Al Sud-oest de Bolívia, des de la frontera Xilena fins a Uyuni, s´amaguen alguns punts d´interès i de gran bellesa que no ens volíem perdre de cap manera.
En aquest extens territori, on quasi no hi ha vegetació, ni carreteres, ni pobles i encara menys transport públic, l´única opció que tens per a fer la travessa, és contractar un tour en 4x4 per a grups de 5 o 6 persones, amb una agència.
Recorrent mig St.Pedro d´Atacama, per aconseguir el millor preu i serveis possibles per anar a Uyuni, va ser com vàrem anar a parar a l´agència estrella del Sur. Ells van posar de la seva part bon servei, tracte agradable, menjar més que acceptable (tenint en compte els mitjans), i per altre banda, la natura es va encarregar de regalar-nos, un temps excepcional, llacs de colors blau, blanc, verd, vermell i turquesa, guèisers, volcans, deserts, i variada fauna autòctona, com flamencs (de tres classes diferents), llames i vicunyes.
Aquesta combinació va convertir, aquest viatge al-lucinant i extrem de 3 dies, des de St. Pedro d´Atacama (Xile) fins a Uyuni (Bolívia), en una experiència inoblidable, i probablement una de les millors, de tota la nostra vida viatgera.
L´únic aspecte que podia espatllar-nos les jornades era l´alçada. Gran part del viatge transcorre a alçades elevades, i cal tenir en compte una serie de recomanacions; Com veure molta aigua, evitar l´alcohol i el tabac, portar algun medicament pel mal de cap, i aclimatar-se abans de començar. Nosaltres no ens vàrem aplicar, però portàvem unes pastilles de la farmàcia del tot efectives!!!
Dit això, qualsevol descripció del recorregut, quedaria curta, de ben segur, per tant us farem un petit resum en imatges, dels dos primers dies:
Al cap de dues hores de sortir de St. Pedro, la caseta de migració Boliviana, ja ens deixava endevinar, que el nivell de desenvolupament de Bolívia, era molt diferent al que havíem vist a Sud-Amèrica, fins a aquell moment.
La primera destinació seria la Laguna blanca…
A partir d´aquí, La Laguna Verde (5.000) i el Volcà Licancabur (5.930)…
El Desert Jarama Pampa...
les aigües termals de Polques, els Guéisers Sol de Mañana (4.959)…
La Laguna Colorada…
L´arbre de pedra, Desert de Siloli, i els tres llacs altiplànics: Laguna Onda…
Laguna Edionda…
I la Laguna Cañapa…
Totes elles farcides flamencs…
I per últim, El valle de las rocas, i el primer bri de civilització en dos dies, la població minera de St. Cristóbal.
Allà va ser on vàrem coincidir per casualitat amb la celebració de la Candelaria, i on la realitat de Bolívia ens donava la benvinguda. Dones amb pollera, trenes, bombi i nens penjats a l´esquena, parades de venta ambulant per tot arreu, carrers empedrats i tirant a bruts, cotxes destartalats, una gran església i cases a mig caure.
Actualitzem fotos Argentina i Xile
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada