KELIMUTU, DIES DE COMIATS (Nusa Tenggara)

Moni és un petit i tranquil poble de muntanya, de clima fresc, i envoltat de camps d´arròs, que fa de porta d´entrada al Parc Nacional del Kelimutu.

Per gaudir de les fantàstiques vistes als tres llacs volcànics que havien de ser cada un d´un color diferent, una vegada més, ens va tocar matinar. Normalment un és de color turquesa, i no canvia mai de color, i els altres adopten diferents colors entre tons de groc, taronja, vermell i marró. Es creu que minerals en dissol-lució, són els responsables del constant canvi de colors.

Nosaltres els vàrem trobar només de dos colors, dos d´ells de color turquesa i un altre de color negre. Durant l´època de pluges el procés de canvi de color es pot accelerar de tal manera que els llacs poden canviar de color d´un dia per altre. Va ser per això i perquè amb un dia d´aixecar-nos a quarts de 4 del matí, no en vàrem tenir prou, que a l´endemà vàrem repetir, per veure´ls exactament del mateix color…!! Igualment, l´espectacle de veure sortir el sol pel cràter Occidental del Kelimutu, el tornaríem a repetir 100 vegades més.

El Kelimutu és sagrat pels seus habitants. La llegenda diu que les ànimes dels morts van a parar a aquests llacs: Els joves al càlid Tiwu Nuwa Muri Koo Fai (el turquesa), els vells al gèlid Tiwu Ata Polo (el marró), i els que s´han portat malament al Tiwu Ata Mbupu (el negre).

A Moni, hi vàrem viure moments, en els quals, deixant de banda que viatjant veus paissatges impressionants, temples antiquíssims, exòtiques cultures, curiosíssims sistemes de vida, etc… per sobre de tot la grandesa del viatjar, recau en les experiències que acumules.

Allà vàrem coincidir amb molta de la gent que havíem conegut durant el viatge, amb qui vàrem   compartir durant 3 dies, sortides al Kelimutu, sopars, xerrades i arak. Després, cadascú va seguir el seu camí; En Julien cap a Timor, l´Anna i en Cèsar cap a Dili direcció Austràlia, la Barbara i en Jean cap a Alor, l´Emilie i l´Spyros a Tailàndia, i la Kari i la Karin de tornada cap a Arizona. A tots vosaltres, companys: BONS VIATGES!!
Amb la Kari i la Karin, encara ens va tocar viure l´últim petit contratemps a Indonèsia, quan ens van cancel-lar el vol Ende-Denpasar, 3 hores abans de la sortida de l´avió, (que estrany a Indonèsia!!!!). Passats els primers moment de nervis (nosaltres teníem vol Denpasar-Darwin a l´endemà), ens vàren aconseguir un vol pel mateix dia, via Kupang, on i varem passar la nit (que no sigui dit que no hem estat a Timor) i l´endemà Kupang-Denpasar, 4 horetes abans d´agafar el vol que ens portaria a Darwin, Austràlia.

Tanquem així, dues etapes en una, deixem Indonèsia i ÀSIA, després de 5 mesos i mig. L´últim vespre a Moni, comprant tabac en una cabaneta de bambú, amb una bombeta que penjava del sostre que amb prou feines il-luminava els escarbats que passejaven per sota el mostrador, vàrem prendre consciencia que deixàvem enrere, molt més que un continent. Tot allò que ja formava part de la nostra quotidianitat, canviaria en unes poques hores.

Ens emportem tants bons records d´aquests últims mesos, que a vegades tenim la sensació de no poder pair-los a temps; La cultura, l´amabiliatat de la seva gent, tant paisatges inoblidables, el ritme, el clima, el menjar, i els preus!!!....(Austràlia ens te acollonits). Tot plegat, ha convertit Àsia en una segona llar, a la qual li guardarem per sempre més, un raconet en el nostre cor.

I de moment, cap a Australia hi falta gent…Fins aviat!!!