dies de viatge

398 dies de viatge

divendres, 21 d’octubre de 2011

PARC NACIONAL KOMODO (Nusa Tenggara)

Les petites Illes de Komodo i Rinca, es troben entre Sumbawa i Flores i són la llar del dragó del Komodo.
Aquest llangardaix pot tenir un tamany de 3m de longitud i 100 Kg de pes, s´alimenta d´animals molt més grans que ell, com búfals, cérvols o porcs senglars, si poden es mengen els ous de les femelles, i si fa falta també es mengen entre ells. Els petits viuen durant els 5 primers anys sobre els arbres perquè no s´els mengin els grans, i no baixen fins que no medeixen 1m d´alçada. Les femelles fans nius excavats a la terra, amb falses obertures per a enganyar als depredadors (dragons mascles), i el dragó quan neix, marxa per una d´aquestes falses obertures, perquè no se´l mengi la mare!!!
El dragó del Komodo com a varànid que és, te el cap estret, obertures a les orelles, coll llarg i fi, ulls amb parpelles i pupil.les rodones, i potents mandíbules. També te una cua llarga i gruixuda que utilitzen com a timó sota l´aigua i d´arma quan lluiten, i tenen el cos cobert d´escames. Les seves potes, els permeten córrer ràpidament en distàncies curtes, i poden obrir tant les mandíbules, que es poden empassar animals del tamany d´una cabra. Per caçar vigilen la presa, la mosseguen, i esperen a que les bacteries de la seva boca facin efecte. Poden arribar a esperar fins a 2 setmanes, que és el que triga un búfal a morir. El perquè només es troben a Komodo i els seus voltants és un misteri.
Amb tota aquesta informació, ens vàrem dirigir a la illa de Rinca, que està dintre del Parc Nacional Komodo, on també hi ha dragons, i queda més a la vora de Labuanbajo. Hi ha nombrosos caminets, però no està permès passejar-s´hi sense un guia, que van armats amb un pal, per si de cas els dragons et confonguessin amb una cabreta, ja que alguna vegada han atacat i matat humans.
Amb gran expectació, i una mica acollonits, vàrem anar a buscar dragons, que semblaven de tot, menys els mostre ferotge que esperàvem veure. Amb el calor del migdia, jeien a les ombres, de tal manera, que n´hi havia algun que encara no tenim la certesa de que fos viu. Semblava que els podies amanyagar, sino fós perquè sabies que et podien arrancar un braç d´una mossegada, en qüestió de segons.
Veure´ls més o menys actius és una loteria, uns dies més tard, a alguns els hi va tocar la grossa, veient com 13 dragons es menjàvem un búfal, com si d´un documental del National Geographic en 3 dimensions es tractés. Eh?!! Anna i Cèsar?!! Cabrons?!! Ai!!! Hem dit Cabrons!!, perdó volíem dir guapetons!!!


Després dels dragons i abans de deixar Labuanbajo, vàrem anar a acampar un parell de nits a la Illa de Kanawa, dintre del PN Komodo. Érem només 17 persones en aquest refugi de platges de sorra blanca, i aigües color turquesa i vistes espectacular a les altres illes. Allà vàrem conèixer la Barbara (Xile) i en Jean (Suïssa), amb els quals compartiríem algunes de les etapes de la illa de Flores.


Amb la visita a aquesta última illa, i després d´haver obtingut un graduat superior + màster + doctorat en illes paradisíaques (ho reconeixem…ens hem passat), podem afirmar que triïs quina triïs entre tots els milers de illes Asiàtiques; En general són espectaculars, amb aigües netes i transparents i una vida marina que et recorda a cada moment, el mar tant pobre que resulta ser el nostre estimat Mediterrani.


1 comentari:

  1. Ah ah, c'est vrai qu'il y en a qui ont eu de la chance avec les dragons ! nous on les a vu dormir surtout !

    ResponElimina