dies de viatge

398 dies de viatge

divendres, 29 de juliol de 2011

VENIR O NO VENIR?

L´Antiga Birmània, està controlada pel SPCD (consell Estatal per la pau i el Desenvolupament), la junta militar que dirigeix el país des de 1962. Després de les manifestacions pacifiques del 1987-88, i la pressió de la comunitat internacional, els militars varen cedir a celebrar unes eleccions al 1990. Aung San Suu Kyi, secretària general de la LND, en arrest domiciliari desde 1989 fins el passat mes de Novembre, va guanyar els comicis amb el 82% dels vots. La junta, mai va realitzar el traspàs de poders. Des d´aleshores més de 100 diputats electes, han sigut inhabilitats, tancats a les presons, desterrats o assassinats.

Hi ha varis punts de vista, sobre si la visita a Myanmar beneficia o no directament a la junta. Depèn de un mateix prendre la decisió, i trobar la manera de que en surti més beneficiada la gent del poble. Al 1995 la mateixa Aung San Suu Kyi, va demanar  que no vingués turisme al país, i que fer-ho era equivalent a tolerar el règim. Més tard va reconèixer, que l´entrada de turisme podia ser positiva, depenent de com s´abordés el viatge.
El turisme és una de les poques indústries a la que poden accedir els ciutadans, els proporciona ingressos, informació exterior, i amb l´entrada de turistes potser disminueixi la opressió del poble per part del govern.
Per altre banda els defensors del turisme, diuen que la majoria de la població agraeix la visita de viatgers independents, i que la possibilitat de que s´efectuïn violacions dels drets humans, es redueixen, en les zones visitades pels turistes.
Així doncs, si bé és inevitable contribuir a engreixar els ingressos de la junta: Tramitació del visat, tassa de sortida, impostos en les compres, 7% en restaurants i 10% en hotels, entrades de atraccions turístiques com Shwedagon Pagoda, Bagan, Mandalay o Llac Inle (Llac Inle i Mandalay es poden esquivar fàcilment), si que es pot minimitzar l´aportació financera al govern, i fer que gran part dels diners que deixis a Myanmar, vagin a parar a mans de particulars:
-Evitar el viatge organitzat des de dintre o fora del país (els beneficis d´un viatge organitzat van directament a mans del govern, en un viatge independent tens més control, sobre on van a parar els teus diners).
-Evitar els hotels del govern, encara que això suposi renunciar als hotels de més categoria (per això la Lonely planet és de gran ajuda, ja que només anomena els hotels particulars, i sinó ho especifica).
-Evitar agencies governamentals i anar directament als particulars, per a reservar busos, guies, vaixells etc…
-No limitar la teva estada a visitar els llocs turístics, i tirar les fotos de rigor, parlar amb els habitants i explicar-los coses del teu país, els ajudarà a tenir informació de l´exterior, sobretot en zones rurals.
-Reduir despeses en negocis d´explotació extrangera, és millor donar els beneficis a la gent del país.
-Intentar menjar en restaurants familiars (aquí la Lonely torna a ser de gran ajuda).
-No agafar ni vaixells ni trens (son propietat del govern).

Al 2003 el president d´estats units George Bush, va promulgar un embarg total, que incloïa la prohibició, de totes les transaccions oficials amb Myanmar; Fet que va fer que les companyies de targetes de crèdit i els bancs estrangers fugissin del país. Així doncs per a viatjar a Myanmar has de portar tots els diners (dollars o Euros) a sobre, perquè no hi ha caixers automàtics en tot el país (bé, n´hi ha en alguns hotels governamentals al 10 o 25% de comissió). Per altre banda el canvi oficial que ofereixen les agències oficials controlades per l´estat és irrisori, això t´obliga a canviar diners en el mercat negre, i amb els ulls ben oberts!!!. Hem sentit tota mena d´estafes realitzades per hàbils timadors. A nosaltres, per sort, no ens va tocar el rebre.

Dit això, la decisió és molt personal, però si és un “sí”, segur que no us decebrà. Pel que fa a nosaltres, aquest país, ha passat a ser dels primers, de la nostra llista de favorits; D´aquest viatge, i dels viatges anteriors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada