MABUL, DIES DE FESTA MAJOR!!!

La illa de Mabul forma part del Parc Marí de Tun Sarakan (o de les Illes de Semporna), el qual compta 325 Km2 d´aigües tropicals, i zones d´immersió, que figuren entre les 10 millors de tot el planeta.

La joia de la corona és la illa de Sipadan, on tan sols amb unes ulleres i un tub, s´hi poden veure manades de taurons i tortugues, entre d´altres espècies i jardins de corall. Nosaltres ens vàrem haver de conformar amb les germanes petites, Mabul i Kapalai. A Sipadan des del 2005, no s´hi pot pernoctar, aquí el govern (per fi!!!) va decidir demolir totes les instal.lacions, ja que els danys ecològics, que havien provocat anys de turisme incontrolat, i la pesca amb dinamita havien deixat el fràgil ecosistema de la illa en greu perill. Això fa que la illa, només es pugi visitar, en una visita d´un dia, i que les places siguin limitades (120 persones al dia), i que per tant, el preus siguis astronòmics; Tot no es pot tenir…

Els 4 díes que hem passat a la illa de Mabul, es pot dir, que els hem dedicat íntegrament a nedar, i flipar!! No ens estendrem en explicacions, el millor que podeu fer és mirar les fotos, i ho valoreu vosaltres mateixos. Et poses les olleres, el tub, et llences a l´aigua, i allà sota, cada dia es festa major!! Les extensions de corall es perden en les profunditats del mar, i la fauna marina, fa la seva, com tu fossis un més. El moment culminant, va ser nedar durant mitja hora llarga amb una tortuga, gran com la taula des d´on escric aquest post.

Les estones que no nedàvem, aprofitàvem per anar a visitar el poble, on hi passàvem estones molt agradables. Molts dels seus habitants són immigrants Filipins, i viuen en barraques, en pilars de fusta sobre l´aigua (si no ocupen terra, el govern no el té controlats). Són gent molt amable, i com que són Filipins, saben alguna paraula amb Espanyol, i tenen moltes ganes de jugar i comunicar-se. Quan la gent et parla de Mabul, obvia el fet, de que mentre es gasta una petita fortuna, en les seves immersions, i en allotjar-se a Resorts de luxe, la gent del seu voltant es pot dir, que viu en l´absoluta misèria.

I així, amb aquesta traca final d´espectacle submarí permanent, ens acomiadem de Malàisia, que tantes vegades ens ha desesperat (els Malais són "patxurrons", com el déu que els va parir), però no de Borneo. En el restaurant Indi des d´on us escric, a ritme de películes de Bollywood, espero a en Joan, que està tornant de Kota Kinabalu amb els nostres passaports!!!, Demà mateix esperem creuar la frontera, direcció Indonèsia, que d´entrada es presenta molt enigmàtica.

Sovint busquem informació a la xarxa, a través dels diaris d´altres viatgers. Sobre Borneo, a la part d´ Indonèsia, no n´hem trobat ni un, perquè serà?...Ben aviat us ho expliquem.

Com a cada canvi de país, no sabem com estarà el tema connexions, així doncs si desapareixem durant uns dies, no patiu, no s´ens haurà menjat cap cocodril, entre tots dos, no sumem prou proteïna.

Acabem secció fotos Malàisia, afegim un vídeo i estrenem Malàisia submarina (ens hem passat, ho sabem, però es que estem al.lucinats!!)