PARC NACIONAL TAYRONA

Aquest parc, situat a 50 minuts de Sta. Marta, i amb una extensió de 15.000 ha, és ideal per a passar uns dies en plena natura, caminant de platja en platja, cada una millor que l´anterior, per una sèrie de senders ben senyalitzats, que es poden recórrer de manera independent.

Tayrona i els seus escenaris 100% Carib, amb extensos boscos de palmeres i platges de sorra blanca, és el típic destí de sol i platja caribeny, però escapant de les aglomeracions (tot i ser el Parc Nacional més visitat de Colòmbia), resorts, grans àrees residencials, restaurants i bars amb música a tope. Del que no s´escapa és dels preus alts, tant per l´entrada, l´allotjament com pel menjar, tot i que tenint en compte que no tens masses opcions, es podrien passar molt més.

Menys per algunes cabanes de semi-luxe anomenades Eco-habs (que nosaltres no varem ni veure), la majoria de d´opcions d´allotjament que hi ha, és en tenda o en hamaques, en càmpings situats en plena natura, on no et desperta el cant d´un gall, sinó els crits de les manades de monos “aulladores”. El càmping que vàrem escollir nosaltres, la Finca Don Pedro, per si sol, ja és una mena paradís, que per l´únic que t´has de preocupar és perquè no t´obri el cap, algun dels cocos que cauen de les palmeres (i no és broma!!!…).

Dintre del parc, també s´hi troben unes restes arqueològiques, que denoten l´existència d´assentaments humans de la tribu Tayrona (que dona nom al parc), i que varen ocupar la regió des d´èpoques precolombines fins ben entrada la colonització.

Nosaltres ens les vàrem passar directament pel forro, i ens vàrem dedicar a recórrer les platges, i a jeure plàcidament sota l´ombra de la primera palmera que trobàvem.