dies de viatge

398 dies de viatge

dijous, 20 d’octubre de 2011

CAMÍ A FLORES (Nusa Tenggara)

Us detallarem el recorregut des de Kuta Lombok fins a Labuanbajo (ciutat des de la que es visita el PN Komodo) perquè si bé les odissees terrestres i/o marítimes han sigut la constant que han marcat els nostres dies a Indonèsia, aquesta destaca per sobre de totes.
Les agències venen bitllets combinats (pels quals pots arribar a pagar el doble o el triple) amb els quals no t´has de preocupar per res, però viatjar per indonèsia, sense barallar-te pels preus, emprenyar-te perquè mai arribes amb el temps previst, amb un bus a petar de gent, més porcs, més gallines, i que el més probable és que s´espatlli a mig camí…No té la mateixa gràcia.

Recorregut: Bemo (furgonetes petites per a passatgers, per a viatges curts) Kuta-Sengkol, Bemo Sengkol-Praya, Bemo Praya-Algun punt a la carretera de Mataram, esperar el bus direcció Labuan Lombok, ferry Labuan Lombok-Poto Tano (Sumbawa), Bus Poto Tano-Bima (el vàrem agafar dintre el mateix ferry, no hi havia prou places i en Joan va anar 8 hores assegut sobre una caixa de Coca-Cola), a Bima ja no hi havien busos cap a Sape fins l´endemà, ens ofereixen dormir al bus, i acceptem (quina millor manera de reservar plaça….!!!!), bus Bima-Sape, on hi havíem d´agafar el ferry direcció Labuanbajo a les 9 del matí, però aquell dia no n´hi havia fins a les 5 de la tarda (quina sorpresa!!!...), vàrem aprofitar el dia per llogar una barca i anar a veure una illa que hi havia a prop de Bima, amb uns quants viatgers més que també s´havien quedat tirats, i val a dir que tenia un corall intacte, platgetes de sorra blanca i aigua transparent, que conformàvem un petit paradís, encara per descobrir, finalment a les 5 de la tarda arribava el ferry que ens portaria a Labuanbajo a la illa de Flores.
A les 4 de la matinada, després de 44 hores, quasi sense dormir, sense una bona dutxa i menjar quan vam poder, per fi estàvem a punt de veure el llegendari llangardaix més gran del món: El dragó del Komodo.
Tot i el desfet de temps, que va suposar aquest trajecte, va ser divertit anar coneixent pel camí, a tots els companys viatgers, que veníem de diferents llocs però que tots portàvem la mateixa destinació, i que més tard aniríem coincidint per tota la illa de Flores.
La Kari i la Karin, d´Arizona, amb les quals vàrem compartir “habitació” al bus de Bima i que sense saber-ho en aquell moment, s´acabarien convertint en les nostres companyes de penúries.


En Julien de França (www.juliooo.fr), que porta 8 mesos per Àsia, i encara no s´ha ni plantejat tornar a casa.


I l´Emilie i l´Spyros, també de França, que tenen planejat viatjar per Àsia durant un any, i ja porten 6 mesos,(http://www.rizetbamboo.fr/le_off).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada