A Equador, el 25% de la població és indígena, dividida en diferents ètnies, com els Quítchua, Shuar, Achuar, Chachi, Epera, Huaorani, Siona, Secoya, Awa, Tsáchila Cofán i Zápara, amb idiomes i tradicions pròpies, i fins hi tot encara hi ha grups a la selva Amazònica, que no han tingut contacte amb l´exterior, com els Tagaeri i els Taromenani.
Al 1999 el govern va crear una zona intangible, de 7000 hectàrees, al PN Yasuní i les seves immediacions, en territori Huaorani, per prevenir més danys irreversibles, a aquestes comunitats indígenes i als seus territoris. Va ser a Baños, on per primera vegada varem sentir a parlar dels Huaoranis, que són l´últim grup indígena contactat, i que aparentment es podien visitar.
A Baños, directament ens varen dir que ells no tenien contacte amb aquestes comunitats, i que a Puyo també ens seria difícil, ja que tot i que s´organitzen sortides per la selva, no era en terres molt a l´interior de la selva i encara menys en comunitats Huaoranis. Ens van dir però, que provéssim a Misahuallí.
A misahuallí no varem trobar la sol.lució, hi havia una agència que organitzava sortides a aquestes comunitats, però ens deia que no ens podien donar un preu exacte, perquè els Huaoranis eren gent molt canviant, que vivien en comunitats molts aïllades, que sempre els demanaven un preu diferent per entrar a la comunitat, i que ens demanarien 10$ per cada foto que volguéssim tirar i no se quantes coses més, que van fer que marxéssim al cap de 3 hores d´haver arribat, direcció Coca.
A Coca, ciutat bastant horrorosa rodejada per la selva Amazònica, tampoc trobàvem la sol-lució. Hi ha un munt d`agències que ofereixen estades a la selva, PN Yasuní, Riu Napo, Reserva Cuyabeno, en lodges o en acampada, però cap que oferís el que buscàvem, una estada amb una comunitat Huaorani.
Va ser passejant per Coca, quan ja havíem perdut tota esperança, que s´ens va acostar un noi que amb prou feines parlava Espanyol, i ens va preguntar què buscàvem. Just quan anàvem a girar cua sentim que ens diu: Voleu anar a la selva? ens vam aturar i el vam deixar que s´expliqués. Ens va dir que ell era Huaorani, i que si volíem ens portava a la seva comunitat. Vam quedar a l´endemà amb en Mauri i amb el seu germà en Tepeña, perquè ens expliquessin exactament que és el que podíem fer.
A l´endemà, no vàrem aclarir gaire gran cosa, només el preu, i que ens durien durant 5 dies a la seva comunitat, a Bameno, situada al Riu Cononaco, a 10h en barca des d´un punt del Riu Chiripuno, situat a 2 hores amb taxi de Coca. Ells s´encarregarien del menjar i de tot, i que un cop allà ens ensenyarien la selva i la cultura Huaorani. Tot plegat era estrany, però ells ens varen dir “nosotros no engañamos” amb una cara de tros de pa, que nosaltres ens els vam haver de creure, i no ens vàrem equivocar.
Bameno està situada a la zona intangible que va crear el govern, però el Huaoranis tenen la desgràcia de viure sobre grans pous de petroli.
La història d´aquesta ètnia que va sobreviure a la colonització Espanyola, a partir del primer contacte amb l´home blanc als anys 50, es pot resumir en; Destrosses provocades per les empreses del cautxú, enganys dels missioners, de la ILV, que va resultar que treballaven conjuntament amb una petroliera Americana, i per últim aquestes mateixes, com Texaco i Repsol, ambdues amb un llarg currículum de vessaments de cru,que els hi han contaminat el riu que els servia per pescar, i del que veuen els animals que cacen, que els ha construït carreteres enmig de la selva, separant territoris, i que tenen el ulls posats en aquestes terres “protegides”, que els Huaoranis han habitat durant segles. Amb tot plegat el Govern poca cosa hi pot fer, quan se sap que ja ha rebut grans quantitats de diners d´aquestes empreses, i el 50% de la despesa fiscal d´Equador es financia amb els beneficis del petroli.
A la comunitat vàrem saber que tenen una organització encapçalada per Penti Baihua, el pare d´en Tepeña i en Mauri, a través de la qual lluiten per protegir la seva cultura, i que s´els reconegui que ells són els amos legítims de les terres, i el dret a viure lliures a la selva.
A tota aquesta tasca, els ajuda una advocada de Nova York, que va arribar com a turista a Bameno, i que els ha ajudat a construïr les planes web que tenen, i a organitzar diferents actes a Equador i fins hi tot a Nova York.
Els Huaoranis, han trobat en el turisme, un mitjà per a fer conèixer la seva cultura a l´exterior, i una font d´ingressos per finançar la seva causa, i les necessitats que els hi ha creat el contacte amb l´exteior, com roba, arròs, sal i la gasolina que fa funcionar un generador que encenen 2 hores al dia.
www.huaoranicommunitytours.wordpress.com
www.huaoraniintangiblezone.wordpress.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada