dies de viatge

398 dies de viatge

dijous, 3 de maig del 2012

ANTIGUA….O MODERNA???

Després d´un tranquil vol Bogotà-Guatemala City, decideixo no trepitjar la Capital del país, ja que pel que sembla, és una ciutat bastant perillosa, i sense masses atractius, per tant un bus des del mateix aeroport, em porta a la ciutat d´Antigua Guatemala, a ritme de Gipsy Kings (bamboleo, bambolea…) i Héroes del silencio en el meu honor!! Si es que els “Guatemaltecos” són d´allò més acollidors.
Antigua va ser fundada al 1543, i va ser la capital colonial de Guatemala durant 233 anys, fins que al 1773 va ser completament destruïda per un terratrèmol, motiu pel qual es va traslladar la capitalitat del país a l´actual Guatemala City al 1773.
Aquesta ciutat plena d´edificis i esglésies colonials construïdes durant els segles XVII i XVIII, va ser mica en mica reconstruïda mantenint el seu tradicional caràcter, i al 1979 va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Antigua em sorprèn des del primer moment no només perquè em reb amb molt de sol, tot i ser època de pluges i perquè és preciosa, sinó perquè és tot el contrari de com jo m´havia imaginat una ciutat Guatemalenca: És organitzada, neta, està molt ben conservada, i els carrers són plens per igual, d´edificis colonials, esglésies barroques, agradables places i carrers tancats al trànsit per poder passejar tranquil-lament, com per galeries d´art, salons de bellesa i spas, restaurants i bars amb encant, gelateries, cafès, pastisseries, joieries, i locals de menjar internacional, ja siguin Xinesos, Japonesos, Thais, Mexicans o Indis. Fins hi tot hi ha un Mc Donalds i un Burguer King!!
Tot això, sumat a la quantitat de gringos (que és com anomenen ells als Americans) que hi ha passejant pels carrers, i que hi vaig veure cotxes Mercedes i Hummer, vaig arribar a sospitar que durant la bacaineta que vaig fer a l´avió, el pilot havia canviat la trajectòria i em trobava en un parc temàtic als EEUU. I és que després de 6 mesos a llatinoamèrica, és el primer país on els cotxes em deixaven pas per creuar el carrer!!
El “novamás” de la modernitat, ja va ser quan diumenge era el dia del gos i el seu amo. La ciutat era plena de gent amb gossos de raça i ben cuidats, no hi havia ni una caca pel terra i els restaurants adherits a aquesta iniciativa, no només s´hi podia entrar a dinar amb el gos, sinó que li donaven menjar a l´animaló…No fotem, això és made in USA fixu!!

Tot i que Antigua no és tal hi com jo m´esperava, reconec que ha estat una ciutat ideal per estrenar-me en solitari, segura i bonica, tant que fins hi tot de les esglésies en ruïnes que hi ha repartides per tota la ciutat, n´han sabut fer espais preciosos.



També és veritat que després vaig conèixer a 3 agents de la policia turística en una botiga, que em van aconsellar que no em deixes portar per les aparences, que Antigua no queda exempt dels robatoris als turistes, tot i que és molt més segura que algunes zones d´aquest país, on fa 5 mesos han prohibit anar amb moto de dos en dos, ja que la major part dels assalts i assassinats (a Guatemala city n´hi ha 3 diaris) els realitzen dues persones sobre una moto.

Antigua està rodejada de volcans, alguns dels quals es poden escalar. El més accessible és el Pacaya, que està actiu però no tant com fa anys enrere, quan la gent es podia acostar als rius de lava. Ara ja no hi ha rius de lava ni tampoc et pots acostar al cràter com fa uns mesos enrere, i amb prou feines treu una columneta de fum,  però l´entorn és molt bonic, i hi ha vistes espectaculars cap a la resta de volcans.
Allà vaig aprendre que els Americans (bé la May, la noia Alemanya que vaig conèixer també ho fa), agafen les “nubes” de tota la vida, que ells en diuen marshmallows, i les fan al foc, perquè quedin cruixentetes per fora i desfetes per dintre. Així doncs el guia portava una bossa de “nubes” per fer-les amb l´escalfor que surt en alguns punts, provinent de la lava subterrània.


Quan van veure la bossa, es van tornar bojos, i van començar a menjar marshmallows impulsivament, jo no podia deixar de pensar en lo bona que és una torrada amb tomàquet i oli d´oliva…

Per cert, feliciteu-me!! Avui fa un any que vaig marxar de casa.
Amplio apartat sabor 5 estrelles, i estreno fotos Guatemala.

4 comentaris:

  1. Felicitats doncs!! Un petó reineta! Veig q tot segueix de conya!

    ResponElimina
  2. FELICITAAAAAAAAAAAAAAAAATS!!!! Aviat s'ha dit, però 365 són molts!!! i que ben viscuts!! si senyora! amunt i força!
    Petonets desde Manlleu i Sant Boi de Lluçanès!

    ResponElimina
  3. Nennaaaaaaaa!!!!!! que poques campanes has fet a la teva vida!!!!!! lo de les nubes és més antic que el cagar, o seré jo l' única persona que ho feia??? aquí ho feiem amb el (metxero) de tota la vida aquell que feiem servir per anar a fer el cagarru, dels 5 minuts! jajajaj, records put, t he enviat mail, (soc la miraaaia)

    ResponElimina
  4. Et felicito per aixó del anyet fora de casa. Ets la meva enveja
    Anna

    ResponElimina