El salar més gran del món, de 12.106 Km2 i a 3.653m d´alçada, formava part d´un llac salat prehistòric, que cobria la major part del sur-oest de Bolívia. Quan es va assecar va deixar varis salars, entre ells, el d´Uyuni.
Durant l´estació de pluges, gran part del salar queda inundat, amb una alçada d´aigua, que tant sols permet entrar als voltants de la seva perifèria, i és per això que la segona nit la vàrem passar a Uyuni, en vers de dormir dintre el salar i visitar la Illa Incahuasi, com es fa habitualment durant l´estació seca.
Per contrapartida, els salar cobert d´aigua, es converteix en un mirall gegant, en un indret irreal i fantasmagòric, que projecta una perfecta imatge de núvols, cel i horitzó, oferint infinitat de surrealistes reflexos, en una extensió de sal completament plana.
Es diu que el salar d´Uyuni, constitueix la reserva de liti sense explotar, més gran del món. Es suposa que el govern d´Evo, encara no ha començat la seva explotació per manca de recursos, i no se sap del cert el que passarà quan els aconsegueixi. Així doncs, per si de cas, cal afanyar-se a visitar aquesta meravella natural de futur incert.
De tots els grans records que ens deixen aquests últims dies, un d´ells restarà a les nostres memòries, d´una manera molt especial. A ritme de paisatges d´infart i sotracs, anem coneixent a un gran viatger i millor persona, en Dani (www.daguab.blogspot.com), del que ja us n´hem parlat, i amb el que mica en mica ens anem agafant més confiança (que per cert fa fàstic…)
Bromes a part, a partir de Sant Pedro, en Dani es convertirà en un company de viatge excepcional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada