dies de viatge

398 dies de viatge

dilluns, 14 de maig de 2012

SEMUC CHAMPEY

Després de la maratoniana tornada a Antigua, més 7 hores de bus, arribava a Lankin, des d´on visitaria Semuc Champey (on el riu s´amaga a la muntanya) a l´endemà.
Aquest monument natural declarat al 1999, situat a 11 Km de Lankin, és una de les principals destinacions turístiques de Guatemala, i al petit poble de Lankin, que s´ha transformat en base d´operacions per atendre al turisme que arriba en massa,  sembla que hi hagi més estrangers que locals (aquí l´aglomeració d´adolescents cridaners, es va fer notar més que enlloc). Aquestes piscines naturals d´aigua neta, transparent, de color verd turquesa i de temperatura ideal, es formen quan les aigües del riu Cahabón, s´enfosa i segueix el seu transcurs per sota un pont de pedra natural de 300m de llargada, ple de formacions que els torrents d´aigua  circumdants s´encarreguen d´omplir.


Una visita organitzada a Semuc Shampey, va acompanyada d´una visita a unes coves amb aigua, en grups organitzats en dues tongades per dia, on després la gent s´hi llença amb un pneumàtic inflable riu avall, que en diuen Tubbing i que tot plegat et costa un ronyó.
Per la situació de Semuc Champey i la oportunitat de gaudir en plena natura d´un lloc paradisíac, i tot i que no dubto que les coves han de ser boniques, no em venia de gust aborregar-me en un tour, a suportar cues i espectacles típics d´un parc d´atraccions, per tant hi vaig anar en transport públic, un pick-up, que em va deixar a l´entrada del Parc.
L´avantatge de que la gent combini la visita amb el tubbing a les coves, és que t´és molt fàcil trobar un racó on gaudir de les piscines, pràcticament per tu sol. Tot i la tranquil-litat, altre gent va optar per una visita per lliure a Semuc Champey per tant allà va ser on després d´uns dies viatjant sola, em vaig començar a sentir realment còmode, no només per estar en un lloc bonic i únic, sinó perquè l´ambient era propici per a començar una conversa amb qualsevol dels que passaven aprop meu.
Organitzadament al llarg de tot el dia varen anar passant per allà: El Lion de Londres que està viatjant sol per centreamèrica, La Diana una Francesa que porta un any a Guatemala especialitzant-se en medicina natural Maya, la Damaris d´Alemanya que ha estat estudiant Espanyol i ara te uns dies per recórrer el país, la Sarah d´Austràlia i amb 4 mesos per recórrer Centreamèrica, i en Harry un guia avorrit que arrossegava una parella de seixantons que no li fotien ni putu cas, i que va aprofitar que els seus clients no volien anar a una petita cova per portar-m´hi a mi.
Al final del dia quan xerrava amb la Kathy, d´Àustria, i van començar a desfilar tots cap a la sortida, i ens anàvem acomiadant, l´Austríaca no va poder evitar preguntar-me quants dies portava a Semuc Champey!!!



2 comentaris:

  1. Què passa amb tu nena? que estàs tot el dia en remull o què?
    Que malament que ho estàs passant eh? jijijiji

    ResponElimina
  2. Quin pibon, no? Aviam si tornes d'una vegada, culo-blanco!

    Petons!

    ResponElimina