dies de viatge

398 dies de viatge

dimarts, 11 d’octubre del 2011

MÉS PLATGETES A LOMBOK (Nusa Tenggara)

Des de  Cemoro Lawang, ens vam dirigir directament a les Illes Gili, passant de llarg per Bali, ja que no ens venien de gust visitar les zones més trillades d´Indonèsia. Pel que hem sentit, més endavant, segons les opinions d´altres viatges, no ens penedim d´haver pres aquesta decisió.
Les Illes Gili, són un conjunt de 3 petites illes situades a la punta Nord-Occidental de Lombok.
A mida que la barca es va acostant a les seves costes, descobreixes que no t´has equivocat: Aigües color turquesa, llargues platges de sorra blanca que conviden a passejar i tranquils bungalows a la voreta del mar.
Nosaltres vàrem escollir, la més petita del conjunt, Gili Meno, amb platges excel.lents, on hi campen tranquil.lament, gallines, gats, gossos i cabres, algun warung destartelat, guitarres a dojo, un poblet interior de només 300 habitants, i que encara no han convertit en una Eivissa a l´Asiàtica, com passa moltes vegades en aquest continent.
Les Gili, rodejades d´esculls de corall, accessibles nadant des de la platja, ofereixen zones excel-lents per a l´immersió i l´snorkel, que malauradament, ja no ens varen resultar tant sorprenents com al principi del viatge. Hi ha gran quantitat de tortugues, que ni tant sols fugen quan et veuen, de les quals no en tenim proves gràfiques, perquè la nostra càmera subaquàtica, comprada fa un més escàs a Kuala Lumpur, en va deixar tirats inesperadament… va morir de cop i sense previ avís.
Observant com una tortuga rosegava un corall i ens mirava de reüll amb els ulls petits i rodonets, a menys d´un metre de distància de nosaltres, vam patir la primera baixa en qüestió de càmeres.


Sortint de les Illes Gili, ens vàrem veure obligats, a passar per Mataram, a veure si aconseguíem que algú ens arregles les nostres càmeres. Sorprenentment vàrem trobar servei tècnic de Sony i Panasonic. Pel que fa a la sony subaquàtica, ens van dir que no tenien eines per obrir-la, que ni garanties internacionals ni hòsties, i 1000 excuses més, que venien a dir: Aquí no ens mengem els marrons del altres, i si vols una càmera nova, torna a Kuala Lumpur…
Pel que fa a la Panasonic, un senyor molt atent ens va dir, que el zoom es podía arreglar, però que havíem d´esperar 48 hores.
Va ser així, com mig per casualitat, vàrem descobrir la destartalada Kuta Lombok i l´espectacularitat dels seus paisatges, format per una serie de badies amb aigües turqueses i sorra blanca. És un paradís per el surf, ple de trencants d´aigua aptes per a principiants, i per esportistes de primer nivell. Com que encara no ens ha donat pel surf, nosaltres ens vàrem dedicar a recórrer la carretera, a trossos quasi intransitables, que circula arran de costa passant per platges idíl-liques com la de Tanjung Aan, Selong Blanack o Mawi, i penya-segats espectaculars, amb un onatge que si acollona vist des de la sorra, no volem imaginar quina impressió deu fer sobre una taula de surf.
Passades les 48 hores, va arribar el fatídic dia, en que aquell senyor tant atent de la Panasonic de Mataram, ens va enviar un mail, per dir-nos que ja havia arreglat el zoom de la càmera, peeeeeeeeeeeero, que s´havia carregat no se quin cable, que la pantalla no funcionava, i que no hi havien recanvis a Indonèsia. I així, senyores i senyors, com si es tractés d´una maledicció, acaba la trista història de les nostres càmeres fotogràfiques.
ACUDIT DE LA SETMANA: Que fan en Joan i l´Esther, sense càmera de fotos, fent la volta al món?...Tirar fotos amb l´Iphone…

Actualitzem fotos Indonèsia

1 comentari:

  1. Sigui de la manera que sigui, no deixeu de fer fotosssssss
    Anna

    ResponElimina