PLATGETES PERUANES

Després de tanta visita a museus i jaciments, necessitàvem relaxar el coco, no fos cas que tanta dosi de cultura ens reprengués. Máncora ens va servir, per re-re-trobar-nos amb el Dani (www.daguab.blogspot.com), per prendre el sol, banys, algun pisco Sour i adonar-nos de que Lloret de Mar, ja el tenim al costat de casa, i de que havíem de fugir-ne com més aviat millor.

Ens havien parlat de Zorritos, un petit poble de costa no gaire agraciat, que ni tant sols surt a la guia, i més concretament de l´Hostel “Tres Puntas”. Un refugi de Bungalows de Bambú, a l´estil “m´está estresssssando…” en una platja preciosa a un Kilòmetre escàs de Zorritos,  propietat d´un Català de Sabadell, que fa 30 anys, va trepitjar aquest racó de món, i s´en va enamorar.

El León, ens va trobar la sol-lució, per estar en aquest petit paradís, que en un principi no ens podíem permetre, llogant-nos una tenda plantada quasi al vot de l´aigua, a preu de 3€ la nit /pp.

A part de grans dosis de platja, Zorritos ofereix els “Hervideros”, que són uns banys termals , a uns 20 minuts amb moto-taxi, que consisteixen en petites piscines naturals de fang, tant dens que flotes sense esforç, i amb grans qualitats curatives. A preu de propina, 2 Soles per persona varen ser suficients (menys d´un euro), es pot gaudir d´aquest balneari a la rústica, completament sol, o amb algún “lugarenyu” que en el nostre cas, ens va anar perfecte perquè ens portessin un bon tros del camí de tornada que anàvem a fer a peu.

A l´endemà en León, ens va convidar a anar amb ell a una finca que te a la muntanya, on hi estan muntant uns allotjaments rurals. Hi havia d´anar a fer unes gestions, i mentrestant ens podríem banyar al riu. La oferta era temptadora, i la veritat és que la finca està situada en paratges de bosc sub-tropical, la majoria dels quals estan desapareixen, preciosos. Sense entrar en detalls, diguem que la sortida no va acabar ven bé com havíem previst…

A part de les petites sortides, els nostres dies a Zorritos, varen consistir en: Aixecar-nos, esmorzar, prendre uns banys, el sol, dinar, jugar amb les onades, descansar de tanta activitat…

Acomiadar el dia, veient el sol caure sobre el Pacífic…

Sopar, i dormir amb les onades fent-nos de cançó de bressol. I A l´endemà…Sant tornem-hi.

Tanquem apartat fotos Perú i comencem Ecuador.

EL SENYOR DE SIPÁN

El Senyor de Sipán, va ser el responsable de la visita a la ciutat de Chiclayo, la qual te molts punts, per a ser la ciutat més lletja del món. Als voltants, d´aquesta ciutat sense, s´hi van desenvolupar amb força les cultures, Mochicas, Sicán i Chimú, i això la converteix en una base perfecte per a explorar, jaciments arqueològics, museus i tombes. Alguna d´aquestes visites són, el poble de Lambayeque on hi ha el museu de les Tombes reials de Sipán, i el de Ferreñafe, on hi ha el museu Nacional de Sicán, ambdós fàcilment accessibles amb transport públic des de Chiclayo.

El museu de les Tombes reials de Sipan, és un museu espectacular, on s´hi exhibeixen les encara més espectaculars peces, trobades a les tombes al jaciment de Sipán, i al pròpi Sr. De Sipán.

En aquest jaciment s´hi han descobert centenars d´objectes d´incalculable valor, i al 1987, es va descobrir la tomba reial Mochica coberta d´or, del Sr. De Sipán, trobada intacta en el mateix lloc on va restar des del s. III fins que va ser descoberta per l´arqueòleg, Walter Alva.

Les més de 400 joies, amb les que va ser enterrat el governador Moche estan col-locades de manera exquisida, en vitrines blindades, i en ambients foscos (potser massa) amb llum dirigida, per facilitar la seva conservació. Entre les peces del dignatari Mochica destaquen: estandarts de coure daurat sobre tela, la corona de coure daurat amb símbols reials…

Pectorals confeccionats amb coralls…

Orelleres d´or amb incrustacions de turquesa…

Tocats de cotó i penjolls…

La manera com estan exposades les joies, i les explicacions i documentació de la seva difícil recuperació de la tomba, són més que interessants, i només aquest museu justifica de sobres, una visita a la horrorosa Chiclayo.

Pel que fa al no menys interessant Museu de Sicán, s´hi exhibeixen les no menys valuoses joies, trobades a la tomba del Sr. De Sicán.

QUILÒMETRES I MÉS QUILÒMETRES, FINS A TRUJILLO

Perú, que ja vàrem visitar fa quatre anys, no entrava dintre els nostres plans en un principi, però mirant preus per volar des de Bolívia a Equador, i veient que no baixaven de 400€/pp, va ser com varem decidir, agafar carretera i manta, i travessar Perú amb bus, i aprofitar per a visitar alguns llocs del Nord que no havíem vist en l´anterior viatge.

Sortint de Copacabana (ciutat propera al Titi Caca), varem agafar un taxi fins la frontera (20 min), minivan fins a Puno (2 hores), bus fins a Arequipa (6h), vàrem fer nit en aquesta ciutat, que ja havíem visitat i que sabíem que era més agradable que Puno (que és horrorosa). A l´endemà bus nocturn a Lima (19h), esperar un parell d´horetes a la terminal i cap a Trujillo, 7 hores més!!! Tot plegat unes 60 horetes, però un estalvi de 350€/pp no ens digueu que no val la pena…

A més el trajecte que vàrem fer de dia per la Panamericana, de Lima a Trujillo, transcorre paral-lel a la costa, travessant una franja estreta de desert, que queda embotit entre els Andes i el Pacífic, que és molt bonic, i brinda unes postes de sol des de la finestra panoràmica del bus, que no tenen preu.

Trujillo va ser fundada al 1534, per Francisco Pizarro, el qual la va re-batejar, com la seva ciutat natal a Espanya. Aquí la colonització va deixar un rastre imborrable, i tota la colorida ciutat, es plena de construccions colonials, inclosa la bonica catedral, situada a la encara més bonica “plaza de armas”, i animats carrers amb construccions d´una sola planta molt agradables per passejar.

Més que Trujillo en sí, el que ens interessava és el que hi ha al seus voltants, Com la ciutat Chimú de Chan Chan, i las Huacas de la Luna i la del sol, aquesta última, encara per excavar.

La ciutat de Chan Chan, va ser construïda al voltant del 1300 d.c., i va ser en aquella època la població pre-colombina més gran de les Amèriques, i la ciutat d´adob més gran del món. Actualment és poc més que un munt de sorra…

La Huaca de la Luna, en canvi conserva bonics frisos policroms, ja que la costum Mochica d´enterrar vells temples sota els nous, n´ha facilitat la conservació. A la Huaca de la Luna, s´hi han trobat gran quantitat d´objectes, i joies, que han sigut essencials per a tenir tota la informació recopilada de la cultura Mochica, que va existir a les costes del Perú abans que els Inques.

El plat fort d´una visita a la Huaca de la Luna, és el seu museu, acabat d´inaugurar l´any passat, on s´exposen totes les peces que hi han trobat. El museu és espectacular, no només pels objectes, la majoria d´ells en perfecte estat de conservació, sinó per l´exposició, organització, i disseny del museu, que fa que surtis d´allà siguen quasi un expert en cultura Mochica.

Digueu-nos insensibles, però és la primera vegada a les nostres vides, que visitem un museu de restes arqueològiques, i no ens avorrim profundament…

Aquí varem veure per primera vegada, un animal quasi sempre present en jaciments i museus, el gos Peruà sense pèl. I no és d´estranyar, és quasi una peça de museu, hi ha proves de la seva existència a el Perú des de  l´any 300 a.c. La temperatura corporal d´aquest animal és superior a la dels gossos normals, i tradicionalment s´han utilitzat com alternativa per curar l´artritis.

Trujillo a més te l´al-licient de que es poden convinar les visites als jaciments i museus amb un dia de platja. La població de Huanchaco, situada a pocs km d´aquesta ciutat, es perfecte per a relaxar-se i passar un dia de platja, que després de 4 mesos de passar fred, no va anar gens malament.