ANDALE, ANDALE, BENVINGUTS A MÉXICO LINDO!!!

Tant punt vaig travessar la frontera, el canvi va ser total, primerament ja m´entenien en  Espanyol, la gent em tornava a dir Senyo (com a Guatemala) la qual cosa m´encanta, a l´hora de passar els tràmits a la frontera tot el bus es va abocar en ajudar-me i dels dos policies que inspeccionaven els passaports, tots dos em varen rebre amb una broma!!…I és que els Mexicans a part de ser gent amistosa i amable, si una cosa tenen és que els hi encanta la carn blanqueta, però al final resulten del tot inofensius!!

La meva primera destinació seria Tulum, perquè reunia tots els elements que esperava veure en aquesta zona de Mèxic, te unes ruïnes Mayes, un munt de Cenotes, presumptament algunes de les millors platges a nivell mundial i m´havien dit que no era massa turística (cosa molt difícil d´evitar a la Riviera Maya).

Sí, sí la Riviera Maya, tota una viatgera com jo; Aquests-llocs-plens de resorts-tot-inclòs-amb-turime-en-massa-em-foten-sarna…Sense saber com, estava a la Riviera Maya!!! I es que senyors, a veure, Riviera Maya, és una invenció turística, la Província es diu Quintana Roo i Riviera Maya com a tal, no surt als mapes.

Passant per la carretera amb el bus, tot eren pancartes immenses anunciant hotelassos a peu de platja… però en fi, ja que era aquí, i tot i que Tulum va resultar ser dels llocs més turístics que he vist mai, no volia perdre´m algunes de les seves atraccions.

A més, jo al final també estava en el meu tot inclòs, un hostal a peu de carretera, amb wi-fi (amb prou power com per utilitzar Skype, com s´anuncia a la foto), mini-piscina (alberca), roncs, mosquits i calor (estava en habitació compartida…), esmorzar i bicicleta ideal per a recórrer la zona, tot plegat al mòdic preu de 130 pesos la nit (7.5€), tota una ganga.

Les ruïnes de Tulum, que rebien en l´antiguitat el nom Maya de Zamá (alba), es considera que va ser un important cendre de culte per l´anomenat déu descendent. No és que siguin de les millors ni més ben conservades que hi ha, però la seva espectacularitat recau en la seva ubicació, amb unes vistes impressionants cap al Mar del Carib. A la pràctica, et toca compartir la visita amb tantíssima gent, que resulta feridora, i això que estem en temporada baixa…

Pel que fa als Cenotes, al final em vaig decantar pel Gran Cenote, situat a una curta passejada amb bicicleta des de Tulum. Fins fa 4 dies, la paraula Cenote, no existia en el meu vocabulari, i tant punt en vaig sentir a parlar i m´en vaig informar, vaig tenir la sensació irrefrenable de voler-los visitar tots, fins que descobreixes que en aquesta zona n´hi ha per tot arreu, i que es calcula que n´hi ha entre 5000 i 6000 i molts d´ells en mig de la selva encara per descobrir.

Cenote és una paraula que només s´utilitza a Mèxic, i prove de la paraula Maya “dzonot” que significa abisme. Són rius subterranis d´aigua dolça i increïblement transparent, de la creació dels quals n´hi ha dues versions. La primera és que es varen formar degut a la col-lisió d´un meteorit, que va foradar aquestes terres calisses, toves i poroses. L´altre versió és que tota la zona del Yucatán Mexicà fa milions d´anys va emergir del fons marí, el qual havia erosionat aquesta terra.

Pel món Maya eren fonts de vida que proporcionava el líquid vital (l´aigua), a més de ser una entrada a les meravelles de l´altre món i el centre de comunió amb els déus.

Actualment són formacions, destapades, tapades parcialment o coves completament cobertes plenes d´estalactites i estalagmites, que només es poden gaudir en aquesta part del món, amb un ambient tant relaxant (compte que n´hi ha d´extremadament turístics, tipus port aventura) i amb una aigua tant espectacularment fresca i transparent, que jo no sé com deu ser entrar en comunió amb els déus…però segurament deu ser molt semblant a gaudir en solitari d´un Cenote.

I per últim que més es pot afegir de les platges de la “Riviera Maya”. Jo només diré que no em sembla estrany que aquí tot estigui destinat a explotar-les, i que sembla que tot el món hi vulgui venir-hi almenys una vegada a la vida. Són grans extensions de sorra fina i blanca, amb franges de grans palmeres i amb aigües turqueses, espectacularment transparents i de temperatura ideal. Si a més hi afegeixes que en algunes, com la d´akumal, et poses unes olleres i un tub i des de la mateixa sorra de la platja pots sortir a nedar, entre immenses tortugues, jardins de corall, i manta-rayes (perquè no tinc una càmera sub-aquàtica??!!!), les converteixen probablement, no sé si en les millors, però està clar que úniques en el món.

Enceto apartat fotos Mèxic