dies de viatge

398 dies de viatge

divendres, 9 de març de 2012

QUATRE COSETES DE BOLÍVIA, ABANS DE MARXAR

Menjar i dormir a Bolívia és molt barat, sobretot als mercats i als restaurants locals senzills. Normalment un menú de sopa + un plat, val 12 o 13 Bolivianos (1,2 o 1,3 €), esmorzar al carrer pansito i cafè amb llet 3 Bob (0,30 €) i dormir en llocs senzills pot costar entre 20 i 40 Bob pp (2 i 4€).
En qüestions de transport, la diversió està assegurada. És també molt barat, aproximadament 1 hora de bus 5 Bob (0,5€), però la majoria de busos estan per anar al desguàs.



Que paguis un bitllet, vol dir que tens plaça, però no per anar assegut.


L´estat de moltes carreteres és nefast, i en època de pluges la cosa es complica encara més. Nosaltres vàrem quedar encallats en un fangar durant 3 hores (de 12 a 3 de la matinada), fins que la cua quilomètrica que varem provocar, va congregar uns 20 camioners, que varen moure el bus a pes, amb els passatgers a dins!!!

Si t´has de quedar a mig camí d´una ruta llarga, val més que no acluquis gaire l´ull. Anant cap a Samaipata, on hi havíem d´arribar a les 4 del matí, ens vàrem despertar a les 7 a Santa Cruz. La al-legació del xofer va ser, que “el tiene cosas más importantes en que pensar”. No se…s´ens acut que potser d´ell depèn la pau mundial?? La borsa de Nova York??...

Els únics busos i taxis que no cauen a trossos, pel que sembla son rescatats del pla prever, d´algun país asiàtic (i ni tan sols es maten a treure les lletres…)



A Bolívia, tot està pensat per la mida dels Bolivians, i si fas més de 1,80cm….en patiràs els efectes.











Bolívia, sovint sembla la Índia Sud-Americana, “everiting is posible….”


La majoria de cases que no els cau la façana a trossos, és perquè les companyies telefòniques han inventat un nou sistema d´anunciar-se, on tothom hi surt beneficiat. Tu em deixes la façana de casa teva i jo te la deixo com nova.



El vestit i complements típics de les dones Bolivianes, les quals no vesteixen així per tradició ancestral, sinó perquè els va ser imposat per un rei Espanyol (no recordem el nom) durant la colònia, te com a  premissa la practicitat. Les colorides teles, ideal per a portar, la compra o  els nens (aquí els cotxets per a nens petits són una raresa).


I la mida de la “pollera” (la faldilla), la justa per pixar on et vinguí de gust. En el primer món, seria ideal pels festivals de música…


A Bolívia no fuma ni déu. Si et quedes sense foc i n´has de demanar pel carrer, pots passar-t´hi tot el dia.

És habitual veure una persona encetant una beguda, i llençant-ne el primer glop al terra. No l´està llençant, l´està oferint a la Pachamama (mare terra).

I per acabar, ens manca dir que els Bolivians, són sens dubte, de tots els països que hem visitat fins ara, els més “pachurrons”, per no dir secs, per no dir bords…
Com sempre hi ha excepcions, però en general els hi és igual si hi ha alguna possibilitat de vendre´t alguna cosa, o de que t´allotgis en el seu hostal, o de que t´asseguis a la taula del seu restaurant, sempre es comportaran amb la mateixa indiferència.

Hem penjat més vídeos!! Ens veiem al Perú!!

2 comentaris:

  1. Hola Parella,

    Que estrany estar al mateix país i no haver-nus vist no?? jejeje nono amb lo complicat que es lo de moures per aquestes terres.
    Us hem descobert gracies a l'anna i cesar de sentint el mon, jo sóc d'osona com l'Anna. Ells ens van passar el vostre enllaç.
    Nosaltres som la Tamara i Jordi que portem 5 mesos voltant per aquest continent... a veure si coincidim q pel que sembla us estem seguint els passos.
    El nostre blog es: http://elmundoasorbitos.blogspot.com/ i vosaltres ja formeu part d'ell. Aixi que i esteu invitast quan volgueu.

    Una abraçada i a seguir fent Km.

    ResponElimina
  2. "...los turistas adoran fotografiar a los indígenas del altiplano vestidos con sus ropas típicas. Pero ignoran que la actual vestimenta indígena fue impuesta por Carlos III (aquest era el rei!!jeje) a fines del siglo XVIII. Los trajes femeninos que los españoles obligaron a usar a las indígenas eran calcados de los vestidos regionales de las labradoras extremeñas, andaluzas y vascas y otro tanto ocurre con el peinado de las indias, raya en medi, impuesto por el virrey Toledo." Las venas abiertas de América Latina - Eduardo Galeano.
    Doncs res, que he llegit el vostre fil i he pensat ui! jo tampoc sé quin rei era el que va imposar la vestimenta, i ho he buscat a la "biblia" d'aquelles terres ;)
    una abraçada gegant per tots dos!! Seguiu disfrutant i vivint com ho feu, desde Catalunya seguim les vostres petjades.
    Víctor (el d'ushuaia)

    ResponElimina