dies de viatge

398 dies de viatge

dijous, 4 d’agost de 2011

UN PAÍS AMABLE


DE KALAW FINS LLAC INLE (Trekking 3 dies), Kalaw, antiga estació de muntanaya en la època colonial Anglesa, està situada a 1320m d´altitud, està habitada per Shan, Musulmans, Bamar i Nepalesos, destaca per seu clima més fred i pels seus paisatges muntanyosos. Per les carreteres que porten fins a aquesta població, els camps de sorra vermella, estan farcits de gent treballant al camp amb barrets d´ala ample, carros estirats per bous, pastors vigilant els seus ramats, i petites poblacions habitades per les minories ètniques Pa-o y Danu.
Aquí vàrem conèixer un grup de Madrid, 3 nois i dues noies (lo sentimos pero no nos acordamos de los nombres). Eren els primers occidentals que trobàvem des de que érem a Myanmar, i vàrem anar a sopar plegats. Es van solidaritzar amb la nostra causa, i ens varen convidar a sopar. (desde aquí un saludo, y un recordatorio para vosotros chicos, el encuentro fue fugaz pero intenso, suerte y buen viaje).
La principal raó per a viatjar a Kalaw, és per a realitzar un trekking fins al Llac Inle. En aquest espectacular trajecte entre muntanyes verdes, terra vermella i extensos arrossars, vàrem tenir la possibilitat d´entrar de ple en contacte, amb les ètnies que viuen repartides per les muntanyes (Palaung, Pa-o, Intha, Shan, Taungthu, Taung-yo, Danu, Kayah, Danaw, Bamar). Durant tres dies vàrem caminar per inacabables prats, poblats on sembla que no hagin vist cap occidental, zones totalment rurals on la gent et saluda contínuament amb immensos Mingalaba!!!, els nens et regalen flors (sense demanar-te diners, malauradament poc habitual a Àsia), vàrem dormir en cases locals molt bàsiques, sense aigua corrent ni llum, i en un monestir budista (la sensació de desperta-te a les 5 del matí amb els cants dels monjos novícis, costa de descriure).
Aquí va ser on es va formar l´equip, que sense voler es tornà indivisible, format per la Mar i el Nuno (que ja els coneixeu), i el kevin i la Meghan (del Canadà).


Després de 6 hores diàries de caminades, i 3 dies sense dutxa, vàrem arribar al Llac Inle, on al seu voltant hi ha un espectacle continu de pagodes, pobles flotants, pescadors, monestirs budistes i de barques motoritzades, anant a munt i avall. Aquí, sens dubte: “lo llac és vida!!

MANDALAY, El motiu de desplaçar-se fins aquí, no és per la pròpia ciutat, que no és especialment bonica, sinó pels pobles que hi ha en els seus voltants.
Amarapura, amb el pont de vianants de U Bein, que travessa el llac Taungthaman. Aquest pont de de 1.2 Km, és el pont de teca més llarg del món. Inwa, rodejada de monuments antics, i Sagaing amb pagodes repartides per les seves muntanyes, i vistes espectaculars del riu Ayeyarwady. Una manera molt divertida d´explorar la zona, es pujant al darrere d´un taxi blau, i a fer kilòmetres, i quan s´acaba la gasolina…cap problema, omplim el bidó de plàstic de gasolina, hi “enxufem” el tub i a córrer!!!
En els dies que érem a Mandalay, hi havia una exhibició-campeonat (no ho vàrem arribar a aclarir) de Chinlone. On autèntics malabaristes de la pilota (de canya) o caneball, despleguen el seus encants a la pista, en tongades de mitja hora, i fan que Messi, Cristiano Ronaldo i Xavi, semblin uns pobres aficionats (o no…però és espectacular).



HSIPAW, antigament centre d´un petit estat Shan independent, avui dia un petit poble de muntanya mig destartalat. De d´aquí, es poden fer excursions a peu per pagodes i més pagodes (coma a tot Myanmar) o petits poblats com, Nou Kat Village, Tain Chi Village i Pan Kam Village. Aquesta última suposa una dura caminada de 8 hores, anar i tornar, però es pot convertir en una de les millors excursions per a fer en tot el país. La pots fer per lliure, sense necessitat d´un guia, travessant valls que treuen l´alè, i la recompensa; és un tranquil poblet de muntanya, que sembla aïllat de la resta del món, on quan arribes et reben els nens jugant i cridant, i on no pots pensar res més que: Què hi fan aquesta gent aquí?
Hsipaw també posseeix un mercat matinal, on els Shan i altres grups tribals, hi van a vendre els seus productes. Aquí la presencia de turistes és mínim i això converteix a Hsipaw, en un dels nostres destins preferits dintre de Myanmar.
Aquí es respira de primera mà, la tibantor amb el govern. D´aquí prové molta gent que viu en camps de refugiats a la frontera Tailandesa, i fins hi tot hi ha tocs de queda pels turistes, a les 22:00 cap a l´hotel (a la nostra Guesthouse no ens en van advertir i no va passar res), i alguns dies prohibició de trekkings per lliure (el dia que vàrem anar a Pan Kam Village, tampoc ens ho van dir, i tampoc va passar res).

BAGAN, Una visita a Bagan, per sí sola, justificaria un viatge a Myanmar. Tanmateix, aquí es nota la gran afluència de turistes, i és l´únic lloc de tot el país, on et miren com un dollar amb cames, els preus són lleugerament més alts, i els venedors són especialment persistents, això sí, sempre tenen un somriure, i un Cezubéh.
Per fer-se una idea de com és Bagan, només t´has d´imaginar, totes les catedrals de l´Edat mitjana de tot Europa, i col.locar-les a la illa de Manhattan. Dispersos en 42 Km2, els 4.400 temples de Bagan, vistos des de qualsevol lloc alçat, són un regal per a la vista, y un dels escenaris més espectaculars, que hagis vist mai.
Com ja és costum, el nostre de mitjà de transport per a explorar la zona, va ser la bicicleta.


I fins aquí Myanmar, no ens cansaríem d´escriure sobre les grandeses d´aquest país, modest en el camp material,  i riquíssim en cultura i autenticitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada