EL DESERT MÉS SEC DEL MÓN

Sortint de Purmamarca i d´Argentina, després de 10 hores de bus direcció Xile, pel paso de Jama, i després de passar un coll de prop de 5.000m i patir els efectes de  l´alçada, arribàvem a la nostra propera destinació; San Pedro de Atacama, a Xile.

San Pedro, un oasis a 2.440m d´alçada, és una mena de parc d´atraccions d´adob, amb preus elevats, i poca tranquilitat però els voltants d´aquest poble estan plens de paisatges desèrtics preciosos.

El desert d´Atacama, el més àrid del món, situat al Nord de Xile i anomenat el desert més sec del món, on s´han registrat períodes de fins a 4 anys sense ploure, ens va rebre amb pluja, i tot i deixar-nos gaudir de la visita, va ser present durant els tres dies que vàrem ser allà, en forma de petits ruixats.

El desert d´Atacama, deu ser probablement un dels deserts més accessibles del món, fins al punt de que una colla de “domingueros” com nosaltres, pugui agafar una bicicleta i aventurar-se a explorar-lo.

A St. Pedro vàrem conèixer a en Jeroen d´Holanda i a en Dani de Barcelona, que com no?!!!, te un blog (www.daguab.blogspot.com), i va deixar Catalunya al Setembre per a recórrer Sud-Amèrica i encara no sap quan tornarà. Amb ells vàrem compartir habitació, àpats, i passejades amb bici, per anar fins al Valle de la Luna i el Valle de la muerte, i gaudir dels seus paisatges llunàtics inacabables, dunes, canons, capricioses formes i àrides muntanyes vetejades amb colors, que van dels ocres als vermells.

Aquestes terres desèrtiques, suposaven també, la fi del nostre periple per Xile.

Fins a San Pedro no ens hi va portar tan sols el desert, sinó la idea d´arribar fins a Bolívia, travessant una de les terres més inhòspites del planeta, farcides de belleses naturals.
Ens varem acomiadar d´en Jeroen, i juntament amb el Dani agafaríem un 4x4, que en un viatge de 3 dies, ens portaria fins a Uyuni.