Després d´una breu parada per visitar la tradicional Otavalo (Equador), on els seus habitants vesteixen espectaculars vestits tradicionals, famós pel seu mercat dominical i d´on la pluja i el mal temps ens va fer fora, vàrem sortir direcció Colòmbia.
Aquest país, del qual hem sentit tota mena d´adjectius superlatius durant tot el viatge, intuïm que ha de tenir racons espectaculars, però després d´onze mesos de viatge, donat que ja només ens en quedaven 24 per estar junts i que Colòmbia és un país gran, per intentar visitar-lo amb 24 dies viatjant per terra, ho teníem clar; Vàrem enfilar directe cap al Carib.
En plena jornada de dijous Sant, ens varem “xupar” 3 hores i mitja de cua, per a fer els tràmits a la frontera Tulcan (Equador) – Ipiales (Colòmbia). Temps suficient per a conèixer 3 viatgers més, 3 grans persones, fent 3 grans trajectes, i que també s´havien conegut pel camí: En Jimmy que venia de Lima, la Karen de Cartagena (Colòmbia) i que venia d´Arequipa i en Fernando, que optava al títol d´home kilòmetre ;) i que venia de Salta (Argentina) i portava 4 dies de viatge!!! nosaltres varem ser el últims en unir-nos a aquest gran grup, que ja no es desfaria fins a Medellín.
Després d´agafar un bus cap a Medellín, que duraria 21 hores, haver-nos de quedar a dormir perquè era divendres Sant i no sortien busos, i agafar un bus de 9 hores més, finalment érem a Turbo. Una ciutat portuària, horrorosa, bruta, no gaire segura i antic centre dels paramilitars, però porta d´entrada a dues suposades meravelles Caribenyes: Capurganá i Sapzurro.
Volem crònica del carib!!!!va va...
ResponEliminaun petonarro inmens desdel carib de Costa Rica!!!