La nostra entrada al Carib Colombià, va ser per la porta gran, concretament a Capurganá, prop de la fontera Panamenya. Aquest poble, és tal i com un imagina que serà el Carib, platges impecables rodejades de selva, aigües color turquesa, sol, població negre, cases de fusta pintades de colors vius, carrers sense asfaltar, i ritme relentit. Capurganá a més, s´hi ha d´afegir l´absència absoluta de vehicles (només s´hi pot arribar amb llanxa), i turisme no massificat (encara), per tant l´ambient és extremadament relaxat.
Venint de la Serra d´Equador, el canvi és considerable; La gent és amable, oberta, simpàtica, despreocupada, alegre, i com a mínim una vegada al dia, et deixaran anar un “mi amoul” o un “linda” o un “mija”, acompanyat d´un somriure tant gran i tant blanc, que t´alegrarà durant una setmana seguida.
El ritme pausat i relaxat, transcorre paradoxalment, a ritme de música (quan hi ha electricitat) i cerveses per esmorzar. Aquí vàrem aprendre a distingir entre la rumba, la cumbia, la salsa, i el vallenato!!!. Ja ens ho va dir la noia que te una paredeta de pizzes, a la plaça de Turbo: “Es que aquí nos gusta muuuuuucho la ruuuuuumba!!!”, i és que verdaderament, sembla que no treballi ni déu.
A Capurganá, si aconsegueixes no quedar atrapat pel vaivé d´una hamaca, o per la sorra blanca de la platja a l´ombra d´una palmera, hi ha fantàstiques oportunitats de sortir a passejar a través de la jungla, per anar a descobrir més platgetes, totes elles precioses, i aptes pel bany.
A una hora a peu, aproximadament, hi ha Sapzurro, un poble més petit, més tranquil, més bonic, i amb millors platges que Capurganá. Si ho haguéssim sabut, probablement ens haguéssim allotjat aquí.
A més, Sapzurro queda més aprop de La Miel (20 minuts a peu), una platja situada ja en territori Panameny (amb control de passaports inclòs), i la més bonica de totes la de la zona.
Si hem de ser sincers, la presència de militars equipats fins a les celles a cada racó, desllueixen l´ambient paradisíac, tot i que tots ells passen el dies jeien plàcidament sota les ombres, avorrits com òlibes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada