Des de Darwin i amb la nostra camper van, vam anar cap a Jaribu, que és el principal centre de serveis del PN Kakadu. Aquí vàrem començar a descobrir, com d´estranys ens resulten els pobles del Nord d´Austràlia; llargues i amples avingudes, cases baixes prefabricades amb jardí, ni un bloc de pisos, tot net i enjardinat, espais per pícnics cuidadíssims, lavabos públics nous i nets, un bar, un súper, una gasolinera i una escola, tot un conjunt més semblant a un parc temàtic que a un poble, i tot per a 1100 habitants, o 450 o 100. La intenció era estalviar-se els càmpings i la cosa prometia…a partir de les 7 de la tarda, no queda ningú pels carrers. Bé, a aquella hora no queda ningú blanc, els pobles com si d´un túnel del temps es tractes, tornen a ser territori aborigen, que beguts i drogats, passen els vespres, barallant-se i cridant-se els uns als altres. Tret d´algun que ve a saludar-te i marxa, no sembla que vulguin relacionar-se, la majoria quan ens veuen, simplement passen de llarg.
Kakadu, designat patrimoni mundial per la Unesco, és el Parc Nacional més gran d´Austràlia, amb una gran varietat d´hàbitats, i fauna molt diversa, que inclou cocodrils d´aigua salada, molt fàcils de veure a Cahill´s Crossing. Mica en mica ens anem familiaritzant, amb el fet de que a qualsevol toll d´aigua, hi poden haver-hi cocodrils, així doncs, millor no precipitar-se, abans de posar els peus en remull.
El parc l´administren conjuntament, Parks d´Austràlia i els propietaris tradicionals: Els Bininj al Nord i els Munggoes al Sud, que porten vivint al Kakadu almenys 50.000 anys. Bona part del Kakadu, és terra aborigen cedida al govern pel seu ús. Més del 80% és bosc de sabana, amb més de 1000 espècies de plantes, moltes de les quals utilitzen els aborígens com a aliment i medicina. Aquest parc posseeix un dels conjunts d´art rupestre més rics i accessibles d´Austràlia, com Ubir o Nourlangie. Pels aborígens de la zona, aquests jaciments constitueixen una font primordial del saber, i com que no tenen historia escrita, equivalen als seus arxius.
Aquí vàrem passar els dies, entre pintures rupestres, billabongs com els de Bang Bang i Yellow Water, i cascades com les de Maguk, amb un petit llac, on resulta que als cocodrils no els hi agrada nedar…bé almenys durant l´estació seca, perquè durant la humida si que n´hi ha…bé, a vegades durant l´estació seca s´en cola algun, però no te importància, el recol-loquen i ja està... Així doncs, durant l´estació seca t´hi pots banyar, peeeeeeeeeeeero…sota la teva responsabilitat. Com sempre, tant organitzats, hi ha un panel informatiu, que t´ho explica tot, molt detalladament. Així que…vosaltres us hi heu banyat?, doncs nosaltres tampoc!!!
Aquí al Kakadu, vàrem descobrir el que a estones, es faria, desesperant, desquiciador, insuportable!!! Les mosques!!! Si no fos perquè ja tenim una edat, més d´una vegada en haguéssim posat a somicar com a nens petits.
Actualitzem i acabem secció, fotos Indonèsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada