dies de viatge

398 dies de viatge

dimarts, 3 de gener de 2012

BENVINGUDA ARGENTINA

Recordeu en el post anterior, la sortida per caminar pels voltants del llac General carrera? Bé doncs.
Aquell dia, a Chile Chico passejant pels voltants del llac, vàrem conèixer a una família Argentina, de Mendoza, però que vivien a Perito Moreno i que estaven de vacances per Xile. En apropar-nos a en Marcelo, encara un desconegut, per a preguntar-li si sabia com arribar a unes antenes, que es veien al fons, on pensàvem que hi podien haver molt bones vistes del llac, ens va respondre, que no, però que pugéssim al cotxe, que ell també hi volia anar. Ja ens veus, Marcelo, fill, mare, cunyat, neboda, Joan i jo cap a les antenes.
Després d´unes quantes voltes, i anècdotes viatgeres, no hi va haver manera, quan varem trobar el camí hi havia una porta, i no es podia continuar amb cotxe. Ens varem acomiadar, els varem deixar pescant al llac i nosaltres vam provar d´arribar-hi a peu…i tampoc ho varem aconseguir.


Recordeu que en el post anterior, els Carabineros ens van deixar a la frontera de Xile no? Bé, i recordeu que us dèiem que la historia no acabava allà?...
Entrem l´aduana Xilena per tramitar els papers, i a qui ens trobem?? A en Marcelo i família!!! No s´ho va rumiar ni un instant, ens va dir que ens esperava a l´altre banda de la frontera Argentina, i que ens portava fins a Perito moreno, on a l´endemà podríem agafar un bus cap al Chaltén. (Us advertim, que ens estem començant a acostumar a que Argentina ens rebi a “bombo y platillo”)
En arribar a Perito Moreno, va voler que anéssim a conèixer la seva dona Verònica, i després una cosa va portar a l´altre… La oferta d´un “asado Argentino”, i salmó fresc acabat de pescar al llac General Carrera, passat de contraban, dissimulat amb colònia barata a la frontera Xileno-Argentina, va ser massa temptador pels nostres estomacs, que havien passat el dia amb una trista empanada.


El sopar va ser memorable, entre copes de vi, i de Fernet Branca amb Coca-cola, varem descobrir aquesta família, d´emprenedors i viatgers, dels quals en guardarem un gran record, tot i que encara no sabem perquè ens deien “Gallegos”, si varem intentar explicar-los 1000 vegades que érem Catalans…;)


Es admirable, la capacidad innata que tenéis, de acoger a desconocidos. Después de 8 meses, vuestra casa ha sido nuestro mejor hogar. Os esperamos en Catalunya, con un asado!!!

Actualitzem fotos Argentina

1 comentari:

  1. Nens feliç any!!! quina llàstima que el final no poguessim parlar bé el dia 31!!! em va encantar passar les campanades amb vosaltres!!! Moltes petons reis!!!

    Ariadna i Javi

    ResponElimina