No ens repetirem amb les penúries passades als busos de Kalimantán, però finalment després de 22 hores, vàrem arribar a Banjarmasin.
Aquesta vegada, el trajecte ens va sorprendre, però positivament. Per anar de Samarinda a Banjarmasin, cal travessar el riu Kariangu. Nosaltres, érem allà asseguts amb cara de cul, primerament perquè ni sabíem que calia agafar un ferry, i després perquè només per entrar el bus dintre d´aquell ferry, va ser una odissea.
De cop i volta veiem que un senyor, vestit per anar a fer la primera comunió, ens feia senyals amb el dit, acompanyat d´uns pst, pst, pst, perquè el seguíssim. Va resultar ser el capità del ferry, que ens va fer passar a la cabina de comandaments, neta, amb aire condicionat, seients acolxats, ens fa fer un Kopi susu, i ens va donar pastetes!!! Aquest país no deixava de sorprendre´ns!!! Varem passar una estona realment formidable. L´Askap era un tio la mar de trempat, que li encantava la seva feina, que parlava Anglès!!! que ens va ensenyar orgullosament el funcionament de tota la maquinària que feia funcionar aquella ferralla, i ens el va deixar conduir!!!!
Banjarmasin se la coneix com la Venècia Asiàtica, per la seva xarxa de Canals, amb cases de fusta elevades sobre l´aigua. Navegar per les brutes i contaminades aigües marrons dels canals, desllueixen el veritable espectacle: El que ofereixen els seus habitants, mentre es renten, neden o descansen, tot acompanyat dels Hi Mister!!! rialles, crits i jocs habituals.
Un altre dels atractius que ofereix la ciutat, són els mercats flotants, de Pasar Kuin i Pasar Lokbaintan, que si volem dir la veritat, son bastant pobres comparats amb els del Delta del Meckong a Vietnam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada