El nom de Salta, es creu que deriva de Sagta, que en Aymara, vol dir “la muy hermosa”. Quan es passeja pel seu casc històric i colonial, un dels més conservats del país, aquest nom cobra sentit.
En aquesta ciutat cal destacar, la corprenedora visita, al Museu d´arqueologia d´Alta muntanya. Aquí hi ha exposats els nens de Llullaillaco (mai tots de cop, els canvien cada X temps), juntament amb una serie d´escrits i audiovisuals, que brinden una gran oportunitat, per apreciar i entendre la cultura Inca. Aquests tres cossos,van ser trobats el 1999, en un santuari Inca, en el volcà Llullaillaco (6.739 m), en plena serralada dels Andes, juntament amb un aixovar de més de 100 objectes, estàtues d´or i plata.
Les temperatures d´alta muntanya, va mantenir els cossos dels nens de 6, 7 i 15 anys, que van ser deixats vius, com a ofrena en un sacrifici ritual, i tots les objectes sagrats que hi havia al seu voltant, en perfecte estat de conservació. El dia de la nostra visita hi havia exposada “la niña de rayo”, al observar-la fixament durant uns segons, sembla que en qualsevol moment hagi d´obrir els seus ullets, per explicar-te el sofriment patit abans de morir.
Salta constitueix una base d´operacions perfecte, per a recórrer els “Valles Calchaquíes”. Més que els pobles que hi ha en el seu recorregut, les atraccions d´aquesta zona, recauen en el paisatge. Tot i els nostres esforços per trobar algú per a compartir un cotxe de lloguer per recorrer la vall fins a Cafayate i després anar fins a Cachi, la cosa no va funcionar. Entre això, i que ja fa molt temps que vàrem decidir que som anti-tours, ens vàrem veure obligats a triar un poble. És així com a través del Parc Nacional de “Los Cardones” vàrem arribar a Cachi, un poble tranquil de carrers estrets i empedrats als peus del Cachi (6720m).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada