dies de viatge

398 dies de viatge

diumenge, 4 de setembre de 2011

“CADA DÍA ME VEO, EN UN MUNDO TAN FEO…”

En recórrer les carreteres de Malàisia i Borneo, són dues, les coses que s´adverteixen al primer cop d´ull:
En primer lloc, és veu com les plantacions de palmeres s´estenen fins a l´horitzó, substituint a la selva original que hi hauria d´haver. Tot i que no es va introduir a Malàisia fins la dècada de 1860, la palmera oleaginosa, originària d´Àfrica occidental, avui dia és probablement l´arbre més comú de Malàisia Peninsular, i Borneo en la part Malaia. Des de la segona guerra mundial, Malàisia ha sigut el principal productor d´oli de palma. La producció anual actual ronda els 7,2 milions de tones, i és una de les principals industries d´exportació del país, (si us fixeu la majoria de productes de neteja, drogueria, estètica, perruqueria i molts d´alimentàris, contenen oli de palma).
En segon lloc, des de qualsevol punt alçat, es poden veure queixalades de terra, en mig de les extensions de selva, amb carreteres que les connecten. El gran negoci de la tala d´arbres s´estima que genera com a mínim 4.500 milions de dòlars, i proporciona cents de milers de llocs de treball, però causa també grans problemes ecològics, destruint indiscriminadament els hàbitats naturals dels animals, i provocant el desplaçament de moltes poblacions tribals.
La província de Sarawak (Borneo), és la principal exportadora de fusta tropical del món. Encara que el 63% de Malàisia estigui coberta de selva, només un 18% és selva tropical primària, i el ritme de desforestació és d´un 0,65% de selva anual, el doble que la mitja de tot el sud-est Asiàtic.
Al 1990, un estudi va establir la quantitat màxima sostenible, en 6,3 milions de metres cúbics de fusta a l´any. La industria de la fusta de Sarawak, segueix produint entre 9 i 12 milions de metres cúbics de fusta a l´any. Un problema que agreuja la ineficiència de la tala indiscriminada, ja que els camions fan malbé 5 arbres, per cada 1 de venut, és a dir, multipliquen per 5 els seus desperfectes.
Hi ha grans diferències, entre les dades dels grups ecologistes (la rainforestweb.org assegura, que des de mitjans de 1990, la tassa de desforestació a Malàisia, ha superat el 2,4% anual) i les del govern, però el més probable, es que s´hagin talat més del 60% de les selves tropicals de la Malàisia peninsular, amb xifres similars Borneo, carregant-se així un dels últims grans pulmons de la terra.
Tot i les iniciatives governamentals, per a parar la tala indiscriminada, la sobreexplotació de la terra per a usos comercials o residencials, està sortint cara, no només pel medi ambient, sinó per la població indígena, que veu com destrueixen la seva llar i el seu mitjà de supervivència.
Segons el departament dels assumptes dels Orang Asli (“poble original”), a Malàisia Peninsular, n´hi ha poc més de 150.000. A les províncies de Borneo, (Sarawak i Sabah), tot i que la població majoritària és indígena, i s´han dictat els Drets Tradicionals dels Nadius, la falta de representació política, posa en greu perill els seus drets sobre la terra. La tala de la pluviselva, i les immenses plantacions de palmeres per a la fabricació d´oli, han reduït el seu territori considerablement. Els drets dels Asli sobre el territori no estan reconeguts, i quan es requereix utilitzar els seus territoris per a la tala, l´agricultura, o projectes d´infraestructura, les seves reclamacions es consideren il-legals.
Si a tot això, hi afegim la destrucció d´hàbitats naturals, derivats del desenvolupament turístic, sigui amb la construcció de ports, aeroports, i complexes turístics (a sobre mateix dels coralls!!!), ens trobem davant la situació de que varis animals de la regió, estiguin en greu perill d´extinció, entre ells:

-Elefant Asiàtic: Amb la pèrdua d´hàbitat, es veuen obligats, a buscar menjar a les immediacions de la selva, arrasant els sembrats. Degut a aquest fet, els grangers els disparen, o simplement moren de gana.
- Dugón: Aquest mamífer marí, necessita consumir 30 Kg d´algues marines diàriament. La seva supervivència està amenaçada, per la destrucció dels llits marins, perquè queda atrapat a les xarxes, o perquè el cacen.
-Tortuga Laúd gegant: A Malàisia, totes les espècies de tortugues estan amenaçades, i s´estima que des de la dècada de 1950, el nombre de tortugues ha disminuït en un 98%. Es suposa que aquest descens, es degut a decades de captures accidentals, amb les xarxes dels pescadors, a la recol.lecció dels ous per al consum humà i a la contaminació marina.
-Tigre de Malàisia: No va ser fins al 1976, que es va instaurar la protecció legal d´aquest felí. En aquell moment, es va estimar que probablement només en quedaven 300 exemplars, i actualment, ningú sap amb certesa quants n´hi ha.
-La pantera nebulosa: Encara és més escassa que el Tigre de Malàisia.
-Rinoceront de Sumatra: Viu principalment,a zones aïllades de Sabah y el PN Endau-Rompin (a la Península). Una investigació de la WWF realitzada al 2005, va trobar rastres de tan sols 14 exemplars. Com que els fa falta un mínim de 10 Km2 de selva per a sobreviure, les possibilitats són escasses, si es tenen en compte a la velocitat que disminueixen les jungles.

1 comentari:

  1. a veure si comencem a posar en marxa l'apartat de "sabor 5 estrelles", que quedava molt xulo lo de posar en construcció abans de sortir de casa, però em sembla que ja fa prou temps que volteu i tenim ganes de veure ni que sigui un plat d'arròs o una broxeta d'escarabats. Petons i abraçades!

    ResponElimina