dies de viatge

398 dies de viatge

divendres, 3 de febrer del 2012

LA QUEBRADA DE HUMAHUACA

Aquest antic camí de carros, ruta dels inques, i via comercial, va ser inclosa dintre de la llista de Patrimonis mundials de la Unesco al 2003.
A més de ser una ruta natural d´accés a la Puna, la Quebrada, te valor d´itinerari cultural. Aquesta vall Andina, ha sigut durant els últims 10.000 anys, via de comunicació entre territoris i cultures distants.


La Quebrada, un conjunt de colorejades muntanyes i els pobles d´adob que es troben en el seu camí, en algun moment de l´any, deuen ser poblets tranquils, on la gent es dedica a viure del cultiu de la terra i de cuidar els ramats. En aquesta època de l´any, però, coincidir amb les vacances en massa dels Argentins, es converteix en preus passats de voltes, i pobles saturats de gent, d´operadors turístics, i de parades de Souvenirs portats de Bolívia.
Per posar un exemple, el que ells anomenen “villa indígena de Tilcara”, vindria a ser una Salou d´adob, amb happy hours incloses!!! i un turisme que la última cosa que vénen a fer, és conèixer la Quebrada.


En el Nord d´Argentina no hi ha persona que surti de vacances sense un instrument sota el braç, fins aquí perfecte, la cosa es complica quan són un grup d´amics, cadascú amb un instrument diferent, siguin flautes, violins, acordions, tambors o harmòniques, tot plegat acompanyat amb caixes de cervesa fresca.
Els dies transcorren amb tranquil-litat, però quan arriba la nit s´ajunten, als patis dels Hostels, o a les places d´aquests pobles diminuts i comencen els concerts de música tradicional, fins a les tantes de la matinada. Tot s´ha de dir, la majoria toquen i canten,  com si fossin músics professionals, i els primers dies pot resultar fins hi tot divertit, però al cap de tres dies sortiries als carrers i els mataries a tots!!!
Recordarem el Nord d´Argentina, perquè la nostra màxima, no era trobar un lloc acceptable i barat on allotjar-nos, després d´una setmana aguantant concerts fins a les tantes de la nit, el que més desitjàvem era poder dormir.
A Purmamarca, per fi, vàrem poder trobar un lloc tranquil, on descansar de nit i al-lucinar de dia amb el “Cerro de los 7 colores”, situat quasi dintre el poble, que pertany a la Quebrada de Purmamarca i que deixa visibles una vistosa paleta de colors, que formen les capes de diferents sediments de colors, que han anat deixant el pas dels anys.

Des d´aquí també, es poden visitar les desconegudes “Salinas Grandes”, direcció la frontera Xilena pel pas de Jama, un mar de sal, amb muntanyes nevades de teló de fons. No només son espectaculars les salines, sinó els camí que et porta fins a elles.



I fins aquí arriba el nostre viatge per Argentina, país que ens ha encantat no tant per la varietat de paisatges, tots espectaculars, sinó per la seva gent, amb la qual hem compartit moments memorables, en part perquè no hi ha barrera idiomàtica i en part perquè son enormement sociables.
Sobretot al Nord, on hi ha molta gent jove fent turisme pel seu país, qualsevol moment del dia és propici per a compartir un mate, i arreglar el país…

1 comentari:

  1. Desde Buenos Aires, Capital Federal, he aqui las amigas de Argentina de Purmamarca, Flor y Anto con las que han compartido un mate y una amena charla, estoy viendo todo el blog, me encanta!!! Un placer haberlos conocido, espero que sigamos en contacto, un abrazo muy fuerte, y muy buen viaje!!!!

    ResponElimina