PARC NACIONAL TORRES DEL PAINE

En el moment que vàrem decidir començar aquest viatge, també varem decidir que sortiríem de casa sense un destí concret i aniríem decidint sobre la marxa el nostre periple. Tot i així, sí que teníem algun racó entre cella i cella, que hi havíem d´anar si o si, o la raó que ens havia de fer canviar d´idea havia de ser de molt de pes.

Un d´aquests destins, era el Parc Nacional Torres del Paine (situat a 112 Km de Puerto Natales, a la Patagònia Xilena), de 181.000 ha d´extensió, declarat Reserva Mundial de la Biosfera per la Unesco, per a realitzar un trekking de 4 dies, anomenat la “W”.

Bé doncs, el dimarts 27 de Desembre de 2011, un incendi forestal provocat per un turista Israelita (al qual només li ha caigut una petita multa), es va saldar amb un total de 15.000 hectàrees cremades, i un desastre ecològic que tardarà un munt d´anys a solventarse, o pitjor encara, el més probable és que el bosc no es recuperi del tot, i el paisatge canvii per sempre més.

Després d´uns dies d´incertesa, (el Gobern primer va anunciar que no reobriria fins Febrer), i de que nosaltres ja haguéssim renunciat a Torres del Paine, finalment es van poder apagar els principals focus de l´incendi, i es van obrir alguns dels sectors no afectats del Parc, i nosaltres que encara corríem per allà a la vora, concretament a Ushuaia (això a la Patagònia no és res), varem decidir anar-hi.

El recorregut de la “W” s´ha vist afectat en bona part per l´incendi, i només s´en poden completar dues etapes (això sí, l´entrada te la cobren sencera…)Per sort s´ha salvat, el recorregut que es cobreix per arribar a la joia de la corona que dona nom a aquest parc, la base de les Torres del Paine 3.050m.

Vam començar a la tarda, i després de 4 hores de forta pujada, varem arribar al campament Torres.

A l´endemà ens vàrem llevar a les 4 al matí, per pujar fins a la base de les Torres, en el moment de la sortida del sol, i veure l´espectacle de com el sol tenyeix mica en mica de vermell, els pilars de granit. El temps, que a la Patagònia és totalment, imprevisible, ens va regalar un altre d´aquells moments inoblidables.

El mateix dia, es completa el trajecte fins al campament de “Los Cuernos”, per a tornar cap a l´inici, ja que a partir d´allà el camí està tancat.

Segurament d´aquí uns dies reobriran el parc per complet, i tots els seus senders, però nosaltres seguim endavant…una altre vegada serà.

Actualitzem apartat fotos Xile