El Chaltén, un poble de 600 habitants a l´hivern, que es converteixen en 1800 a l´estiu, és un poble proper a la frontera Xilena, creat a corre-cuita al 1985, per a guanyar uns terrenys, que aleshores reclamava Xile.
En un dels pobles més turístics d´Argentina, l´internet és via satèl-lit, no tenen telèfons mòbils, només hi ha un caixer automàtic. La cosa però, avança ràpid, en una visita anterior, només fa 8 anys, els carrers no estaven asfaltats, la carretera que connecta aquesta població amb El Calafate, era tota de “rípio” (ara està asfaltada), les construccions eren senzilles i improvisades, i no hi havia caixers, ni terminal d´autobusos. Ara els carrers principals, són plens d´hotels nous i ben condicionats, restaurants, i botigues de Souvenirs. Que ningú s´espanti, abans no sembli Lloret de Mar, hauran de passar uns anys més. El Chaltén continua sent un poblet petit, i encantador, rodejat d´uns dels paisatges més espectaculars de la Patagònia Argentina, amb permís del vent la pluja i el fred, és clar.
El Fitz Roy (3.441), i les glaceres, llacs, i muntanyes punxegudes que l´envolten, és el paradís del muntanyisme i l´escalada. Ocupa la mitat Nord del Parc Nacional dels Glaciars, en un sector amb zones d´acampada, i senders molt ben senyalitzats que comencen pràcticament des del mateix poble, i no massa exigents, que amb poc esforç et porten per preciosos paisatges, i vistes que tallen l´alè. També hi ha tota mena d´activitats relacionades amb la natura, com escalada en roca, en gel, passejar a cavall, o sortides amb Kayak.
Com hem dit abans, cal tenir molta sort amb el temps, un dia d´estiu pot acabar nevant, i a l´invers, aquesta amics, és la màgia de la Patagònia!!!. De tota manera venir-hi a l´estiu, augmenta les possibilitats de que el temps sigui bo, i sinó si tens una mica de temps i paciència, quan el cel es destapa, els paisatges són, senzillament preciosos.
Una de les excursions més populars, és la caminada fins a la laguna Torre. El Chaltén no ens va rebre amb una de les seves millors cares, això que quan vàrem arribar la gent ens comentava, que justament fins aquell dia, portaven 2 setmanes, de dies espectaculars…
Dos dies vàrem haver d´esperar, perquè el temps millores, que vàrem passar fent petites excursions, fins al lago del desierto, o fins al salto del Chorrillo, aprofitant les petites estones de bonança que el temps ens deixava, entre ruixats i fortes ràfegues de vent.
Finalment, el primer d´any i encara amb mitja ressaca, en mirar per la finestra de l´habitació, el dia estava completament destapat, tot un regal!!! Perquè els dies bons al final arriben, però a la Patagònia els cels nets de núvols no són gents habituals. No vàrem tenir més remei, mig adormits, ens vàrem posar les botes, i a la muntanya hi falta gent.
Ja de camí a la laguna de los tres, una altre de les rutes més transitades, les vistes de l´imponent tros de pedra del Fitz Roy t´acompanyen quasi en tot moment, el paisatge era tant bonic que semblava de mentida (o era la son…).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada