OME GOMPOTE KIWIGIMONI HUAORANI (part II)

Una visita a la comunitat de Bameno, no és un tour turístic, la comunitat està enmig de la selva, i vius, dorms i menges igual que ells. Bé, tens petites comoditats com una taula i una cadira per menjar (ells mengen drets o asseguts al terra), un matalàs a terra per dormir amb una mosquitera (ells dormen en hamaques), i tres àpats al dia (la majoria d´ells ronden pels voltants de la cuina a veure que ha sobrat).

El menjar és senzill, sempre grans quantitats d´arròs amb patates, potser una truita de farina, i sopa de verdura. Per ells l´arròs és un luxe, i la seva dieta consisteix, en yuca, chicha, peix del riu i carn, el dia que cacen, de mono, de tortuga, de porc senglar, pava o tapir.

Els Huaoranis no tenen el que nosaltres entenem per “educació”, son grans coneixedors del seu medi, es coneixen la selva pam a pam i d´ella n´obtenen quasi tot el que consumeixen. Per qui tingui sed d´aventura serà una experiència altament gratificant, però ells son un pel especials. La gran part del dia, parlen amb Huao i molts d´ells ni tan sols parlen Espanyol, no esperis, un hola, un adéu, un bon dia, com estas?, t´ha agradat el menjar?, has dormit bé? No és que tinguin un problema amb tu, entre ells fan igual.

La organització és nul-la, no tenen noció de les distàncies, les hores, ni les quantitats, tot això juntament amb el fet de que el que parla Espanyol ho fa tipus “indi”, farà que qualsevol dubte que tinguis, que necessiti una resposta concreta, sigui impossible d´aclarir.

T´has de deixar portar, perquè per altre banda ells comprenen perfectament que és el que has vingut a buscar. Et portaran a fer caminades per la selva on veuràs un munt d´animals com tortugues…

Monos…

Caimans…

Serps…

Lloros…

Formigues gegants, que ells es mengen crues…

Papagais…

I t´explicaran orgullosament, tot el que vulguis saber de la seva cultura, costums, i sistema de vida. Aprendràs a encendre foc (sense llumins)…

A fer llances…

Menjaràs carn de mono, formigues amb gust de sal i llimona…

T´explicaran de quines plantes treuen la medicina natural, el sabó, com fan el curare, el verí amb el que unten les fletxes per caçar, i també la seva problemàtica, amb les petrolieres, i com els és de difícil mantenir el seu sistema de vida tradicional.
També coneixeràs al Shaman, en Kemperi, que et farà posar la pell de gallina, quan entra en estat de transit i es comunica amb els jaguars de la selva, que son els encarregats de donar-li la informació, perquè ell faci les seves prediccions.

Kemperi, és un guerrer, i sembla que hagi quedat atrapat en el temps, molts i molts anys enrere, però és que a la selva no li ha fet mai falta el progrés. Te un somriure que contamina, i diu que la única vegada que s´ha posat roba, va ser per anar a Quito, quan el van fer anar a acompanyar en Penti com a representant dels Huaoranis. A través d´un traductor podíem parlar amb ell, i fer-li preguntes on es creaven grans silencis, com quan li vàrem preguntar com va ser per ell, la primera vegada que va veure un home blanc. En Kemperi, amb el seu gran somriure, i sense pestanyejar, ens va contestar, que els blancs portaven destrals i “machetes”, eines que ells no tenien i que els podien ser molt útils, per tant, els van matar.

No hi va faltar el moment National Geographic, que va ser quan en Kemperi va dir, que ens acompanyaria a una de les sortides per la selva, i es va presentar amb la la seva cervatana i la llança, que ell mateix es fabrica.

Només amb la olor pot detectar si per on ell camina ha passat un animal, quin era, quanta estona fa que ha passat, i rastrejar el camí fins a trobar-lo. Diuen, que un Huaorani, fins hi tot, pot detectar si una persona és bona o dolenta, per la olor que desprèn. Com tots els Huaoranis (almenys els grans), és un gran caçador, i va quedar demostrat, quan va caçar una “pava” que ens vàrem menjar aquell dia per sopar.

En resum, els dies a Bameno, han estat a estones durs, perquè realment viuen en una cituació molt difícil, però ha sigut una experiència única. Els moments que ens han fet viure en Boya, l´Orego, en Kemperi i en Guindo, els hem hagut d´anar paint amb els dies, perquè hem rebut tanta informació, que sovint tenim la sensació de que no ens ha passat a nosaltres.

Deixem aquí les dades per si algú està interessat en contactar-los.

PENTI BAIHUA
pentibaihua@yahoo.es
mov. 081760340
of. (593) 62883869

MARTIN BAIHUA (Orego)

martinorego34@yahoo.com
mov. 082559931

TEPENA BAIHUA

aventuraselva@yahoo.com
of. (593) 62883869

No cal dir que si algú està interessat en conèixer als Huaoranis, si contacta amb ells directament, farà que els diners vagin a parar directament a la comunitat. Si ho fa a través d´una agència, aquesta s´en portarà gran part dels beneficis.

A més el transport que fan servir per portar-te a tu, a l´hora de tornar els fa de “transport public” a tots els Huaoranis que viuen a la rivera del riu Cononaco, per anar a Coca, (tornant varem recollir a 25 persones pel camí) on han d´anar a buscar, arròs, roba, ganivets, i altres necessitats que els ha provocat el progrés, que corre més que ells. Si no és amb aquesta barca els és quasi impossible sortir de la selva. Abans de tenir la barca motoritzada que els va proporcionar el govern, fat tres anys, per anar a coca, havien de remar durant una setmana.

Per últim dir que si algú es vol posar en contacte amb ells, ho ha de fer amb  força temps d´antelació, ells només poden trucar o llegir el correu, des de Coca, i només hi van quan tenen transport, que a vegades han d´esperar durant molts dies.