientíssim Mass Transit Railway, el Soho  (barri alternatiu amb galeries  d´art i bars de disseny paradigma de la nit asiàtica), carrers minats de Ferraris i Porsches com si els regalessin (no n´havíem vist mai tants en tota la nostra vida), xarxa de túnels subterranis i passos elevats, que comuniquen luxosos centres comercials, edificis futuristes i hotels de 5 estrelles, al més pur estil Blade Runner…Conviuen harmònicament, amb platges tranquil-les, poblets de pescadors, el servei Filipí jugant a cartes pels carrers, antics tramvies de 2 pisos, mercats de carn i peix a l´aire lliure, petits restaurants locals de Dim Sum, i l´Star Ferry.
Tal és la barreja, que abunda jove talent Occidental amb bonica Oriental, i petites preciositats multiculturals dintre dels seus cotxets (com no… de disseny).

divendres, 20 de maig del 2011

ADÉU NEPAL

Ahir vàrem rebentar el pressupost, per agafar una avioneta i sobrevolar l´Everest. Després de llevar-nos a les 5 del matí, es va convertir en el primer "fiascu" del viatge.
Entre un mar de núvols blancs, ens van ensenyar una punteta de muntanya, que si ens haguessin dit que era el Pedraforca, també ens ho haguéssim cregut!!!! en fi....una altre vegada serà.

Marxem del Nepal direcció a la Xina. Primer destí Hong Kong.

Ens acomiadem d´aquest país, que ens ha encantat, tant pels seus paisatges, ciutats medievals, com per l´ amabilitat de la seva gent.

Us deixem, el "greatest hit del verano", l´hem escoltat per tot Nepal, i quan l´hem sentit per última vegada, ens hem posat una mica tovets i tot.

Apa a meditar una estoneta....



dimecres, 18 de maig del 2011

TREKKING AL CAMP BASE DE L´ANNAPURNA


Després  8 dies, 78 kilòmetres, 2480m de desnivell,  40 hores acumulades, de caminades amb pujades destrossa- bessons, i baixades destrossa-genolls, sota sol, pluja, vent i pedra (pot ser tot en un mateix dia!!!), i mil milions de NAMASTEEEEEEEEEEEE, ahir vàrem arribar a Pokhara, i avui ja tornem a ser a Katmandú.

Ahir mateix, vàrem acabar la ruta del Santuari de l´Annapurna,  que ens va portar fins al camp Base de l´Annapurna (4130m). Hi ha trams duríssims, i estem fets pols, però molt satisfets. Algú ens va dir una vegada “La montaña para disfrutarla, hay que sufrirla”, i us podem ben assegurar que aquesta l´hem gaudit… i molt.

Hem travessat pobles , alguns dels quals sembla que hagin quedat aturats en el temps, com Tolka, Landruk o Ghandruk, en els quals qui no té un lodge per allotjar als turistes, es dedica a treballar la terra, cuidar el bestiar, fer llenya per l´hivern;  d´altres són petits assentaments de Lodges per als turistes, on la gent no fa res, simplement clavar al guiri. Allà dalt els preus són abusius comparat amb la resta del país, els preus del menjar es poden duplicar i triplicar, en funció de l´alçada que estiguis (com més alçada, més car). El millor de tot,és que no hi carreteres, tot són camins de muntanya esgraonats, per tant, ni motors, ni clàxons, ni frenades, ni fum.

Us expliquem la ruta que hem fet, per si algú s´anima, algun dia.

1er DIA: Kande (1770m) – Campament Australià – Pothana (1900m) – Pittam Deurali (2100m) – Bhedi Kharka (1770m) – Tolka (1700m) – Landruk (1565m). 5 hores.

2on DIA: Landruk – New Brigde (1500m) – Jhinu (1710m) – Chhomrong (2140m) – Sinuwa (2355m) – Bamboo (2505m). 8 hores i mitja.

3er DIA: Bamboo – Dovan (2505m) – Himalaya Hotel (2920m) – Deurali (3230m). 4 hores i mitja.

4rt DIA: Deurali – Camp Base del Machapuchre (3700m) – Camp Base de l´Annapurna (4130m). 5 hores.
A partir de Deurali, la pendent ja és més forta, i l´alçada es nota, però quan arribes al Camp base del Machapuchre, et recompensen les impressionants vistes, des dels peus del monstres que comprenen el Santurari de l´Annapurna.
Els 6 pics principals són: Annapurna I (8091m), Annapurna II (7937m), Annapura III (7555m), Anapurna IV (7525m), Gangapurna (7455m) i l´Annapurna Sud (7219m). Finalment el Machapuchre (6993m).
L´Annapurna I,ni tan sols està entre les 3 muntanyes més altes del món, és la desena, però el seu atractiu recau, en que està considerada la més perillosa, amb un percentatge d´un 40% de mortalitat, entre els qui han intentat ascendir-la.


5è DIA: Camp Base de l´Annapurna – Camp Base del Machapuchre – Deurali – Himalaya Hotel – Dovan – Bamboo. 5 hores i mitja.

6è DIA: Bamboo – Sinuwa – Chhomrong – Kimrong Khola (2140m) – Komrong Danda (2100m) – Ghandruk (1940). 8 hores.

7è DIA: Ghandruk va ser amor a primera vista, ens hi vàrem quedar dues nits. Això és turisme rural “lu demés són tonteries!!!”. Es un poble de muntanya de la ètnia Gurung (Tibetana-Birmana), des del qual es veuen perfectament l´Annapurna Sud i del Machapuchre. I això és el que vàrem fer, observar les muntanyes, passejar, i no gaire cosa més.



8è DIA: Ghandruk – Kimche (1550m) – Syauli Bazar (1180m) – Chimrong (1120m) – Birethanti (1025m) – Naya Pul (1070m). 3 hores i mitja.


Hi ha moltes maneres de fer aquest trekking, amb guies, portejador, o sols, que és com ho vàrem fer nosaltres.
La opció del portejador mai ens ha acabat de fer el pes, veure la gent caminant tranquil-lament, mentre un altre li porta una motxilla plena fins els topes, és una cosa que ens posa especialment nerviosos. Preferim portar una bossa amb menys coses, nosaltres mateixos. Només ho entendríem si no hi hagués menjar en tot el camí, i haguessis de portar provisions per tota una setmana.
Pel que fa al guia, la ruta és molt fàcil, i es quasi impossible perdre´s, quasi no fa falta ni mapa, nosaltres no en portàvem, i si en algun moment ens va fer falta, sempre apareixia algú disposat a indicar-nos en quina dirección havíem de seguir.
A tots els pobles, per remots que siguin, hi ha llum, aigua calenta solar, i menjar. A mida que vas guanyant alçada, fa molt fred, i roba d´abric si que en vàrem trobar a faltar, però ho vàrem sol.lucionar dormint amb quatre mantes!!!!.

Ha sigut dur, i després de deixar la vall, on hi hem estat molt bé, ens ha fet pena, però demà més emocions….si tot va bé, sobrevolarem l´Everest, a veure com va, de moment, no para de ploure, ja us ho explicarem!!!!.

diumenge, 8 de maig del 2011

RUTA PINTORESCA CAP A POKHARA (per pintoresc, el nostre bus...)

Deixem enrere la ciutat de Katmandú, després de completar el triangle perfecte de antigues ciutats-estat medievals, que juntament amb Backtapur, formen; el poble de Patan amb la plaça Durbar i els seus voltants, i la Plaça Durbar i voltants de la mateixa Katmandú. (que sí, que no m´he equivocat hi ha dues places Durbar, la de Patan i la de Katmandú).
Vam acabar de rematar amb l´stupa de Bothnath, volta de rigor en el sentit de les agulles del rellotge i un parell de “Om mani padme om”, i a descansar que l´endemà el dia es presentava llarg.
Avui després de 8 inacabables hores, per una carretera dolentíssima, amb un bus trenca-ossos, hem arribat a la ciutat de Pokhara. Aquesta ciutat mega-turística i horrorosa, rodejada per el llac Phewa Tal, representa l´avantsala de la Serralada de l´Himalaya, i descansa sota la mirada del massís de l´Annapurna. Les muntanyes de les quals està rodejada entre 6500m i 8000m es faran esperar, ja que de moment només hem vist núvols de totes mides i colors. A veure si demà tenim més sort.
Aquí el que s´hi ve a fer, bàsicament, és a caminar. Hi ha infinitat de rutes de Trekking i senderisme. Nosaltres ens decantarem per la ruta del santuari de l´Annapurna, que consisteix en arribar al seu camp base (4130m).
Així doncs estarem entre 6 i 8 dies desapareguts, saltant com cabretes per aquests mons de déu,  ja us ho explicarem!!!!!

divendres, 6 de maig del 2011

ESQUERRE RAS, DRETA RAS

Avui,hem decidit fugir de la ciutat, per a recórrer la vall de Katmadú.
Teníem vàries opcions. Llogar un taxi, caríssim, que ara per ara nosaltres no ens ho podem “permitir”, agafar busos locals, que  era bastant complicat si vols anar una mica lleuger de temps, o la tercera opció per a nosaltres molt divertida, i que ens ha permès, moure´ns amb total llibertat, sense horaris ni destí concret, llogar una moto. Bé hi havia la opció de llogar una bicicleta, però has de ser com a mínim en Contador.
Hem llogat una moto tipus scoter i ja ens tens, Joan al volant, i jo al darrere amb el mapa desplegat, donant les explicacions pertinents, i ens n´em sortit com si ho haguéssim fet tota la vida.  Un cop et llences de cap pels carrers i passada la primera impressió, te´n adones que no es tant difícil conduir per aquestes contrades. Has de fer com ells,  vas esquivant obstacles i  tocant el clàxon tota l´estona, per indicar-li al vehicle més proper, que ets allà i com si res.  També és veritat, que crec que poden detectar a kilòmetres de distància que no ets d´aquí (o potser era pel mapa…), i ells mateixos t´esquiven o et deixen passar quan estas per exemple, en mitg d´una autopista i un cotxe decideix, fer marxa enrere, parar-se a carregar un passatger, donar mitja volta, esquivar una vaca!!!!! etc…, això et dona a tu també certes avantatges, com parar-te igual com fan ells, i preguntar si vas en la direcció correcta, que és la millor manera que hi ha d´interpretar un mapa.
Hem anat a visitar la ciutat de Bhaktapur, ciutat-medieval de la Vall del Katmandú,  molt ben conservada, farcida de temples espectaculars.
El més atractiu, però, és que és un poble amb un entorn molt rural , i et permet perdre´t pels seus carrerons i places, per veure com viu la gent en un poble al Nepal. Semblava tot ell un pessebre vivent, la gent surt a treballar al carrer o a fer vida social, hi baten el blat, renten la roba, recullen  aigua dels pous, fan mitja,  els nens juguen, hi ha fusters, orfebres, els homes porten amb tractors la collita del dia, i un llarg etcètera d´escenes de la vida rural Nepalina,  la gent gran com a Catalunya….vigilant les obres que es fan al carrer.
El que no ens ha agradat…el preu, 10€ per cap, que pels standars d´aquí, és caríssim, però tot sigui perquè puguin conservar-ho.
Després hem anat al temple budista de Swayambhunath situada a les afores de Katmandú, on hi ha una stupa immensa amb el mateix nom, anomenat també temple dels monos, per la quantitat d´aquests animals que hi viuen. Queda en un turó elevat desde el qual hi ha unes vistes fantàstiques de Katmandú.  
Hem pogut veure com els monjos budistes feien les voltes rituals al voltant de la stupa fent girar les rodes d´oració. Representa un lloc on t´ha d´envair una mena de misticisme embriagador, que a nosaltres no ens ha arribat, deu ser el cansament, o potser es que quan els monjos no resen, es refresquen amb una Coca-Cola o aprofiten per fer trucades pel mòbil… Això si, hem fet la volta de rigor al voltant de la stupa, sempre en el sentit de les agulles del rellotge. La veritat es que al capvespre pugen els monjos i encenen espelmes a tot el voltant del temple i es preparen per l´oració, tot això amb la llum del dia apagant-se sobre Katmandú configura una escèna molt bonica, tot s´ha de dir.
Que ens ha ensenyat el dia d´avui? Doncs que la gasolina aquí, no és cosa fàcil de trobar, a vegades s´acaba, i quan en tenen, és només alguns dies, i a unes hores concretes, així  doncs l´has de comprar en el mercat negre, suplicant-li al tio que te la vengui, i mirant que no t´enxampi la policia. La paraula clau és BLACK MARKET (automàticament detecta que ets guiri, però no tonto).

dijous, 5 de maig del 2011

CIUTADANS DE KATMANDÚ, JA SOM AQUÍ

Ahir després d´una odissea de 17 hores de vol, dues coneccions, 3 controls d´equipatge, i 1000 revisions de passaport, vam arribar a Katmandú. Sans, estalvis, i amb motxilles!!!!, la qual cosa vèiem cada vegada menys probable a mida que avançava el viatge.
Estem a Katmandú, capital de Nepal, adaptant-nos a la nova vida, amb temperatures diürnes de 26º, del tot suportables, però amb el Jet-lag que arrosseguem, semblem dues ànimes en pena.
Avui dia antiestrès, un parell de passejades i a descansar.
De moment la ciutat, un pèl caòtica, tònica habitual en capitals de qualsevol país asiàtic, que hem visitat fins ara,  però te bona pinta. Cotxes, camions, motos, ricksaws, peatons i animals, campen pels carrers, en una mena d´anarquia total. Sense respectar ni déu ni sa mare.
Demà ens hi posem en serio, ja us explicarem.

dilluns, 2 de maig del 2011

OBERT PER VACANCES

Donem el tret de sortida i per fi estrenem el blog, amb la festa de comiat!!!
Us volem donar les gràcies a tots els que vàreu venir, i als que us hagués agradat ser-hi  però us va ser impossible.
Gràcies al pelotudo d´en Jose, per la gran currada que es va fotre, cuinant un boníssim “cordero patagónico”, a en Jordi per deixar-nos la Masia “Cal Xebro” www.calxebrohipica.com i haver fet possible la, a en Kimi i en Manolu-lolu, per haver estat donant un cop de mà, i a en Cesc i la Núria, per haver-nos salvat la vida a última hora.
Gràcies també, per les súper camisetes que ens vàreu regalar, les quals lluirem amb molt d´orgull, “por lo largo y ancho de este mundo”, en voleu probes, ho sabem, tranquils això està fet.
Finalment, volem fer una menció especial,  als que ho van donar tot fins al final, deixant una bona representació del bò i millor de cada casa, de Malgrat de mar i rodalies….
Sobren les paraules, per a descriure els grans moments, que ens va brindar la vetllada, per això us en deixem un petit reportatge fotogràfic, a l´apartat de “fotos”.
El primer record que ens guardem a la motxilla, és de totes totes inoblidable, us desitgem que quan tornem estigueu tots com a mínim, tan bé  com ara, fèieu molt de goig, tots plegats.
Us deixem de penyora, un petó molt gran i a una fortíssima abraçada.
A reveure.