dies de viatge

398 dies de viatge

divendres, 20 de gener de 2012

A REVEURE PATAGÒNIA

Ara que ja pugem i baixem muntanyes a ritme de Heidi i Pedro, I ara que ja dividim els timings dels tríptics dels trekkings dels Parcs Nacionals quasi per dos, marxem de la Patagònia, després de 1 mes i mig, amb la gratificant sensació d´haver-la recorregut a peu.
Deixem enrere el fred, els tàbacs, les llargues carreteres per l´estepa Patagònica, els jocs de blancs i blaus dels seus glaciars, les seves fantàstiques muntanyes i llacs, les colònies de fauna salvatge, les “estancias”, els horitzons inacabables, els cels immensos, i aquesta extensa terra plana, i desèrtica amb 1 habitant per Km2. Deixem la seva gent, oberta, generosa, autèntica i amb un costat subtilment salvatge, i clarament “macarrilla” que ens encanta. La Patagònia no es pot descriure amb paraules, ni amb imatges, en alguns moments ni tan sols la teva pròpia vista, pot abarcar tot el que veu. La Patagònia s´ha de viure!!!

Marxem amb la incògnita de la intrigant història que corre per aquestes terres, digne de turisme d´investigació, i que no sabem fins a quin punt és llegenda urbana. És un fet que la Patagònia es plena d´Israelites, que després de 3 anys d´entrenament militar, reben uns diners del Govern, que els permet recórrer-la durant llargues temporades, i és un fet que aquesta terra és riquíssima en recursos naturals, que amb prous feines ha sigut explotada, i que és una de les regions menys poblades de la terra.
Alguns habitants estan convençuts de que hi ha alguna cosa fosca en aquestes coincidències, que tindria veure amb el suposat Pla Andinia, i amb el convenciment per part del món jueu de que la Patagònia, és la seva terra Promesa.
Tal hi com va dir un dels nostres interlocutors, no se sap què hi ha de cert en aquesta història, el que si és cert, és que la Patagònia és tant meravellosa i rica, que qui és que no la voldria??, no se sap ni com ni quan, però el que està clar, és que més d´algun poderós país hi deu haver posat els seus interessos.

Nosaltres quan marxem d´un país o zona, tenim la costum de fer valoracions dels llocs, amb dues preguntes; Una és, “hi tornaríem?” I l´altre és, “hi viuríem?”. A la Patagònia les dues preguntes són afirmatives, i des d´aquí us fem saber que si mai per mai desapareixem, busqueu-nos a qualsevol punt de la màgica Patagònia!!!, un racó de món amb el que de ben segur, tornarem a coincidir.
Ara ja som a Buenos Aires, fent una mica de vida urbanita, passejant pels carrers, gaudint de les terrassetes, descansant una miqueta i morts de calor!!!
Deixem enrere aquestes terres que ens tenen el cor robat, però no pas aquests dos països (Xile i Argentina). Fem parada i fonda a Capital Federal, i després el Nord ens espera, esperem, amb més belleses naturals i de ben segur amb emocionants històries.

Actualitzem fotos Xile i Argentina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada