Perú, que ja vàrem visitar fa quatre anys, no entrava dintre els nostres plans en un principi, però mirant preus per volar des de Bolívia a Equador, i veient que no baixaven de 400€/pp, va ser com varem decidir, agafar carretera i manta, i travessar Perú amb bus, i aprofitar per a visitar alguns llocs del Nord que no havíem vist en l´anterior viatge.
Sortint de Copacabana (ciutat propera al Titi Caca), varem agafar un taxi fins la frontera (20 min), minivan fins a Puno (2 hores), bus fins a Arequipa (6h), vàrem fer nit en aquesta ciutat, que ja havíem visitat i que sabíem que era més agradable que Puno (que és horrorosa). A l´endemà bus nocturn a Lima (19h), esperar un parell d´horetes a la terminal i cap a Trujillo, 7 hores més!!! Tot plegat unes 60 horetes, però un estalvi de 350€/pp no ens digueu que no val la pena…
A més el trajecte que vàrem fer de dia per la Panamericana, de Lima a Trujillo, transcorre paral-lel a la costa, travessant una franja estreta de desert, que queda embotit entre els Andes i el Pacífic, que és molt bonic, i brinda unes postes de sol des de la finestra panoràmica del bus, que no tenen preu.
Trujillo va ser fundada al 1534, per Francisco Pizarro, el qual la va re-batejar, com la seva ciutat natal a Espanya. Aquí la colonització va deixar un rastre imborrable, i tota la colorida ciutat, es plena de construccions colonials, inclosa la bonica catedral, situada a la encara més bonica “plaza de armas”, i animats carrers amb construccions d´una sola planta molt agradables per passejar.
Més que Trujillo en sí, el que ens interessava és el que hi ha al seus voltants, Com la ciutat Chimú de Chan Chan, i las Huacas de la Luna i la del sol, aquesta última, encara per excavar.
La ciutat de Chan Chan, va ser construïda al voltant del 1300 d.c., i va ser en aquella època la població pre-colombina més gran de les Amèriques, i la ciutat d´adob més gran del món. Actualment és poc més que un munt de sorra…
La Huaca de la Luna, en canvi conserva bonics frisos policroms, ja que la costum Mochica d´enterrar vells temples sota els nous, n´ha facilitat la conservació. A la Huaca de la Luna, s´hi han trobat gran quantitat d´objectes, i joies, que han sigut essencials per a tenir tota la informació recopilada de la cultura Mochica, que va existir a les costes del Perú abans que els Inques.
El plat fort d´una visita a la Huaca de la Luna, és el seu museu, acabat d´inaugurar l´any passat, on s´exposen totes les peces que hi han trobat. El museu és espectacular, no només pels objectes, la majoria d´ells en perfecte estat de conservació, sinó per l´exposició, organització, i disseny del museu, que fa que surtis d´allà siguen quasi un expert en cultura Mochica.
Digueu-nos insensibles, però és la primera vegada a les nostres vides, que visitem un museu de restes arqueològiques, i no ens avorrim profundament…
Aquí varem veure per primera vegada, un animal quasi sempre present en jaciments i museus, el gos Peruà sense pèl. I no és d´estranyar, és quasi una peça de museu, hi ha proves de la seva existència a el Perú des de l´any 300 a.c. La temperatura corporal d´aquest animal és superior a la dels gossos normals, i tradicionalment s´han utilitzat com alternativa per curar l´artritis.
Trujillo a més te l´al-licient de que es poden convinar les visites als jaciments i museus amb un dia de platja. La població de Huanchaco, situada a pocs km d´aquesta ciutat, es perfecte per a relaxar-se i passar un dia de platja, que després de 4 mesos de passar fred, no va anar gens malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada