dies de viatge

398 dies de viatge

diumenge, 3 de juliol de 2011

WELCOME TO THE JUNGLE

Ja fa temps que vàrem descobrir, que passar una dies a la selva és una de les coses que més ens agrada d´un viatge. Estant a Chiang Mai, una vegada més vàrem sentir la “crida de la jungla”.
Hem passat 3 dies, caminant per les muntanyes i hem tingut la nostra ració tant esperada, de minories ètniques. No us les imagineu amb “taparrabus” i fumant pipes de la pau, ni tant sols vestits amb el seus bestits regionals, tal i com els ensenyen en els tríptics turístics.
De tota manera, tot i ser rutes preparades pel turisme, el que sí que es veritat, es que són gent que viuen en mig de la selva, en poblats amb cases molt rudimentàries, amb mitjans molt bàsics, menjant pràcticament del l´arròs que cultiven, dels 4 durets que els deixem, i tractant d´aferrar-se desesperadament a les costums que el boom del turisme està dinamitant.
No hi ha faltat de res, taràntules, escorpins, escarbats, vespers, mosquits com elefants, "waterfalls", rius amb aigües de color de gos com fuig “to take a shower”, dormir a la cabana “del tio Tom”, mosquiteres esparracades, serps prenent el sol a la voreta del riu, i una cansadissa humitat constant. Aquí el que resulta difícil, és tenir aquest petit paradís per tu sol, només s´ha de tenir en compte que només a Chiang Mai, hi ha més de 50 agencies que organitzen sortides per la selva. La nostra sort va ser, que tantes emocions van fer abandonar a la parella d´Anglesos que ens acompanyaven, així doncs, a partir del segon dia el paradís va ser per nosaltres dos sols. Bé i el nostre guia anomenat “running”, que sabia parlar Anglès en el passat, però que ara casualment l´havia “forgot” i que es fumava uns “lenyus” (de only tobacco…que deia ell), que encara no sabem perquè, després de la tercera calada, es posava molt i molt content…

La resta de dies els hem passat a la ciutat de Chiang Mai, que tot i ser molt més petita de Bangkok, posseeix quasi la mateixa quantitat de temples, però molt més antics. N´hi al voltant de 300, dels quals nosaltres només hem vist els principals, com són el Wat Phra Sing o el Wat Chedi Luang, perquè com diria la tieta Rosa “vista una, vistes totes….” Segurament tan sols els temples, justifiquen una visita a Chiang Mai, però després de dos mesos, havent passat per Nepal i Xina, estem uns mica saturats.
Avui marxem cap a Myanmar, via Bangkok, en plena jornada d´eleccions generals. Esperem que els resultats finals tardin uns dies es saber-se, i nosaltres poguem passar desapercebuts. En un dia com avui no venen alcohol en tot el país, ja que es preveuen gentades buscant brega pels carrers,i “partits” de camisetes grogues (conservadors i monàrquics) contra els camisetes vermelles (anti-monàrquics, pobres, i a favor de la democràcia).
De moment els país de l´etern somriure ens deixa bon sabor de boca, l´excessiva massificació turística (pel nostre gust), es veu recompensat per una gent de temperament suau i somriure fàcil. Només has d´esbossar un petit somriure a qualsevol persona que et creuïs caminant pel carrer, i ell et pagarà el gest, amb una immensa rialla. El concepte del Sanuk (sentir-se bé, divertit), envolta tota la vida d´un Tailandès, inclús quan estan treballant. Qualsevol activitat que realitzin, està impregnada amb una bona dosis de Sanuk. Diem de moment, perquè no us penseu pas que passem les illes del Sud per alt!!!, però hauran d´esperar…

Aprofitem per acomiadar-nos per uns quants dies. Myanmar està sota una fortíssima dictadura militar. Als habitants d´aquest país, ni tant sols s´els permet tenir un ordenador personal, el wifi no existeix, la xarxa és desesperadament lenta, i una trucada de telèfon pot costar 4$ el minut…o això diuen, ja us ho explicarem.
Nosaltres per si de cas, us diem adéu, i salut!!!

Actualitzem secció fotos (3/7/2011)

3 comentaris:

  1. Uaaaaalaa! Quin cague! Ncara tinc pell de gallina de veure les fotos de l'escorpí i l'aranya! Quin fàstic!! I el banyet en aquella aigua que no saps què hi sortiràaaa! Esteu flipats!
    Per cert Juanitu, la teva cara amb el tigre és un poema! Jijijiji i tu Esther, acostumada a en Dom, és un gatet nooo?
    Que vagi molt bé i fins que torneu del "passat"!
    Muaaaks

    ResponElimina
  2. Wooooow aquestes fotos amb els tigres si que m´han possat les dents llargues, jo tb vull!!!!!!!!!!
    Petons als dos ;-)

    ResponElimina
  3. La Nira vol anar a Thailandia, pq serà?????
    Vol estar amb els tigres!!!!
    I seguiu tant explendits, Anna

    ResponElimina