dies de viatge

398 dies de viatge

diumenge, 13 de maig de 2012

QUETZALTENANGO

Sortint del Llac Atitlán ens vàrem dirigir cap a Quetzaltenango, dic vàrem perquè m´acompanyava en Raúl, amb qui ens havíem conegut a St. Pedro de la Laguna.
Xela, que és com anomenen els locals a Quetzaltenango, que ve del nom original Maya en idioma K´iche´, Xelajú, és una tranquil-la ciutat, ni bonica ni lletja, ni gran ni petita, ni neta ni bruta, ni indígena ni moderna, però que s´escapa del turisme en massa que abunda en aquestes contrades: Adolescents que només parlen Anglès, només es relacionen entre sí, i només els hi importa que allà on vagin hi hagi cervesa fresca…La majoria de la gent que s´apropa fins aquí, és per a realitzar algun voluntariat, o per a fer un curs d´Espanyol.
La ciutat en sí no te massa que oferir, i com que l´Espanyol per bé o per mal ja el se, i un voluntariat no entrava dintre els meus plans, vàrem dedicar els dies a explorar el seus voltants, on hi ha diverses activitats interessants, que combinen volcans actius, trekkings, aigües termals i petits pobles indígenes.

La primera parada va ser “Las fuentes Georginas”, uns banys naturals a l´aire lliure, amb piscines d´aigües sulfuroses a diferents temperatures (una d´elles a 65º!!!), rodejades de vegetació tropical. Tot un plaer pels sentits… Allà vàrem passar la tarda, amb en Raúl, tres Japonesos que viuen a Mèxic i hi tenen botigues d´Anime, i una parella de Suïssos que porten 7 mesos viatjant per Sudamèrica.



A l´endemà tocava una mica d´activitat, i durant el matí vàrem caminar una hora i mitja des de Llanos del Pinar fins al mirador de l´actiu Volcà Santiaguito (2488 m), el qual cada hora aproximadament escup una columna de cendre visible des d´alguns Kilòmetres de distància. Tot i que el temps no va acompanyar gaire, el volcà ens va delectar amb 5 explosions en una hora i poc més.


La tarda la varem dedicar, a passejar-nos per St. Andrés de Xecul, un poblet situat a uns 10Km de Quetzaltenango. Aquest poble, probablement l´ha tret de l´anonimat la Lonely Planet, per posar en portada de la guia de Guatemala la seva església multicolor. A part d´això poca cosa te per oferir, però de tota manera és una bona oportunitat, per a passar unes hores en un típic poble Guatemalenc, de carrers tranquils, on tothom et saluda i està disposat a donar conversa, on la gent encara fa cara de sorpresa quan veu un foraster, i difícilment hi trobaràs un turista, almenys de moment…



A partir de Xela, ens vàrem separar amb en Raúl que tirava cap a St. Cristóbal de las Casas (Mèxic) i jo cap a Lankin. La meva intenció era anar cap a Huehuetenango, per arribar a Cobán per la suposadament increïble carretera 7W,i  a partir d´allà fins a Lankin per a visitar Semuc Champey. Bé doncs resulta que aquesta carretera, va quedar destruïda al 2008 per uns esllavissaments, i encara està per arreglar. Bé, la gent que hi viu farts de no poder fer-la servir, li han fet un “apanyu” en pla casolà, i el seu estat és lamentable, molts conductors no volen passar-hi per la seva perillositat i alguns trams els has de fer a peu…Donat que vaig sola, que havia de fer no se quants transbords, i que el més probable és que em quedés tirada a ves a saber quin racó de món, tothom em va desaconsellar la opció de tirar pel dret, per tant l´única opció era recular fins a Antigua!!! i anar a Lankin des d´allà. I el que té més kullons, és que tothom (de Guatemala) ho veia normal!!!
Una opció que m´atreia més, era la idea de fer un trekking de 3 dies dormint en petites comunitats de les muntanyes, reculant fins al Llac Atitlán, però donat que és temporada baixa va ser impossible reunir un grup de 4 persones… Així doncs cap a Antigua hi falta gent!!!

Actualitzo apartat fotos

1 comentari:

  1. Que guapo el volcà i la foto amb el fum de l'explosió!!! Vaig a mirar totes les fotos, apala a continuar viatjant.

    ResponElimina