dies de viatge

398 dies de viatge

dilluns, 30 d’abril de 2012

LA GUAJIRA: CABO DE LA VELA I EL FAR WEST

La petita i remota població de El Cabo de la Vela, es troba a la península  Caribenya de la Guajira, situada al Nord del país, limitant a l´est amb Veneçuela, al Nord amb el Mar del Carib i al Sud, amb la pròpia Colòmbia.
Per arribar fins aquí, cal una combinació de transports, amanida amb fortes dosis de regateig, que parlant clar i Català, és una matada de collons, que culmina amb dues hores mitja a la caixa d´un 4x4, menjant pols pel desert de la Guajira. (ja que per arribar al Cabo no hi ha transport públic i el 4x4 col-lectiu és la única opció).



A mida que vas fent kilòmetres, el canvi és total, surts de Colòmbia per entrar a la oblidada Guajira. Aquesta terra on plou dos dies l´any, és un altre món. Perquè us en feu una idea ràpida, aquesta comunitat Wayruu (amb idioma pròpi, el Wayuunaiky), vindria a ser el far West, amb habitants amb cara de pocs amics inclosos, però amb cabanes de canya i el Mar Carib…



Estranya combinació oi?? Doncs segons com, sembla que siguis a Àfrica, tant pel desert, la calor sofocant, els poblats…



Com pels vestits de les seves dones...


Aquesta remota terra, fins fa pocs anys era el paradís dels narcotraficants, i la humil comunitat Wayruu, perfectes coneixedors del desert, els seus millors aliats. A base de policies untats amb diners, i viatges amb 4x4 per aquestes inhòspites terres, de Puerto Bolívar sortien els grans carregaments dels amos de la droga, direcció Miami, per a ser distribuïda als Estats Units.
A part de seure a l´ombra, a escoltar sucoses històries com aquesta, quan als esquerps habitants de Cabo els hi ve de gust, al mateix poble no hi ha res a fer, però als seus voltants hi ha algunes platges, com la del Pilón de azúcar, o el Ojo del Agua, que et porten a través del desert, a indrets espectaculars, si sobrevius a la sofocant calor, es clar…

A la platja del Pilón de Azúcar, vàrem conèixer una família Wayruu, que venia de Veneçuela, i ens varen explicar orgullosament, les seves tradicions i la seva història. Per aquesta societat matriarcal (encara avui dia), no hi ha divisions internacionals, i per ells el territori Wayruu s´estén des de la Guajira (Colòmbia) fins al Llac Maracaibo (Veneçuela).



Estaven allà per una exhumació, ja que el cementiri familiar, els queda en territori Colombià. Segons la tradició Wayruu, al cap de 10 anys de la mort d´un ancià, desenterren el seu cos, renten els seus óssos, i fan una gran festa amb molt de menjar, alcohol a dojo (la qual cosa vàrem notar ràpidament) i sacrificis animals, perquè l´esperit del difunt estigui molt content. Finalment dipositen els ossos en un ossari.
Ens van explicar que estan encantats amb Hugo Chávez, el qual ha atorgat als Wayruus, històricament poble d´esclaus i de classe inferior, els mateixos privilegis que la resta de la societat Veneçolana, i fins hi tot els hi ha respectat tradicions, i els hi reconeix en certa manera les divisions territorials. Això vol dir que els Wayruus poden campar “a sus anxes” per la Guajira, travessant fronteres tranquil-lament, mentre la policia d´aduanes fa els ulls grossos, situació que ells aprofiten per dedicar-se al contraban de cervesa i gasolina.

En aquest poble, on els ajustos de comptes entre famílies no son estranys,  sobren les històries dignes d´una peli de Tarantino. No hi ha policia permanent, i preval la llei Wayruu. Com diuen ells, al Cabo no hi ha “maleantes”, ni robatoris, ni violència, i quan hi ha algú que trenca aquesta harmonia, el poble mateix s´encarrega d´ell.
Entre història i història, i caminada i caminada, el dies s´acaben amb una posta de sol espectacular, i  un plat de llagosta a preu regalat, en una terrasseta a dos metres del l´aigua, sota la llum d´una bombeta i amb música de fons de generador. Perquè al Cabo de la Vela hi ha cablejat el-lèctric, que des de fa 25 anys els espatlla el paisatge, però no ha funcionat mai!!!...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada