En plena “VI Cumbre de las Américas”, amb Barack Obama i Shakira inclosos, i amb cordons policials més llargs que les seves muralles començades al s. XVI, arribàvem a Cartagena.
El ben conservat casc antic d´aquesta ciutat, és de compte de fades; Els carrers adoquinats, enormes balcons de fusta plens de flors, places, antigues esglésies i cases colonials, conviden a fer llargues passejades, on sovint costa captar tal “despilfarru” de bellesa i romanticisme, fins al punt que tornes a passar, i passar, per carrers que ja havies vist, sense quasi adonar-te´n.
Cartagena es va fundar al 1533, i es va convertir en el port Espanyol més important de la costa Caribenya. La seva riquesa atreia als pirates, i és per això que els Espanyols varen convertir la ciutat en un port inexpugnable, amb una sèrie de muralles i forts (com el Castell de St. Felipe), que rodejaven la ciutat. Aquestes fortificacions la varen salvar dels atacs, i van fer possible, que molts racons de la ciutat antiga, pràcticament no hagin canviat des del s. XVII.
Fora de la ciutat antiga, hi ha el barri de Getsemaní, on ens allotjàvem, menys Disney World que els casc antic, i amb una arquitectura colonial menys (o gens) conservada, però no menys bonica. El carrer principal és bastant insuportable, però explorant una mica els carrerons, encara hi pots trobar l´autèntic espectacle Colombià, la seva gent; Els veïns passant les tardes xerrant a la fresca, des dels portals de casa, partits de futbol improvizats al carrer, venedors ambulants, vallenato a tot drap (com no!!!), i cervesa fresca per tothom!!!
A 35 Km de Cartagena, hi ha un arxipèlag, protegit pel Parc Nacional de las Islas del Rosario, que nosaltres no vàrem visitar. La única manera d´arribar-hi és en un Tour organitzat des de Cartagena, des d´on cada dia, surten un munt de barques, carregades fins als topes, de turistes…No venia de gust.
A 20 Km de la ciutat, a la Illa de Barú, hi ha Playa Blanca, que es visita si fas el Tour de les Illes del Rosario, però que també s´hi pot arribar en transport públic. És una bonica franja de sorra blanca, amb aigües càl-lides color turquesa, i com que estar més de dos dies sense anar a la platja seria pecat, que per alguna cosa estem al Carib!!! Hi vàrem anar a passar un parell de dies.
En aquesta turística platja, sense electricitat i plena de barraquetes de fusta a mig caure, hi ha poca cosa a fer que no sigui: Prendre banys…
Cervesetes…
El sol…
Menjar gamba fresca tirada de preu, en un “xiringu” cutre…
Gaudir de la posta de sol…
I estrenar-se en una nova modalitat (per nosaltres), barata, i molt extèsa a la Costa Caribenya; Dormir en una hamaca…
Tios güenos! Veig que encara conserveu el barret. Jo sóc ara a Cartagena, però demà o passat ja estaré a Santa Marta per fer Tayrona. Ens veurem o què? Fa dies que no sé de vosaltres...abraçades
ResponEliminaEi!! A punt de fer l'any de viatge,eh??Em sembla k s'haurà fet molt curt,perquè si a mi m'ha semblat curt estant aquí a vosaltres segur que encara més.Nosaltres preparats, dissabte cap a Egipte a veure k es cou a la plaça Tahrir!! Joan,ens veiem quan tornem d'Egipte, k dos setmanes passen en un obrir i tancar d'ulls.Esther, a tu encara et keda una miqueta més, quina enveja que em fas!! Un petonàs pels dos!
ResponEliminaJooooooooooolin!
ResponEliminaAra si que em feu una enveja brutal. Quina passada de paisatges!
Joan, no vegis el fin de fiesta que t'estàs tirant ehhh! Ja està bé que aquesta flipada de companya de viatge et deixi descansar una mica.