dies de viatge

398 dies de viatge

dimecres, 17 d’agost de 2011

TAILÀNDIA, DIRECCIÓ MALÀISIA

Per arribar a Malàisia, només vam haver d´agafar 2 ferrys per sortir de Ko Lanta, un bus fins a Trang, un altre bus fins a Hat Yai, i un altre bus fins a Sungai Golok, poble fronterer amb Malàisia.
Tot això havent sortit a les 6:00 del matí de Ko Lanta i arribant a la frontera cap a les 8:00 del vespre…teníem, el cos destrossat, el cervell paralitzat, i morts de gana…però era d´aquells moments, que com que al matí ens havíem programat per arribar a Malàisia, ja no podíem pensar en res més, i nosaltres… cap a la frontera i falta gent.
A la banda Tailandesa, vàrem trobar, a totes les forces de l´autoritat, sentats en una taula llarga, plena de safates de menjar, fent gresca i xerinola (era 12 d´Agost, celebraven l´aniversari de la reina, i el dia de la mare), i es va aixecar un senyor molt trempat, que amb bones paraules, en Anglès mitjà, ens va venir a dir:
A veure, per la mort de déu, “piltrafilles” on voleu anar a aquestes hores de la nit?, que no veieu ja és fosc, i heu de travessar a peu la frontera, cap a un país que no coneixeu de res. Que no veieu, que a aquestes hores no hi ha busos, i el taxi us fotrà una clavada que us deixarà el pressupost tremolant per tot el mes??!! Va, aneu en aquella direcció, busqueu un hotel per dormir, i demà ho veureu tot amb més claredat.
I així ho varem fer, no li podíem discutir, quan havíem fet unes passes, ens va cridar, i va venir cap a nosaltres amb una ampolla d´aigua per cadascú, us podeu imaginar la fila que fèiem no?
Així  doncs aquest és l´últim record que ens emportem de Tailàndia, país que resulta facilíssim de conèixer en un viatge independent, i de la seva gent de caràcter dolç i tranquil.
Amb una bona dormida, una dutxa, i l´estomac ple, (l´home tenia raó), a l´endemà tot es veia molt més clar. A les 6:00 del matí vàrem ser dels primers de creuar la frontera, i després d´esperar un bus que no arrivaba mai, finalment a les 9:00 ja érem a Kota Bharu (Malàisia), per agafar un altre bus que ens portés a Kuala Besut, i finalment….semblava que aquell moment no arribariiiiiiiiiiia mai!!! el ferry que ens portaría a les illes Perhentians.


Estrenem apartat, vídeos!!!

2 comentaris:

  1. Cullons nens, esteu tres setmanes sense dir res i llavors en tres dies foteu tres missals de cal Cristo!!!!
    Jajaja!!! Molt be nens!!! Records de l´Itaca que us troba molt a faltar!!!

    ResponElimina