DIA NEGRE….

Abans de marxar a Mamutik, a Kota Kinabalu, vàrem aprofitar per anar al consulat d´Indonèsia, per a tramitar el visat, ja que a la frontera terrestre Malaio-Indonèsa, del nord de Borneo, per on volem passar nosaltres, no el tramiten. Així doncs vàrem anar a les illes, deixant el passaport al consulat, mentre ens el tramitàvem, i no havíem d´estar a Kota Kinabalu, que és com una mena de Lloret a la Borneana…Com no, en vàrem informar al funcionari de torn i ell ens va contestar, que cap problema, quan arribéssim ja els aniríem a recollir.

Aquí vàrem viure, un clar exemple, d´on poden arribar la ridiculesa, de les “normes”, no sabem, si polítiques o religioses d´un país.

Resulta que al consulat d´Indonèsia no s´hi pot entrar amb pantalons curts, i en Joan es va haver de quedar fora (portava uns texans a l´alçada dels genolls), mentre jo tramitava els visats, amb el típic vestidet de platja, curt i d´esquena destapada, molt normal a Malgrat, però que aquí pot semblar que vagis en semi-pilotes. Si arriba a ser faldilla-pantaló, aquí haguessin començat els problemes, en fi….

El més bonic va ser entrar sola i occidental, en una sala amb 200 persones, i totes les dones amb bel. Qui em coneix, sap que una de les meves grans paranoies, és pensar que la gent em mira, per primera vegada a la meva vida, era veritat, tothom em mirava a mi.

La sorpreseta final, que us comentàvem en el post anterior, va ser, que en tornar al cap de 4 dies al consulat, ens el vàrem trobar tancat, i no per un dia… durant una setmana!!! Final de Ramadhan, una setmana de vacances!!! Passat els primers moments de nervis, vàrem decidir continuar el viatge, i d´aquí una setmana un de nosaltres haurà de recular per recollir els visats.

Aquell mateix dia, vàrem agafar un bus, per a dirigir-nos a Sandakan, i des d´allà a Sepilok, a visitar el centre de recuperació d´orangutans. Quan feia 1 hora que el bus havia arrancat, notem una frenada brusca, i a continuació el nostre bus, s´emportava 4 cotxes per davant….Compte com a dia negre o no?

Si es que, estar tot el dia sense menjar, no pot se bo de cap de les maneres, avui mateix s´acaba el Ramadhan, i nosaltres ho celebrem més, que tot el món islàmic sencer, us ho ben assegurem.