dies de viatge

398 dies de viatge

dissabte, 3 de març de 2012

CARNAVAL D´ORURO

Oruro és una ciutat gris, bruta i sense cap mena d´interès, que ni tan sols existiria, si no fos perquè te un dels millors carnavals d´Amèrica llatina, o això és el que ens havien dit…
Els carnavals ens separaven d´en Dani que se n´anava als de Rio i ens feia retrobar en Jeroen, d´Holanda, que havíem conegut a Sant Pedro de Atacama (Xile), i que està fent un viatge de 4 mesos per Sud-Amèrica.


Oruro, durant el carnaval està completament aturada, i tothom és als carrers gaudint del que s´ha convertit en la festa més important de l´any, no tan sols a Oruro sinó a tota Bolívia. Durant una setmana tot és descontrol i festa grossa, i la ciutat es converteix en una desfilada de gent amb ganes de farra, i llençant-se aigua i escuma els uns als altres contínuament. Durant les desfilades de “La entrada” i “la Diablada”, ballen pels carrers més de 60.000 persones, vestint disfresses que poden arribar a costar fins a 1.000 US$. Tenint en compte el nivell econòmic de Bolívia, és fàcil imaginar com n´és d´important per ells, poder sortir a les desfilades del Carnaval.


Tanta transcendència és converteix, en un col-lapse total dels allotjaments (que has d´haver reservat com a mínim en 3 mesos d´antelació), i en una pujada de preus exagerada. Nosaltres vàrem pagar una fortuna per, per dormir en una sala d´una casa mig abandonada amb 30 persones més, amb un matalàs d´uns 5cm, sense mantes, amb un fred que pelava i amb una dutxa i un WC per tots plegats, això que ens havien promès “un hotel nuevo….”
La realitat, vista des del nostre punt de vista, no és només que un carnaval sense mulatetes i salsa quedi deslluït, sinó que els Bolivians tenen un concepte molt personal d´organització. El dia abans de començar encara estaven muntant i pintant les precàries grades que hi ha pels carrers de la ciutat, una de les quals vàrem veure com es desplomava a mitja desfilada (amb gent!!!), els carrers a partir del segon dia queden plens de ampolles de vidres, gots de plàtsic, i merda en general que no treuen fins al final del carnaval que dura una setmana, els Bolivians homes i dones van hiper torrats i descontrolats pel carrer, nosaltres sortíem de casa amb el diners justos i amagats a la butxaca de dintre la jaqueta, la gent que no va fer el mateix, tornava amb les butxaques buides, hi ha un intent de repartir banys mòbils per tota la ciutat que la gent no fa servir, al final de la nit tot és un mar de pixum, prefereixen pixar sota les grades, o des de dalt!!!! Quan vols ocupar el teu lloc primer has de caminar pel darrere les grades tot vigilant de no estrenar-te en “lluvias doradas””…
Les desfilades duren tot el dia, des de les 8 de matí, fins a la matinada, i si no tens un bon lloc (com nosaltres, com no!!! Que som guiris, rucs i paguem el que ens demanen…) els grups passen a deshora, sense música, sense ballar, i sense mascares…i tu, quan portes unes hores assegut en aquell tros de fusta que t´està deixant el cul fet pols, sobre aquelles grades que no saps el que trigaran a caure… els engegaries a la merda a tot plegats…
Tot i el desastre general, a la casa vàrem coincidir amb gent molt maca, i  com que tots portàvem un dies viatjant pel país, el sistema Bolivià no ens va sorprendre a cap de nosaltres, i vàrem aconseguir agarfar-nos ho bé, i gaudir de la festa!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada