ESQUERRE RAS, DRETA RAS

Avui,hem decidit fugir de la ciutat, per a recórrer la vall de Katmadú.

Teníem vàries opcions. Llogar un taxi, caríssim, que ara per ara nosaltres no ens ho podem “permitir”, agafar busos locals, que  era bastant complicat si vols anar una mica lleuger de temps, o la tercera opció per a nosaltres molt divertida, i que ens ha permès, moure´ns amb total llibertat, sense horaris ni destí concret, llogar una moto. Bé hi havia la opció de llogar una bicicleta, però has de ser com a mínim en Contador.

Hem llogat una moto tipus scoter i ja ens tens, Joan al volant, i jo al darrere amb el mapa desplegat, donant les explicacions pertinents, i ens n´em sortit com si ho haguéssim fet tota la vida.  Un cop et llences de cap pels carrers i passada la primera impressió, te´n adones que no es tant difícil conduir per aquestes contrades. Has de fer com ells,  vas esquivant obstacles i  tocant el clàxon tota l´estona, per indicar-li al vehicle més proper, que ets allà i com si res.  També és veritat, que crec que poden detectar a kilòmetres de distància que no ets d´aquí (o potser era pel mapa…), i ells mateixos t´esquiven o et deixen passar quan estas per exemple, en mitg d´una autopista i un cotxe decideix, fer marxa enrere, parar-se a carregar un passatger, donar mitja volta, esquivar una vaca!!!!! etc…, això et dona a tu també certes avantatges, com parar-te igual com fan ells, i preguntar si vas en la direcció correcta, que és la millor manera que hi ha d´interpretar un mapa.

Hem anat a visitar la ciutat de Bhaktapur, ciutat-medieval de la Vall del Katmandú,  molt ben conservada, farcida de temples espectaculars.

El més atractiu, però, és que és un poble amb un entorn molt rural , i et permet perdre´t pels seus carrerons i places, per veure com viu la gent en un poble al Nepal. Semblava tot ell un pessebre vivent, la gent surt a treballar al carrer o a fer vida social, hi baten el blat, renten la roba, recullen  aigua dels pous, fan mitja,  els nens juguen, hi ha fusters, orfebres, els homes porten amb tractors la collita del dia, i un llarg etcètera d´escenes de la vida rural Nepalina,  la gent gran com a Catalunya….vigilant les obres que es fan al carrer.

El que no ens ha agradat…el preu, 10€ per cap, que pels standars d´aquí, és caríssim, però tot sigui perquè puguin conservar-ho.

Després hem anat al temple budista de Swayambhunath situada a les afores de Katmandú, on hi ha una stupa immensa amb el mateix nom, anomenat també temple dels monos, per la quantitat d´aquests animals que hi viuen. Queda en un turó elevat desde el qual hi ha unes vistes fantàstiques de Katmandú.  

Hem pogut veure com els monjos budistes feien les voltes rituals al voltant de la stupa fent girar les rodes d´oració. Representa un lloc on t´ha d´envair una mena de misticisme embriagador, que a nosaltres no ens ha arribat, deu ser el cansament, o potser es que quan els monjos no resen, es refresquen amb una Coca-Cola o aprofiten per fer trucades pel mòbil… Això si, hem fet la volta de rigor al voltant de la stupa, sempre en el sentit de les agulles del rellotge. La veritat es que al capvespre pugen els monjos i encenen espelmes a tot el voltant del temple i es preparen per l´oració, tot això amb la llum del dia apagant-se sobre Katmandú configura una escèna molt bonica, tot s´ha de dir.

Que ens ha ensenyat el dia d´avui? Doncs que la gasolina aquí, no és cosa fàcil de trobar, a vegades s´acaba, i quan en tenen, és només alguns dies, i a unes hores concretes, així  doncs l´has de comprar en el mercat negre, suplicant-li al tio que te la vengui, i mirant que no t´enxampi la policia. La paraula clau és BLACK MARKET (automàticament detecta que ets guiri, però no tonto).