Amb la Camper-van, hem descobert una manera de viatjar que ens encanta, la sensació de llibertat és total, mengem, dormim i parem on ens ve de gust. No es podria dir que ve equipada amb tot tipus de luxosos detalls, però a totes les mancances, hi hem anat trobant sol-lucions.
Amb ella ens hem estalviat uns calerons en càmpings, ideant tota mena d´excuses i mètodes, per a esquivar rangers, policia i aborígens!!! Menys un dia a Alice Springs, que una amable parella de rangers, ens va venir a picar la furgoneta a les 5 del matí, per a informar-nos, que dormir al carrer era il-legal i perillós i que fotéssim el camp d´allà, la resta de dies, que hem dormit en Parcs Nacionals i petites poblacions, ens n´hem sortit prou bé.
Tot s´ha de dir, existeixen zones on està permès dormir gratuïtament, però no solen quedar en llocs gaire estratègics.
El no dormir en un càmping, te els seus inconvenients. A la furgoneta, no et pots dutxar, ni carregar les bateries dels aparells el-lectrònics, i per cuinar hi teníem un fogonet de gas, que amb prou feines escalfava l´aigua del cafè. Austràlia però, està molt ben equipada per donar sol-lucions a aquests petits contratemps.
Per la dutxa hem utilitzat diferents sistemes: Pel camí hem trobat rius i llacs (sense cocodrils), aigües termals (gratuïtes), alguns càmpings poc vigilats, per entrar tranquil-lament, dutxar-se i tornar a sortir, i sinó a primeres hores del matí, els banys públics dels pobles, sempre impecables. Normalment no hi havia dutxes, però teníem el pot de cuina… i mandi!!! Que d´alguna cosa ens havia servit viatjar per Indonèsia.
Per la cuina ha sigut molt més fàcil, molts Parcs Nacionals, i àrees de descans de les carreteres, tenen zones de pícnic, amb taules i moltes d´elles equipades amb cuines i barbacoes de gas, per utilitzar gratuïtament.
Pel que fa a les bateries, les hem carregat d´incògnit en els bars, en els endolls dels assecadors de mans dels banys públics, o en els passadissos de les zones comuns dels centre comercials. Sempre hi ha un endoll despistat!!!
A més ens encanten els missatges que conté, aquest petit univers de 4 rodes, que van des de la llista dels personatges de lost, sentiments i sensacions d´altres viatgers, passant per consells de la pròpia companyía…
I fins i tot, missatges per la nostra estimada policia. Un senyor Alemany, ens va preguntar si sabíem el que volia dir, el missatge que portàvem escrit al darrere de la furgoneta, nosaltres vàrem contestar que no. Es va posar un dit a la boca, va xuclar i després es va assenyalar l´entrecuix; A qui no li quedi clar, que utilitzi el traductor de google…
Pel que no vam trobar sol-lució, va ser per les emprenyadores mosques, vam idear sol-lucions més o menys exitoses, però no podíem evitar, que intentessin entrar a orelles, boca, nas i ulls.
Veieu en Joan, intentant relaxar-se davant d´un paisatge meravellós, amb una estona de lectura…
Per totes les situacions, en aquesta vida, sempre ens quedara una cançó de J.M Serrat.
“Vosotras las familiares, inevitables golosas, vosotras moscas vulgares, evocais todas las cosas”…
Comencem apartat fotos Austràlia
Comencem apartat fotos Austràlia