ELS TÚNELS DEL TERROR

El plat fort d´una visita a la ciutat de Potosí, és la visita de una de les cooperatives del Cerro Rico, per a veure com funcionen les mines, i les condicions amb que treballen els miners.

 

Actualment, les mines de Potosí, es segueixen explotant (tot i que la plata ja no abunda com segles enrere), per treure´n plata i altres minerals, i els treballadors segueixen treballant en condicions, que atempten contra els drets de les persones. La major part del treball es fa amb eines molt bàsiques, amb instal-lacions amb prou feines adequades, i amb unes temperatures sota terra que oscil-len, entre graus negatius i els 45ºC.

Una visita a les cooperatives, no és un circuit turístic, són mines en ple funcionament, fosques, humides, a trossos claustrofòbiques, i amb túnels apuntalats amb fustes a mig caure, que t´obliguen a caminar ajupit en la majoria del recorregut.

Entrar a la mina i conèixer les condicions laborals dels miners, és com entrar al túnel del terror:

-Els miners treballen jornades infinites, en condicions infrahumanes, dintre de túnels sense ventilar, on les normatives de seguretat brillen per la seva absència. L´índex de mortalitat, és d´un miner al mes.

-A la mina hi treballen uns 800 nens, de famílies pobres, que estan obligats a treballar a la mina, per guanyar diners i poder-se pagar els estudis.

-El sou d´un miner, oscil-la entre 60 Bob al dia per un aprenent (6€) i 120 Bob per un oficial (12€), però no és fixe, tot depèn dels minerals que extreguin.

-Ser oficial, vol dir que passes de transportar el material en vagonetes i fer feines de suport, a estar picant i empassant pols de les parets de les mines. L´implacable pols de Sílice, impregna la pell del miner, li talla la cara i les mans, li aniquila el sentit de l´olfacte i el sabor, i acaba amb els seus pulmons. La majoria de miners, que treballen de manera continuada a la mina des de que són joves, moren abans dels 50 anys de Silicosis.

-Els miners no mengen en tota la jornada laboral. Per poder suportar les dures condicions de treball, passen la jornada mastegant fulles de coca i bevent alcohol pur de 96º.

-El seu equipament és nul, amb prou feines un casc de plàstic amb una llum, ni botes protegides amb puntera de ferro, ni màscara, roba adequada, taps per les orelles, ni guants.

-Les mines són propietat del govern i els miners formen cooperatives per explotar-les, no treballen per una empresa directa, això vol dir que: Si es posen malalts no cobren, no tenen un sou fixe i el seu sou depèn únicament de la sort.

Fins hi tot a la casa dels horrors, hi ha un déu. Ja en època de la colònia, als indígenes els aterrava treballar a les mines, i molts intentaven fugir-ne. Els colonitzadors varen inventar una figura, per atemorir-los, i així és com va néixer la figura de: El Tio.

En idioma Quítxua, no existeix la vocal “d”, per tant el dios, va quedar en tios, i finalment Tio. A cada mina hi ha un Tio, al qual rendeixen culte els miners, i li fan ofrenes cada setmana, perquè els porti sort, noves vetes de minerals, i els protegeixi dintre de la mina.

Per nosaltres la visita a la mina va ser un xic més especial, vàrem tenir la sort, de poder descobrir tot aquest submón, de la mà de Basilio Vargas. Ell i els seus dos germans varen quedar orfes quan eren petits, i això va obligar a ell i al seu germà petit, a treballar a la mina des de que eren nens, per pagar-se els estudis, i mantenir a la família.

En Basilio, quan tenia 14 anys va ser el protagonista del multigalardonat documental, La mina del diablo (2005). En ell explica, en primera persona com és la vida a la mina dia a dia, explica les seves pors i els seus propòsits, i ens ensenya com n´és de dura la vida del miner. En Basilio, que ara té 21 anys, és un noi encara senzill i encantador, i com el seu paper a la pel-lícula, tenir-lo al davant, no deixa indiferent. Poder compartir la mina amb en Basilio, i poder parlar amb ell cara a cara, ha sigut un dels moments més emotius del viatge.

Quan tingueu temps, perdeu una estoneta de no res, busqueu el documental i mireu-lo, no us en penedireu.

Encetem apartat fotos Bolívia, i actualitzem apartat 5 estrelles.