MALÀISIA PENINSULAR

Malàisia, es divideix en dues parts ben diferenciades, la Malàisa Peninsular, i la illa de Borneo que comparteix, amb Indonèsia, i Brunei. El 85% de la població viu a la Península, i el 15% restants, a Borneo. Aproximadament els Malais, inclosos els indígenes, formen un 60% de la població, els Xinesos un 25%, els Indis un 7,5% i la resta el formen un grup de vàries ètnies.

Així doncs a Malàisia, hi ha una barreja multicultural com no l´hem vist enlloc,  Malàis, Xinesos i Indis, viuen en aparent harmonia, compartint costums i “juntos pero no revueltos”, el que no comparteixen és vestit, ni religió, i moltes vegades viuen en zones ben diferenciades. Les tensions existeixen, i no ens estranya; entre Xinesos i Malais, hi ha un abisme, i mentre aquests últims, tenen un caràcter més aviat anodí (ja vàrem comentar que no és estrany, trobar-los adormits, mentre no tenen feina), el Xinesos en canvi en qüestió de negocis, no hi ha qui els pari, així doncs posseïxen gran part de la riquesa del país.

Trobes restaurants Xinesos, Indis i Malais, per tot arreu, on els Xinesos mengen indi, els Malais cuinen Xinès, els Xinesos Malai, els Malais indi, els Indis mengen Malai, els Xinesos s´ho mengen tot, i nosaltres el que podem. Pots esmorzar Indi, dinar Xinès, i sopar Malai, sense necessitat d´haver de buscar cap d´aquests tipus de restaurant, simplement els trobes per tot arreu.

Nosaltres hem dedicat els últims dies a explorar la Malàisia peninsular.

CAMERON HIGHLANDS, és la estació de muntanya més extensa de Malàisia, amb fàcils senders per a caminar per la selva, cascades, granges d´agroturisme, i petites i tranquil.les poblacions, fàcils de recórrer fent dit (pràctica que vàrem estrenar a Tailàndia, i que enganxa com una droga). El principal motiu per acostar-se fins aquí, són les plantacions de tè, que ocupen grans extensions de muntanyes senceres. No és una de les coses més espectaculars, que ofereix aquest país, però a nosaltres ens va servir, per a descansar, i sobretot de la calor. Aquesta zona, tot i estar en el tròpic, te unes temperatures més aviat baixes, on vàrem agrair poder dormir tapadets amb una manteta, després de quasi 4 mesos passant calor.

TAMAN NEGARA, Amb una superficie de 4.343 Km2, Taman Negara és el parc nacional més gran de Malàisia Peninsular. Té 130 milions d´anys, i podria ser la selva més antiga del planeta, ja que no va patir els efectes de cap glaciació, i ha el.ludit qualsevol activitat volcànica, i altres fenòmens geològics. El parc alberga algunes espècies en perill d´extinció, com els elefants asiàtics, tigres, lleopards, i rinoceronts, però és sabut que són molt difícils de veure. Nosaltres, amb prou feines vàrem veure un mono, i només perquè estava penjat en un arbre, a l´aguait del que feien a la cuina del Resort que hi ha a l´entrada del parc. El dia que marxàvem varen arribar uns nois, que havien estat 5 dies caminant per la jungla, i no havien vist ni un animal. Des del poble de Kuala Tahan, vàrem dedicar els dies a passejar per selva, on l´únic animal que vàrem veure, i de ben aprop, varen ser les sangoneres. Nosaltres que ens pensàvem que ja estàvem acostumats a tot, hem de reconèixer, que en alguns moments ens va superar, portar les botes farcides d´aquests simpàtics animalons. Per sort no ens en va mossegar cap, però només perquè quasi bé no estàvem pendents d´estar rodejats, d´abres inmesos i selva en estat pur, sinó d´anar-nos-les treien de sobre.

KUALA LUMPUR, Kuala Lumpur va ser fundada al 1857 per 87 prospectors Xinesos, arribats per explotar els jaciments d´estany, així doncs és tracta d´una ciutat pràcticament nova, sense gaire interès, si no és per les compres o els seus animats mercats. Les emblemàtiques torres Petronas, inaugurades al 1998 són el símbol de la ciutat, i admirar les vistes de la ciutat des de l´Sky Bridge la seva principal atracció turística, un cop vist això et queda el Lake Gardens, i la Masjid Negara. Nosaltres vàrem dedicar la major part del temps a recórrer els carrers de Little India, de Chinatown, (on ens allotjàvem, i que va ser com tornar a la nostra apreciada Xina), i a fer gestions tipus: Canviar la pila del rellotge, anar al Sabater a reparar unes sandàlies, fer cosir els sacs de seda estripats a un senyor que està plantat al carrer amb la seva màquina de cosir, fer una “laundry”, comprar per fi la càmara subaquàtica (ja veureu quines fotos!!!) i en Joan anar a la pelu, que ja s´està acostumant a que el peli un Ladyboy (a Bangkok també), i ja li està començant a agradar el seu estil.

Ara us escrivim des de Kota Kinabalú a Borneo, us hi heu fixat mai, que molts documentals d´aquests que fan a les tardes a la tele, comencen amb la frase “a les profunditats de les selves de Borneo…”, us ho expliquem en el següent post. A reveure.