dies de viatge

398 dies de viatge

dimecres, 7 de setembre de 2011

SUNGAI KINABANGATAN

El riu Kinabangatan, amb 560 Km de llargada i més antic que l´Amazones, és el riu més llarg de Sabah. Les riberes d´aquest riu, alberguen una fascinant riquesa de fauna i flora salvatges.
La indústria de la fusta, exerceix una enorme pressió sobre aquesta selva de 100 milions d´anys d´antiguitat, i es calcula que un 20% de la seva superfície ha sigut talada, des del 2001, i bona part de manera il.legal. Recórrer el riu, amb barca, suposa anar esquivant els troncs, que baixen de la part alta del riu.
El motiu pel qual es concentra tantíssima fauna als voltants del Kinabangatan, és que les plantacions d´oli de palma, s´estenen fins quasi les riberes del riu, deixant una estreta franja de selva tropical (a vegades ridícula), per tal de protegir les plantacions, dels esllavissaments que podrien provocar les crescudes del riu.
Aquests estrets corredors d´arbres, que connecten zones de selva protegides, són utilitzats, com a autopistes naturals, pels animals, per a desplaçar-se de selva a selva. Hi ha qui es conforma, pensant, que aquest fet provoca que la població d´Orangutans augmenti, ja que travessant aquests corredors, els és molt més fàcil, trobar una parella amb qui reproduir-se. Però als elefants i altres animals grans per exemple, els dificulta la supervivència, ja que les manades, es desfan amb freqüència per travessar, les plantacions de palmeres.
Tot i que al 1996, es varen protegir 26 ha. de selva a la part baixa del riu, si no es deté ràpidament la tala riu a munt (cosa molt difícil, per la dependència econòmica de Sabah, de la tala i les plantacions d´oli de Palma), al Riu Kinabangatan li queda poc temps de vida.
Ja ens estem acostumant que la trista realitat de Borneo ens deixi un regust agre-dolç. Tot i així
els 3 dies que vàrem passar, recorrent el riu amb barca, i caminant per la selva, on vàrem poder veure finalment, orangutans en llibertat, macacos, infinitat de ocells, i tota mena d´animals, que no en podem dir els noms, perquè ens els deien en Anglès, van ser fantàstics.
Tot això, amb la companyia de la Núria i en Marc, dos trempats, de la Bisbal, que vàrem conèixer a Sepilok i que des d´aquí aprofitem, per saludar-los i desitjar-los una bona tornada a casa. Bon viatge guapos!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada