MABUL, DIES DE FESTA MAJOR!!!

La illa de Mabul forma part del Parc Marí de Tun Sarakan (o de les Illes de Semporna), el qual compta 325 Km2 d´aigües tropicals, i zones d´immersió, que figuren entre les 10 millors de tot el planeta.

La joia de la corona és la illa de Sipadan, on tan sols amb unes ulleres i un tub, s´hi poden veure manades de taurons i tortugues, entre d´altres espècies i jardins de corall. Nosaltres ens vàrem haver de conformar amb les germanes petites, Mabul i Kapalai. A Sipadan des del 2005, no s´hi pot pernoctar, aquí el govern (per fi!!!) va decidir demolir totes les instal.lacions, ja que els danys ecològics, que havien provocat anys de turisme incontrolat, i la pesca amb dinamita havien deixat el fràgil ecosistema de la illa en greu perill. Això fa que la illa, només es pugi visitar, en una visita d´un dia, i que les places siguin limitades (120 persones al dia), i que per tant, el preus siguis astronòmics; Tot no es pot tenir…

Els 4 díes que hem passat a la illa de Mabul, es pot dir, que els hem dedicat íntegrament a nedar, i flipar!! No ens estendrem en explicacions, el millor que podeu fer és mirar les fotos, i ho valoreu vosaltres mateixos. Et poses les olleres, el tub, et llences a l´aigua, i allà sota, cada dia es festa major!! Les extensions de corall es perden en les profunditats del mar, i la fauna marina, fa la seva, com tu fossis un més. El moment culminant, va ser nedar durant mitja hora llarga amb una tortuga, gran com la taula des d´on escric aquest post.

Les estones que no nedàvem, aprofitàvem per anar a visitar el poble, on hi passàvem estones molt agradables. Molts dels seus habitants són immigrants Filipins, i viuen en barraques, en pilars de fusta sobre l´aigua (si no ocupen terra, el govern no el té controlats). Són gent molt amable, i com que són Filipins, saben alguna paraula amb Espanyol, i tenen moltes ganes de jugar i comunicar-se. Quan la gent et parla de Mabul, obvia el fet, de que mentre es gasta una petita fortuna, en les seves immersions, i en allotjar-se a Resorts de luxe, la gent del seu voltant es pot dir, que viu en l´absoluta misèria.

I així, amb aquesta traca final d´espectacle submarí permanent, ens acomiadem de Malàisia, que tantes vegades ens ha desesperat (els Malais són "patxurrons", com el déu que els va parir), però no de Borneo. En el restaurant Indi des d´on us escric, a ritme de películes de Bollywood, espero a en Joan, que està tornant de Kota Kinabalu amb els nostres passaports!!!, Demà mateix esperem creuar la frontera, direcció Indonèsia, que d´entrada es presenta molt enigmàtica.

Sovint busquem informació a la xarxa, a través dels diaris d´altres viatgers. Sobre Borneo, a la part d´ Indonèsia, no n´hem trobat ni un, perquè serà?...Ben aviat us ho expliquem.

Com a cada canvi de país, no sabem com estarà el tema connexions, així doncs si desapareixem durant uns dies, no patiu, no s´ens haurà menjat cap cocodril, entre tots dos, no sumem prou proteïna.

Acabem secció fotos Malàisia, afegim un vídeo i estrenem Malàisia submarina (ens hem passat, ho sabem, però es que estem al.lucinats!!)

SUNGAI KINABANGATAN

El riu Kinabangatan, amb 560 Km de llargada i més antic que l´Amazones, és el riu més llarg de Sabah. Les riberes d´aquest riu, alberguen una fascinant riquesa de fauna i flora salvatges.

La indústria de la fusta, exerceix una enorme pressió sobre aquesta selva de 100 milions d´anys d´antiguitat, i es calcula que un 20% de la seva superfície ha sigut talada, des del 2001, i bona part de manera il.legal. Recórrer el riu, amb barca, suposa anar esquivant els troncs, que baixen de la part alta del riu.

El motiu pel qual es concentra tantíssima fauna als voltants del Kinabangatan, és que les plantacions d´oli de palma, s´estenen fins quasi les riberes del riu, deixant una estreta franja de selva tropical (a vegades ridícula), per tal de protegir les plantacions, dels esllavissaments que podrien provocar les crescudes del riu.

Aquests estrets corredors d´arbres, que connecten zones de selva protegides, són utilitzats, com a autopistes naturals, pels animals, per a desplaçar-se de selva a selva. Hi ha qui es conforma, pensant, que aquest fet provoca que la població d´Orangutans augmenti, ja que travessant aquests corredors, els és molt més fàcil, trobar una parella amb qui reproduir-se. Però als elefants i altres animals grans per exemple, els dificulta la supervivència, ja que les manades, es desfan amb freqüència per travessar, les plantacions de palmeres.

Tot i que al 1996, es varen protegir 26 ha. de selva a la part baixa del riu, si no es deté ràpidament la tala riu a munt (cosa molt difícil, per la dependència econòmica de Sabah, de la tala i les plantacions d´oli de Palma), al Riu Kinabangatan li queda poc temps de vida.

Ja ens estem acostumant que la trista realitat de Borneo ens deixi un regust agre-dolç. Tot i així

els 3 dies que vàrem passar, recorrent el riu amb barca, i caminant per la selva, on vàrem poder veure finalment, orangutans en llibertat, macacos, infinitat de ocells, i tota mena d´animals, que no en podem dir els noms, perquè ens els deien en Anglès, van ser fantàstics.

Tot això, amb la companyia de la Núria i en Marc, dos trempats, de la Bisbal, que vàrem conèixer a Sepilok i que des d´aquí aprofitem, per saludar-los i desitjar-los una bona tornada a casa. Bon viatge guapos!!

L´HOME DE LA SELVA (Orang-utan)

L´Orangutan és l´únic gran simi que viu fora de l´Àfrica. Un mascle adult pot arribar als 2,25m de mà a mà i pesar fins a 140 Kg. Antigament es deia que un Orangutn podia creuar tot Borneo, saltant de branca a branca dels arbres, sense tocar el terra, actualment degut a la destrucció del seu hàbitat, es calcula de n´hi ha al voltant de 11.300 a les selves de Sabah i Sarawak, i el seu futur és incert. En els últims 20 anys la població ha disminuït en un 40%.

El Centre de rehabilitació d´Orangutans de Sepilok, és un dels 4 santuaris d´Orangutans que hi ha en el món. S´estén per una aresta de la reserva de selva tropical de Kabili-Sepilok,  ocupa uns 40 km2, i ofereix una gran oportunitat per a veure aquest gran primat de mirada intel.ligent, de ben aprop. Tenen un 96% dels gens igual que els humans, i veure´ls actuar; Com juguen els petits, com mengen, com caminen, com reaccionen quan apareix el mascle dominant, o com una mare cuida a la seva cria, és realment increïble.

Els orangutans orfes i ferits arriben a Sepilok, per poder-los tractar i ser reintroduïts a la selva. Viuen en llibertat, però dues vegades al dia, se´ls deixa aliment en unes plataformes situades a la selva, perquè ells hi acudeixin a menjar, voluntàriament. L´èxit del centre però, també té la seva part negativa, el contacte amb els humans ha exposat als orangutans a malalties, que impossibiliten la seva reinserció al medi natural.

La visita al centre, és suficient per a saciar les nostres ànsies de veure aquest animal, però res a veure, amb trobar-te´l a la selva en llibertat…

“CADA DÍA ME VEO, EN UN MUNDO TAN FEO…”

En recórrer les carreteres de Malàisia i Borneo, són dues, les coses que s´adverteixen al primer cop d´ull:

En primer lloc, és veu com les plantacions de palmeres s´estenen fins a l´horitzó, substituint a la selva original que hi hauria d´haver. Tot i que no es va introduir a Malàisia fins la dècada de 1860, la palmera oleaginosa, originària d´Àfrica occidental, avui dia és probablement l´arbre més comú de Malàisia Peninsular, i Borneo en la part Malaia. Des de la segona guerra mundial, Malàisia ha sigut el principal productor d´oli de palma. La producció anual actual ronda els 7,2 milions de tones, i és una de les principals industries d´exportació del país, (si us fixeu la majoria de productes de neteja, drogueria, estètica, perruqueria i molts d´alimentàris, contenen oli de palma).

En segon lloc, des de qualsevol punt alçat, es poden veure queixalades de terra, en mig de les extensions de selva, amb carreteres que les connecten. El gran negoci de la tala d´arbres s´estima que genera com a mínim 4.500 milions de dòlars, i proporciona cents de milers de llocs de treball, però causa també grans problemes ecològics, destruint indiscriminadament els hàbitats naturals dels animals, i provocant el desplaçament de moltes poblacions tribals.

La província de Sarawak (Borneo), és la principal exportadora de fusta tropical del món. Encara que el 63% de Malàisia estigui coberta de selva, només un 18% és selva tropical primària, i el ritme de desforestació és d´un 0,65% de selva anual, el doble que la mitja de tot el sud-est Asiàtic.

Al 1990, un estudi va establir la quantitat màxima sostenible, en 6,3 milions de metres cúbics de fusta a l´any. La industria de la fusta de Sarawak, segueix produint entre 9 i 12 milions de metres cúbics de fusta a l´any. Un problema que agreuja la ineficiència de la tala indiscriminada, ja que els camions fan malbé 5 arbres, per cada 1 de venut, és a dir, multipliquen per 5 els seus desperfectes.

Hi ha grans diferències, entre les dades dels grups ecologistes (la rainforestweb.org assegura, que des de mitjans de 1990, la tassa de desforestació a Malàisia, ha superat el 2,4% anual) i les del govern, però el més probable, es que s´hagin talat més del 60% de les selves tropicals de la Malàisia peninsular, amb xifres similars Borneo, carregant-se així un dels últims grans pulmons de la terra.

Tot i les iniciatives governamentals, per a parar la tala indiscriminada, la sobreexplotació de la terra per a usos comercials o residencials, està sortint cara, no només pel medi ambient, sinó per la població indígena, que veu com destrueixen la seva llar i el seu mitjà de supervivència.

Segons el departament dels assumptes dels Orang Asli (“poble original”), a Malàisia Peninsular, n´hi ha poc més de 150.000. A les províncies de Borneo, (Sarawak i Sabah), tot i que la població majoritària és indígena, i s´han dictat els Drets Tradicionals dels Nadius, la falta de representació política, posa en greu perill els seus drets sobre la terra. La tala de la pluviselva, i les immenses plantacions de palmeres per a la fabricació d´oli, han reduït el seu territori considerablement. Els drets dels Asli sobre el territori no estan reconeguts, i quan es requereix utilitzar els seus territoris per a la tala, l´agricultura, o projectes d´infraestructura, les seves reclamacions es consideren il-legals.

Si a tot això, hi afegim la destrucció d´hàbitats naturals, derivats del desenvolupament turístic, sigui amb la construcció de ports, aeroports, i complexes turístics (a sobre mateix dels coralls!!!), ens trobem davant la situació de que varis animals de la regió, estiguin en greu perill d´extinció, entre ells:

-Elefant Asiàtic: Amb la pèrdua d´hàbitat, es veuen obligats, a buscar menjar a les immediacions de la selva, arrasant els sembrats. Degut a aquest fet, els grangers els disparen, o simplement moren de gana.

- Dugón: Aquest mamífer marí, necessita consumir 30 Kg d´algues marines diàriament. La seva supervivència està amenaçada, per la destrucció dels llits marins, perquè queda atrapat a les xarxes, o perquè el cacen.

-Tortuga Laúd gegant: A Malàisia, totes les espècies de tortugues estan amenaçades, i s´estima que des de la dècada de 1950, el nombre de tortugues ha disminuït en un 98%. Es suposa que aquest descens, es degut a decades de captures accidentals, amb les xarxes dels pescadors, a la recol.lecció dels ous per al consum humà i a la contaminació marina.

-Tigre de Malàisia: No va ser fins al 1976, que es va instaurar la protecció legal d´aquest felí. En aquell moment, es va estimar que probablement només en quedaven 300 exemplars, i actualment, ningú sap amb certesa quants n´hi ha.

-La pantera nebulosa: Encara és més escassa que el Tigre de Malàisia.

-Rinoceront de Sumatra: Viu principalment,a zones aïllades de Sabah y el PN Endau-Rompin (a la Península). Una investigació de la WWF realitzada al 2005, va trobar rastres de tan sols 14 exemplars. Com que els fa falta un mínim de 10 Km2 de selva per a sobreviure, les possibilitats són escasses, si es tenen en compte a la velocitat que disminueixen les jungles.

DIA NEGRE….

Abans de marxar a Mamutik, a Kota Kinabalu, vàrem aprofitar per anar al consulat d´Indonèsia, per a tramitar el visat, ja que a la frontera terrestre Malaio-Indonèsa, del nord de Borneo, per on volem passar nosaltres, no el tramiten. Així doncs vàrem anar a les illes, deixant el passaport al consulat, mentre ens el tramitàvem, i no havíem d´estar a Kota Kinabalu, que és com una mena de Lloret a la Borneana…Com no, en vàrem informar al funcionari de torn i ell ens va contestar, que cap problema, quan arribéssim ja els aniríem a recollir.

Aquí vàrem viure, un clar exemple, d´on poden arribar la ridiculesa, de les “normes”, no sabem, si polítiques o religioses d´un país.

Resulta que al consulat d´Indonèsia no s´hi pot entrar amb pantalons curts, i en Joan es va haver de quedar fora (portava uns texans a l´alçada dels genolls), mentre jo tramitava els visats, amb el típic vestidet de platja, curt i d´esquena destapada, molt normal a Malgrat, però que aquí pot semblar que vagis en semi-pilotes. Si arriba a ser faldilla-pantaló, aquí haguessin començat els problemes, en fi….

El més bonic va ser entrar sola i occidental, en una sala amb 200 persones, i totes les dones amb bel. Qui em coneix, sap que una de les meves grans paranoies, és pensar que la gent em mira, per primera vegada a la meva vida, era veritat, tothom em mirava a mi.

La sorpreseta final, que us comentàvem en el post anterior, va ser, que en tornar al cap de 4 dies al consulat, ens el vàrem trobar tancat, i no per un dia… durant una setmana!!! Final de Ramadhan, una setmana de vacances!!! Passat els primers moments de nervis, vàrem decidir continuar el viatge, i d´aquí una setmana un de nosaltres haurà de recular per recollir els visats.

Aquell mateix dia, vàrem agafar un bus, per a dirigir-nos a Sandakan, i des d´allà a Sepilok, a visitar el centre de recuperació d´orangutans. Quan feia 1 hora que el bus havia arrancat, notem una frenada brusca, i a continuació el nostre bus, s´emportava 4 cotxes per davant….Compte com a dia negre o no?

Si es que, estar tot el dia sense menjar, no pot se bo de cap de les maneres, avui mateix s´acaba el Ramadhan, i nosaltres ho celebrem més, que tot el món islàmic sencer, us ho ben assegurem.

MAMUTIK ISLAND

A 20 minuts amb barca de Kota Kinabalu (Borneo), hi ha el Parc Nacional Abdul Rahman, que el formen 5 illes: Manukan, Gaya, Sapi, Mamutik i Sulug. Nosaltres vàrem escollir la minúscula illa de Mamutik, de 300m de llargada, que posseeix un bonic jardí de corall, i que ofereix el millor Snorkeling del grup. No hi ha resorts, així doncs la única manera de passar-hi la nit és acampant. Nosaltres vàrem portar una tenda de campanya, i una mica de menjar, de la resta s´en va ocupar la illa.

A part de oferir-nos, coralls de tots els color, blaus, vermells, taronges, festuc, verds, liles, peixos que no dones abast a reconèixer, peixos pallasso d´un pam de llargada,  una tortuga, i una llangardaixos d´un metre de llargada, que campaven per la illa tranquil-lament, ella ens va portar la Sara i en Tom, una parella d´Anglesos, que eren els nostres veïns de tenda, i amb els quals compartíem llargues xerrades quan es feia fosc, i ens quedàvem sols a la illa. A més, portaven unes pales!!!… Quan ho vàrem descobrir els ulls ens van fer “xirivites” (quantes vegades en aquest últim mes, quan érem a les illes, pensàvem...si tinguéssim unes pales…vàrem fer unes partides memorables!!!). Ells han estat viatjant 3 mesos pel Sud-est Asiàtic, i ja només els quedava una setmana, l´últim dia, ens van regalar les pales, pot semblar insignificant, però va ser un moment quasi emotiu.

La illa ens va portar també, en Ryan, un cuiner Filipí, que treballa per una empresa que cada dia ens feia arribar entre 100 i 200 Xinesos, que durant el dia envaïa “la nostra illa”. En Ryan cada dia ens portava, unes ales i cuixes de pollastre a la brasa, que escatimava de la minuta del Xinesos. I la illa ens va portar al seu cap, en Tito, que es treia un sobresou, venent-nos les llaunes de cervesa que no es bevien els Xinesos, per 5 Ringuits (normalment en valen 10, una autèntica ganga).

El pitjor record que ens emportem de les illes és l´espectacle que ofereixen cada dia la gent que les visita (ja ho hem dit, la majoría, Xinesos). Els que som de costa, ja sabem, que la classe turista, sense generalitzar, és destructiva per naturalesa pròpia. Es diu que el gegant Asiàtic, si visques al ritme de consum, que el món occidental, podria acabar amb els recursos de la terra en pocs anys. Bé, doncs ara ja comencen a viatjar, fóra del seu país, i tenen tant poca consciencia ecològica, que en pocs anys, es poden carregar les belleses naturals, per on passen. Era habitual veure´ls de peu, damunt dels coralls, per posar-se bé les olleres, perseguir als peixos, donar-los menjar per intentar agafar-los, i la palma se l´emporta una família que va agafar una estrella de mar, blava, preciosa, i s´hi va fer tota una sessió fotogràfica (ara me la poso al cap, ara a l´espatlla, ara l´aguantem entre dos…), els Joan els hi va fotre una bronca, en Català, que pare, fill i esperit Sant, van quedar acollinits, i van llençar l´estrella ràpidament a l´aigua. Tot això, sense mencionar, com deixaven la illa cada dia, plena de papers, burilles de cigarret, bosses de plàstic, etc…

La illa també ens va deixar un altre mal record, portem el cossos farcits, de picades de mosquits, les vàrem intentar contar, i quan anàvem per 100, vàrem deixar de contar.

La sorpreseta final, però, encara estava per venir…us ho expliquem en el següent post.

MALÀISIA PENINSULAR

Malàisia, es divideix en dues parts ben diferenciades, la Malàisa Peninsular, i la illa de Borneo que comparteix, amb Indonèsia, i Brunei. El 85% de la població viu a la Península, i el 15% restants, a Borneo. Aproximadament els Malais, inclosos els indígenes, formen un 60% de la població, els Xinesos un 25%, els Indis un 7,5% i la resta el formen un grup de vàries ètnies.

Així doncs a Malàisia, hi ha una barreja multicultural com no l´hem vist enlloc,  Malàis, Xinesos i Indis, viuen en aparent harmonia, compartint costums i “juntos pero no revueltos”, el que no comparteixen és vestit, ni religió, i moltes vegades viuen en zones ben diferenciades. Les tensions existeixen, i no ens estranya; entre Xinesos i Malais, hi ha un abisme, i mentre aquests últims, tenen un caràcter més aviat anodí (ja vàrem comentar que no és estrany, trobar-los adormits, mentre no tenen feina), el Xinesos en canvi en qüestió de negocis, no hi ha qui els pari, així doncs posseïxen gran part de la riquesa del país.

Trobes restaurants Xinesos, Indis i Malais, per tot arreu, on els Xinesos mengen indi, els Malais cuinen Xinès, els Xinesos Malai, els Malais indi, els Indis mengen Malai, els Xinesos s´ho mengen tot, i nosaltres el que podem. Pots esmorzar Indi, dinar Xinès, i sopar Malai, sense necessitat d´haver de buscar cap d´aquests tipus de restaurant, simplement els trobes per tot arreu.

Nosaltres hem dedicat els últims dies a explorar la Malàisia peninsular.

CAMERON HIGHLANDS, és la estació de muntanya més extensa de Malàisia, amb fàcils senders per a caminar per la selva, cascades, granges d´agroturisme, i petites i tranquil.les poblacions, fàcils de recórrer fent dit (pràctica que vàrem estrenar a Tailàndia, i que enganxa com una droga). El principal motiu per acostar-se fins aquí, són les plantacions de tè, que ocupen grans extensions de muntanyes senceres. No és una de les coses més espectaculars, que ofereix aquest país, però a nosaltres ens va servir, per a descansar, i sobretot de la calor. Aquesta zona, tot i estar en el tròpic, te unes temperatures més aviat baixes, on vàrem agrair poder dormir tapadets amb una manteta, després de quasi 4 mesos passant calor.

TAMAN NEGARA, Amb una superficie de 4.343 Km2, Taman Negara és el parc nacional més gran de Malàisia Peninsular. Té 130 milions d´anys, i podria ser la selva més antiga del planeta, ja que no va patir els efectes de cap glaciació, i ha el.ludit qualsevol activitat volcànica, i altres fenòmens geològics. El parc alberga algunes espècies en perill d´extinció, com els elefants asiàtics, tigres, lleopards, i rinoceronts, però és sabut que són molt difícils de veure. Nosaltres, amb prou feines vàrem veure un mono, i només perquè estava penjat en un arbre, a l´aguait del que feien a la cuina del Resort que hi ha a l´entrada del parc. El dia que marxàvem varen arribar uns nois, que havien estat 5 dies caminant per la jungla, i no havien vist ni un animal. Des del poble de Kuala Tahan, vàrem dedicar els dies a passejar per selva, on l´únic animal que vàrem veure, i de ben aprop, varen ser les sangoneres. Nosaltres que ens pensàvem que ja estàvem acostumats a tot, hem de reconèixer, que en alguns moments ens va superar, portar les botes farcides d´aquests simpàtics animalons. Per sort no ens en va mossegar cap, però només perquè quasi bé no estàvem pendents d´estar rodejats, d´abres inmesos i selva en estat pur, sinó d´anar-nos-les treien de sobre.

KUALA LUMPUR, Kuala Lumpur va ser fundada al 1857 per 87 prospectors Xinesos, arribats per explotar els jaciments d´estany, així doncs és tracta d´una ciutat pràcticament nova, sense gaire interès, si no és per les compres o els seus animats mercats. Les emblemàtiques torres Petronas, inaugurades al 1998 són el símbol de la ciutat, i admirar les vistes de la ciutat des de l´Sky Bridge la seva principal atracció turística, un cop vist això et queda el Lake Gardens, i la Masjid Negara. Nosaltres vàrem dedicar la major part del temps a recórrer els carrers de Little India, de Chinatown, (on ens allotjàvem, i que va ser com tornar a la nostra apreciada Xina), i a fer gestions tipus: Canviar la pila del rellotge, anar al Sabater a reparar unes sandàlies, fer cosir els sacs de seda estripats a un senyor que està plantat al carrer amb la seva màquina de cosir, fer una “laundry”, comprar per fi la càmara subaquàtica (ja veureu quines fotos!!!) i en Joan anar a la pelu, que ja s´està acostumant a que el peli un Ladyboy (a Bangkok també), i ja li està començant a agradar el seu estil.

Ara us escrivim des de Kota Kinabalú a Borneo, us hi heu fixat mai, que molts documentals d´aquests que fan a les tardes a la tele, comencen amb la frase “a les profunditats de les selves de Borneo…”, us ho expliquem en el següent post. A reveure.

TAURONS, TORTUGUES, CORALLS I AIGÜES TRANSPARENTS!!

Després de passar la frontera Malaia, vam manar de dret a les illes Perhentian. El canvi cultural més visible tan punt entres en aquest país, és que Malàisia, tot i la barreja multiètnica, amb habitants Malais, Xinesos i Indis, és per sobre de tot de cultura islàmica. Tot hi haver-hi llibertat de religió,  l´islam és la religió oficial de Malàisia, així doncs deixem enrere les Pagodes, per veure mesquites per tot arreu, dones amb Tudong (el bel), i alcohol escàs i car.

Prop de la frontera, la influencia Tailandesa és inevitable, tot i així la primera impressió, és que aquí la gent és molt més seca, no sabem si només succeïx en zones turístiques, però a vegades la manera com ens ignoren, ens resulta molt còmica (val més agafar-s´ho bé).

Hem arribat a Malàisia, en època de Ramadhan, així doncs, si normalment solen ser d´una tranquil-litat que fereix a un occidental, aquests dies, sobretot aquí a les illes, en plena temporada alta, restaurants, bars, botigues i hotels, funcionen a mig gas, fins al punt de no aixecar-se ni per portar-te la carta en un restaurant, o passar-se el dia dormint per tots els racons. Quan arriba el vespre, mengen i sembla que s´activen una mica més, però igualment, costa arrancar-los un somriure.

Després d´estar durant 20 dies de illa en illa al Sud de Tailàndia, la veritat, és que vàrem arribar sense gaire entusiasme a les Perhentian. Podia tenir un paradís tropical les platges de sorra més blanca, l´aigua més transparent, i els coralls de colors més intensos??!! Doncs sí!! l´aigua del mar d´aquest parc marí, en aquesta època de l´any, sembla sortida d´una ampolla d´aigua mineral, i sense exagerar. Els coralls, i peixos de colors es poden veure des de la barca.

Pulau Perhentian, està format per dues illes, Pulau Kecil (on vàrem estar nosaltres) i Pulau Besar, no hi ha caixers automàtics, ni bancs, ni telèfons públics, ni carrers, ni enllumenat públic, on acaba la sorra de la platja, comença la jungla.

Aquí, una vegada més vàrem decidir-nos a fer snorkel i va ser, on per fi, vàrem poder veure tot allò que ens havien promès a les Illes Tailandeses. Vàrem poder nedar entre coralls, amb una tortuga immensa, peixos pallasso (en Nemo) per tot arreu, 1000 peixos de colors i amb taurons!!! Bé, eren dos i petits….Quan et porten al Shark point i aconsegueixes llençar-te a l´aigua, desitges amb totes les teves forces, no trobar-te´n cap… Al cap d´uns instants (si tens sort), veus que se t´apropen silenciosament, t´observen….i s´en van nedant més cagats de por que tu!!, a partir d´aquí ja només vols que n´apareguin més, però has d´aprofitar el moment, veure´ls dos vegades en un mateix dia, seria tenir massa sort.