UNA PERSONA, UN MÓN

Molts dels llargs trajectes per la Patagònia, els hem realitzat a dit, o bé per falta de transport, per estalviar uns calerons, o a vegades per divertiment. Durant els viatges, t´apropes a diferents tipus de gent, les seves històries i la cultura del propi país, o dels seus països de procedència. A la Patagònia el costum està molt estès, resultant una experiència totalment recomanable. Aquí volem recordar les grans estones que hem passat en companyia de desconeguts.

SANDRO, de St. Carlos de Bariloche. A l´endemà de portar-nos ens va enviar un mail per convidar-nos a casa seva, on hi vàrem passar 2 dies, a cos de rei.

VERO I BENI, de Catalunya i de vacances. Poder parlar una estone en Català també és molt agraït.

SENSE NOM, tornava de festa, fumant-se un peta, i portava un gat que no s´aguantava (li vam dir que no calia, gràcies)

MARIANO, per falta de feina, va estar 6 mesos treballant a Mallorca amb la seva xicota

DERLIS, És de Paraguai i treballa en la construcció del nou telefèric de les pistes d´esquí Cerro Bayo

JUAN, Transportista

AMÀLIA, Te una empresa de transport turístic i ens va recollir quan anava a buscar uns clients. a_winklerc@hotmail.com. Ella ens va donar informació de com anar de Purerto Montt a Chaitén, que no tenien ni idea les oficines de turisme.

SIMON I HESEL, De Londres i de vacances per Xile i Argentina

KATIA, És nascuda a Alemanya, fa 10 anys que va venir de vacances a la Illa de Chiloé i s´hi va quedar a viure

CARLOS, anava a treballar a l´ obra

DANIELA I MARTIN, Argentins de vacances a la Patagònia. Ens van portar a PN Terra de foc, i vàrem coincidir pujant al cerro Guanaco. Ells van acabar abans i ens vàren esperar una bona estona per tornar-nos a Ushuaia.

SUSANA, Directora de l´escola del Chaltén. Te 4 fills, un d´ell és un noi, i quan era petit va estar molt malalt. Els metges no els hi varen donar gaires esperances, els hi varen dir que el noi segurament moriria, i el van deixar tornar a casa. Els pares per tal de que les hores que passava al llit, li passessin més ràpid, li varen comprar una tele. El nen quan va veure, El Chaltén per la tele, li va fer prometre a la seva mare que anirien a viure allà, i una mare que sabia que el seu fill no viuria, li va dir que si.

Aquell nen va sobreviure, ara mateix és un home sa, pare de família, i juntament amb la Susana, el seu marit i tota la resta dels seus fills, fa uns 15 anys que viuen a el Chaltén. Ho va prometre!!!

MARCELO, ens va carregar a Chile Chico, després varem coincidir a la frontera direcció a Perito Moreno, i ens va acabar fent un “asado” a casa seva en companyia de la seva família.

SERGIO, Es mou per tot el país, amb el seu camió, buscant feina. Ara treballa portant un dels camions que trasllada la cendre de Villa la Angostura cap a una cantera propera, on en va portar perquè la veiéssim.

JAIME I ISABEL, Son de Santiago de Xile, i ens varen recollir a Pisco Elqui, quan anaven a visitar als seus pares. Abans d´arribar a Horcón ja ens estaven convidant a compartir el dinar amb la família, i nosaltres varem acceptar.