dies de viatge

398 dies de viatge

dimarts, 21 de febrer de 2012

SUCRE

Ciutat menys caòtica que la resta de Bolívia, ordenada, neta, i agradable per passejar; Sucre declarada Patrimoni Cultural per la Uneso al 1991, te un ric patrimoni colonial, visible en el seu urbanisme, edificis i esglésies, quasi totes elles de color blanc, i és per això que se l´anomena la ciutat blanca.
Passejant per aquesta ciutat, és fàcil transportar-te en l´espai, i trobar-te en qualsevol racó del Sud d´Espanya.


Tot i que Sucre no ens resultes gents exòtic, amb menys afluència indígena i dones amb bombi i pollera que a la resta de Bolívia, posseeix un centre amb carrers animats, i colorits mercats. Cal destacar La casa de la Lliberat, un interessant museu per a conèixer l´historia de Bolívia estretament lligada a Sucre, ja que aquí es va declarar la independència el 6 d´Agost de 1825, i es va crear la nova República de Bolívia, batejada així en Honor a Simon Bolívar.
Sucre i La Paz mantenen una mena de rivalitat, ja que La Paz li va treure l´estatus de Capital, per convertir-se en seu del Govern, tot i que Sucre segueix sent la capital judicial i de la Cort Suprema.
Quan pensàvem que aquesta ciutat no tenia res massa interessant per oferir-nos, rebem la gran noticia; “El clàssic” The Strongest de la Paz contra Universitario de Sucre, primer graderia seient numerat per 4€, no varem poder dir que no.
La cosa va començar com sempre, molta gent a l´entrada, tambors, trompetes, camisetes d´ambdós equips, bocata guarru de salchipapa, i entrevista a la ràdio inclosa!!! Només alguna diferència, els rivals poden ser amics, i fins hi tot prendre una copa junts abans del partit.


Dintre el camp, la cosa seguia igual, la gespa impecable, gran marcador, tots el mitjans a punt, nervis, i crispetes…


La cosa va acabar com un bon clàssic, després de la remontada de l´equip local, l´ambient s´anava caldejant, entrades a tort i a dret, records per la mare de l´arbitre, que podem recordar que va treure aproximadament unes 15 targes, 2 d´elles vermelles, una per l´entrenador local, més de 15 minuts de joc parat, ball de bastons general, pluja d´objectes (pesats) pels jugadors i sortida dels àrbitres escoltats per l´exèrcit.
Sucre no deixava de fer-nos sentir prop de casa…

1 comentari:

  1. Haaaay menuda, hos veig be, noooo, de pmare!! jejejejejej petooooooooooons

    ResponElimina