dies de viatge

398 dies de viatge

diumenge, 4 de març de 2012

MAL TEMPS A LA PAZ

La paz ens esperava amb més carnaval (quina mandra…), mal temps (que va durar tots els dies), i multitud de carrers amb pendents, que a una altitud de 3.660m t´obliga a agafar-te les coses amb molta calma. La Paz és una ciutat agradable i amb certs encants, com cases colonials, mercats, un casc antic marcadament indígena, i miradors amb vistes a les altes muntanyes que la rodegen (com el Illimani 6.402m que nosaltres no vàrem veure) i a la singular composició de la ciutat, envoltada dels barris més pobres amb construccions de rajol vist. Més que a la Paz en sí, hem dedicat els dies a explorar els seus voltants, que ofereixen variades activitats, com pujar muntanyes, senderisme, visitar jaciments arqueològics i poblets de muntanya.



Chacaltaya: Una excursió a aquest pic a 35Km de La Paz, constitueix una manera molt fàcil de coronar un pic alt. La proesa no recau en arribar a 5.400m sinó sobreviure a la carretera amb l´amplada justa perquè hi passi el bus, i amb precipicis d´infart. Un cop superat això, pujar 100m més a partir del 5.300 que et deixa el bus, és bufar i fer ampolles. Abans del canvi climàtic, Chacaltaya eren les pistes d´esquí a més alçada del món…



Valle de la Luna: Són unes formacions arenisques situades al voltant de La Paz, que què voleu que us diguem….de qualsevol cosa s´en fa una atracció turística.


Wayna Potosí: El fet d´estar a 3.660m i ben aclimatats, sumat a la suposada “facilitat” d´escalar al Wayna Potosí 6.088m, ens va fer pensar que era una oportunitat única per intentar escalar un pic alt. Del refugi Casablanca a 4.800m fins al campo alto 5.130m i amb 10Kg a l´esquena, és relativament fàcil. A partir d´allà, la duresa és extrema, les temperatures molt baixes, i l´alçada fa estralls en els teus pulmons. Cap dels dos ho varem aconseguir (d´això s´en diu, pixar alt!!!), però l´experiència va ser única. En Jeroen, que ho va aconseguir, va tornar al Campo Alto amb tal estat, que li vàrem haver de baixar nosaltres la meitat de l´equipatge…


Tiwanaku: A 72Km de la Paz, és el jaciment arqueològic més important de Bolívia, amb varis megàlits, restes d´un altar ritual, una piràmide en ruïnes i 2 museus. La civilització de Tiwanaku, de la qual no s´en te gaire informació va aparèixer als voltants del 600 a.c., va desaparèixer al 1200 d.c.

Coroico: És un petit poblet tradicional de muntanya, a 1500 m d´alçada, situat en ple cor de les Yungas, valls subtropicals on els boscos descendeixen fins a les terres humides cobertes de núvols, que fan de barrera natural entre l´Altiplà i l´Amazones.
Les  excursions, al Calvario, a les Pozas del Vagante, o a la comunitat Afroboliviana de Tocaña, tot plegat envoltat de camps de cultiu de coca, cafè i cítrics, són una bona oportunitat per explorar zones més rurals i mal comunicades de Bolívia.
Els Afrobolivians són descendent directes dels esclaus Africans, que varen ser portats per treballar a les mines de Potosí. Quan varen ser alliberats, es varen desplaçar fins aquí, buscant terres més càlides. Encara avui dia tenen aparença, costums i creences, heretades dels seus avantpassats.


2 comentaris:

  1. Com m'agrada veure que rajeu sense compansió, i amb raó! ;)

    Com esteu? Jo ja estic gaudint de Cuzco i de la gastronomnia peruana. Crec que aquí em tornaré a engreixar! En un parell de dies al Machu.

    Petons als dos, iaios.
    Us enyoro

    ResponElimina
  2. Al veure la foto del Valle de Luna, he pensat que era molt bonic, i mira per on, no li doneu importància. Serà que ja esteu tips de veure coses maques???? haurem de fer un canvi i anar-hi jo, hehehe
    Anna

    ResponElimina