18 hores de bus, des de Buenos Aires, son les que ens varen acostar fins a Puerto Iguazú, al Nord-est d´Argentina, a la frontera amb Brasil. El motiu que ens va portar fins aquí, va ser la visita del Parc Nacional Iguazú, i les seves espectaculars catarates.
Aquí vàrem començar a notar el que és coincidir amb les vacances dels Argentins, l´afluència de turistes nacionals, fa que en aquesta época de l´any, el parc estigui totalment col-lapsat. Sota un sol insuportable varem aguantar cues inacabables, i no hi van faltar patètiques escenes amb personatges donant menjar a la fauna salvatge del parc, i “personajillos” llençant papers i ampolles de plàstic per tot arreu.
Tots els “agobius” desapareixen, quan et trobes davant els salts d´aigüa que composen una de les cascades més impressionants del planeta. El parc és un paradís natural de selva subtropical, amb més de dos mil especies de plantes identificades, innumerables insectes, 400 especies d´aus i molts mamífers i rèptils.
El riu Paranà abans d´arribar a Iguazú, es divideix en molts Canals, per formar les diferents cascades, de diferents alçades i intensitats. El parc està molt ben pensat amb tot un sistema de passarel-les, que ofereixen vistes des de diferents angles, i que fan que et puguis acostar als salts d´aigua, de manera espectacular. Pel nostre gust un pèl massa, a l´estil Port Aventura, però s´ha de reconèixer que la infrastructura del parc està pensat per acostar a aquesta meravella natural, a tots els membres de la família.
Acostar-se fins a la ensordidora “Garganta del diablo”, constitueix el moment culminant de la visita, tot s´ha de dir, quan aconsegueixes (a cops de colze) apropar-te fins a la barana del mirador que t´apropa a aquest salt d´aigua. Malgrat les aglomeracions, és un moment impressionant.